Alfabetu griegu

De Wikipedia
Sistema d'escrituraAlfabetu griegu
Tipos alfabetu, sistema d'escritura natural y alfabeto bicameral (es) Traducir
Llingües griegu, griegu antiguu y Griegu pónticu
Dates sieglu IX edC
Basáu en alfabetu feniciu
ISO 15924 Grek (200)
Direición del testu d'izquierda a derecha
Estaya Unicode U+0370-03FF[1], U+1F00-1FFF[2] y U+10140-1018F[3]
Formáu por alfa, beta, gama, delta, épsilon, zeta, eta, theta, iota, kapa, lambda, Mi, Ν (es) Traducir, Ξ (es) Traducir, Ο (es) Traducir, Π (es) Traducir, Ρ (es) Traducir, Σ (es) Traducir, Τ (es) Traducir, Υ (es) Traducir, Φ (es) Traducir, Χ (es) Traducir, Ψ (es) Traducir y omega
Cambiar los datos en Wikidata

El griegu escríbese col Alfabetu griegu, desendolcáu en dómines clásiques (alredor del sieglu IX e.C.) aportando hasta anguaño. Les sos lletres son emplegaes en munchos idiomes pa una bayura de funciones: símbolos matemáticos, nomes d'estrelles...

L'alfabetu griegu ye la adautación del alfabetu feniciu al mundu helénicu, magar qu'otres teoríes ven influyencies del proto-cananéu, incluso del exipcianu, asiriu o de la escritura cretense.

Al principiu esistíen sólo les mayúscules, siendo les minúscules emplegaes más tarde como valores numbéricos.

Tablas[editar | editar la fonte]

Les lletres griegues y les sos derivaciones son como vienen darréu (la pronunciación sigue la normativa SAMPA):

Lletres clásiques[editar | editar la fonte]

Lletra Nome Pronunciación Valor Lletra hebrea correspondiente HTML
Α α Alfa /a/ /a:/ 1 Aleph (') /a/ α
Β β Beta /b/ 2 Beth /b/ β
Γ γ Gama /g/->/G/ /j/(ga,gue,gui,go,gu) 3 Gimel /g/ γ
Δ δ Delta /d/->/D/ 4 Daleth /d/ δ
Ε ε Épsilon /e/ 5 He (h) /h/ ε
Ζ ζ Zeta /dz/->/z/ 7 Zain /dz/ ζ
Η η Eta /E:/->/i/ 8 Heth (h*) η
Θ θ Theta /t_h/->/T/ 9 Thet (t*) θ
Ι ι Iota /i/ -> /i/ /j/ 10 Yodh (y) /j/ ι
Κ κ Kapa ~ kappa /k/ 20 Kaph /k/ κ
Λ λ Lambda /l/ 30 Lamed /l/ λ
Μ μ Mi /m/ 40 Mem /m/ μ
Ν ν Ni /n/ 50 Nun /n/ ν
Ξ ξ Xi /ks/ 60 Samekh (s) ξ
Ο ο Ómicron /o/ 70 Ain () ο
Π π Pi /p/ 80 Pe /p/ π
Ρ ρ Ro /r/ 100 Resh /r/ ρ
Σ σ,ς Sigma /s/ 200 Shin (sh) /S/ σ
Τ τ Tau /t/ 300 Taw /t/ τ
Υ υ Ípsilon /u/->/y/->/i/ 400 De Wau υ
Φ φ Phi /p_h/->/f/ 500 orixe disputáu φ
Χ χ Khi /k_h/->/x/ 600 orixe disputáu χ
Ψ ψ Psi /ps/ 700 orixe disputáu ψ
Ω ω Omega /O:/->/o/ 800 Ain () ω

Lletres obsoletes[editar | editar la fonte]

Lletra Nome Pronunciación Valor Lletra hebrea correspondiente
Ϝ ϝ (1) Digamma /w/ 6 Waw (Vav) /w/
Ϛ ϛ (2) Stigma /st/ 6 Waw (Vav) /w/
Ͱͱ (1) Heta /h/ Heth (h*)
Ϻ ϻ (1) San /ts/ Sade (s*) /ts/
Ϙ ϙ (1) Qoppa /k/ 90 Qoph /q/
Ͳ ͳ (1) Sampi /ss/ /ks/ 900 Sade (s*) /ts/
Ϸ ϸ (3) Sho /ʃ/ Sade (s*) /ts/

(1): Lletra desaniciada del alfabetu nos primeros tiempos, enantes del periodu qu'agora se llama "clásicu".

(2): Lletra desaniciada bizantina.

(3): Lletra desaniciada bactriana.

Historia[editar | editar la fonte]

El camudamiendu más grande, en comparanza col so predecesor (l'alfabetu feniciu), ye la introducción de vocales ensin les que'l griegu nun se podría lleer, a la escontra que'l feniciu. Foi'l primer alfabetu en crear vocales (ensin contar el pocu conocíu ugaríticu) y d'él deriven los alfabetos llatín y cirílicu, amás d'otros. Los alfabetos hindis y l'etíope asina como l'antiguu húngaru desendolcaron vocales de forma independiente. Les primeres vocales foron: alpha, epsilon, iota, omicron, y upsilon, copiaes de lletres fenicies que nun teníen valor fonéticu en griegu. En griegu oriental la lletra eta representaba una e llarga, y la omega una o llarga. Nos alfabetos semíticos les vocales delles vegaes representábense per aciu de signos nes consonantes, como anguaño fai l'árabe.

Hebo delles variantes del alfabetu na primera dómina, destacando l'occidental (calcidianu) y oriental (xónicu), siendo'l primeru'l que daría llugar al alfabetu etruscu y romanu. Atenes adoptó la escritura xónica nel 403 e.C., y llueu les otres versiones desaniciáronse. El griegu escribíase d'izquierda a drecha.

Na Edá Media, la escritura sufrió camudamientos paralelos a los del alfabetu romanu: les minúscules convirtiéronse nes dominantes na escritura manual. Aristófanes de Bizanciu creó l'acentuación pa una meyor pronunciación. La lletra σ escríbese ς al final de pallabra.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]