Éufrates
| Éufrates | |
|---|---|
| {{{imaxe}}} | |
| Estaos | {{{estaos}}} |
| Territorios | {{{territorios}}} |
| Llonxitú | {{{llonxitú}}} km |
| Altitú de la fonte | {{{altitú}}} m |
| Fonte | {{{fonte}}} |
| Boca | {{{boca}}} |
|
|
|
| Superficie de la cuenca | 765,831 km² |
| Caudal mediu | 818 m³/s |
| {{{mapa}}} | |
L' Éufrates (
(Pronunciación) (Árabe: نهر الفرات, Nahr ul-Furāt; Turcu: Fırat; Siriu: ܦܪܬ, Prāṯ; Hebréu: פרת, Pĕrāṯ), ye xunta'l Tigris, el ríu que conforma ya dellimita la rexón hestórica de Mesopotamía, anguaño casique dafechu n'Iraq. Ñaz na Armenia turca y amiya dende les montañes d'Anatolia pa Siria ya Iraq. El ríu, una vegada yá xuníu al Tigris toma'l nome de Shat al-Arab, ya termina nel Golfu Pérsicu. Tien una llonxitú de 2.780km ya hestóricamente foi berciu de civilizaciones -sumeria, acadia, babilónica- tanto ye asina qu'en munches d'estes culturas el so nome ye cenciellamente Ríu.
Etimoloxía [editar]
Los nomes modernos que recibe l'Éufrates, remanecen de los nomes Sumeriu y l'Acadiu, Buranun y Pu-rat-tu respeutivamente. Estos términos apaecieron nuna inscripción del sieglu XXII edC rellacionada col Rei Gudea.
| Llingua | Nome pal Éufrates |
| Acadiu | Pu-rat-tu |
| Árabe | الفرات Al-Furāt |
| Araméu | ܦܪܬ Prāṯ, Froṯ |
| Armeniu | Եփրատ Yeṗrat |
| Griegu | Ευφράτης Euphrátēs |
| Hebréu | פְּרָת Pĕrāṯ |
| Kurdu | فرهات Firat, Ferat |
| Persa | فرات Ferat |
| Sumeriu | Buranun |
| Turcu | Fırat |