Épsilon Coronae Australis

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteÉpsilon Coronae Australis
estrella de secuencia principal tipo F (es) Traducir, Estrella variable W Ursae Majoris (es) Traducir[1], Estrella binaria espectroscópica[2], estrella con movimiento propio alto (es) Traducir[3], binaria eclipsante[3], estrella[3], near-IR source (en) Traducir[3], UV-emission source (en) Traducir[3] y Estrella variable[3]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 284,68076131022 °[4]
Declinación (δ) −37,10732798126 °[4]
Distancia a la Tierra 31,438 pc
Magnitú aparente (V) 4,83 (banda V)
Magnitú absoluta 2,21
Constelación Corona Australis
Velocidá de rotación 148,5 km/s[5]
Velocidá radial 57,9 km/s[6]
Parallax 31,8084 mas[4]
Gravedá superficial 3160 cm/s²[7]
Tipu espectral F4VFe-0.8+[8]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 18h 58m 43.383s, -37° 6 26.381

Épsilon Coronae Australis (ε CrA / HD 175813 / HR 7152) ye una estrella de magnitú aparente +4,83 na constelación de Corona Austral. Alcuéntrase a 98 años lluz de distancia del Sistema Solar.

Épsilon Coronae Australis ye una estrella binaria, pero que les sos componentes tán tan cerca la una de la otra qu'esiste tresferencia de masa ente elles, denominándose a estes estrelles binaria de contautu binaries de contautu. Como casi toes elles, ye una variable eclipsante del tipu W Ursae Majoris, que'l so rellumu varia 0,25 magnitúes nun periodu de 7 hores, d'alcuerdu a dos eclises bien similares que tienen llugar mientres el so periodu orbital de 0,5914 díes.

Dixebraes apenes 0,017 UA, los dos componentes del sistema tienen radios de 2,2 y 0,85 radios solares y mases de 1,72 y 0,22 mases solares. La rellación ente la mases de dambes estrelles ye una de los menores pa esti tipu de variables. A pesar d'esta diferencia de mases, la temperatura de les dos estrelles ye similar —unos 7000 K—, una y bones la estrella más masiva suministra enerxía a la otra. Les estrelles xiren tan rápido que xeneren una gran actividá magnética, amosando manches escures na so superficie, que al entrar y salir del campu de visión contribúin a la variación nel so rellumu.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: General Catalogue of Variable Stars.
  2. Dimitri Pourbaix (setiembre 2004). «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 727–732. doi:10.1051/0004-6361:20041213. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Afirmao en: SIMBAD.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  5. «Ca II HK emission in rapidly rotating stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (3):  páxs. 1099–1107. xineru 2009. doi:10.1051/0004-6361:200810377. 
  6. «Kinematics of W Ursae Majoris type binaries and evidence of the two types of formation» (n'inglés). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (2):  páxs. 497–517. febreru 2005. doi:10.1111/J.1365-2966.2005.08609.X. 
  7. Robert Rich (marzu 2003). «Spectroscopy of New High Proper Motion Stars in the Northern Sky. I. New Nearby Stars, New High-Velocity Stars, and an Enhanced Classification Scheme for M Dwarfs» (n'inglés). The Astronomical Journal (3):  páxs. 1598–1622. doi:10.1086/345972. 
  8. Christopher J. Corbally (2 xunu 2006). «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (n'inglés). The Astronomical Journal (1):  páxs. 161–170. doi:10.1086/504637. 

Coordenaes: Sky map 18h 58m 43.383s, -37° 6 26.381