Viver i Serrateix
![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
Autonomía | ![]() | ||
Ámbitu funcional territorial | Cataluña Central | ||
Contorna | Berguedà | ||
Tipu d'entidá | conceyu de Cataluña | ||
Alcaldesa de Viver i Serrateix | Isabel Serra Montañà | ||
Nome oficial | Viver i Serrateix (ca) | ||
Códigu postal |
ver
| ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 41°57′00″N 1°46′56″E / 41.95°N 1.7822222222222°ECoordenaes: 41°57′00″N 1°46′56″E / 41.95°N 1.7822222222222°E | ||
![]() | |||
Superficie | 66.8 km² | ||
Altitú | 729 m[1] | ||
Llenda con | Montclar, Casserres, Puig-reig, Navàs, Cardona y Montmajor | ||
Demografía | |||
Población |
166 hab. (2022) - 87 homes (2019) - 81 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe |
0% 0% ? % 100% d'España Cataluña Cataluña Central Berguedà | ||
Densidá | 2,49 hab/km² | ||
Viviendes | 35 (1553) | ||
Más información | |||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||
viveriserrateix.cat | |||
![]() |
Viver i Serrateix ye un conceyu de Cataluña, perteneciente a la provincia de Barcelona, na comarca del Berguedà.
Historia[editar | editar la fonte]
Formar a mediaos del sieglu XIX pola unión de los conceyos de Serrateix y Viver. Poco dempués xuniéronse tamién Mondrán y Pujol de Planes. El términu municipal inclúi diverses masíes tremaes, dalgunes de los sieglos XIII y XIV.
Cultura[editar | editar la fonte]
La ilesia parroquial de Serrateix correspuende a la que fuera la segunda ilesia del antiguu monesteriu de Santa María de Serrateix. Ye un edificiu d'estilu románicu que caltién unu de los trés ábsides orixinales. Tien forma de cruz llatina. El claustru ye neoclásicu del sieglu XVIII. Cerca del pueblu atopa la ilesia prerománica de San Pedro, cerrada al cultu y que s'utiliza como sede del conceyu.
El pueblu de Viver ta entamáu alredor de la ilesia de San Miguel, consagrada nel 1187. L'edificiu que puede trate anguaño foi construyíu nel sieglu XVII. Ye d'estilu renacentista con amiestos de góticu tardíu. El campanariu alzar en 1798. Los barones de Viver teníen equí'l so castiellu, documentáu yá en 1187. Caltuvieron la baronía hasta mediaos del sieglu XVII cuando la vendieron a los señores de Rajadell.
Demografía[editar | editar la fonte]
1900 | 1930 | 1950 | 1970 | 1981 | 1986 |
---|---|---|---|---|---|
479 | 669 | 622 | 538 | 235 | 238 |
Economía[editar | editar la fonte]
La principal actividá económica ye la ganadería, sobremanera de ganáu ovín y dellos fataos de cabres. L'agricultura centrar nel cultivu de ceberes de secanu, básicamente trigu, centenu y cebada.
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Enciclopedia Catalana (en catalán)
- Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994