Saltar al conteníu

Vegliota

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Faláu en
Datos
Familia Idioma dalmáticu
Cambiar los datos en Wikidata

El vegliota yera un dialeutu dalmáticu faláu na islla dálmata de Veglia (Krk) que s'escastó en 1898 cuando morrió'l so postreru falante, llamáu Tuone Udaina. Esti dialeutu foi calteníu gracies al llingüista italianu Matteo Bartoli quien entrevistó a Udaina.

Estudios del dialeutu vegliota

[editar | editar la fonte]

Delles pallabres que dan una idea del vocabulariu vegliota: juarbul "árbol", uapto "ocho", sapto "siete", catuartco "catorce", saul "sol", saura "hermana", joiva "uva", join "unu", si "seis", noi "nós", voi "vós", jarba "yerba".

Vocales tóniques

[editar | editar la fonte]

Les vocales tóniques del vegliota, tuvieren en posición llibre o trabada dientro de la sílaba, evolucionaron de la siguiente manera:

VOCALES TÓNIQUES
Llatín vulgarīĭēĕă/āŏōŭū
Vegliota (Trabada)eaaiauauaa/o(u)a/o(u)o
Vegliota (Llibre)aiaiaiiuo/uuauauoi
  • Llatín -ī

Trabada: mīlle > mel; fīlia > feλa.

Llibre: dīco > daic, rīpa > raipa; -ītu > -ait; -īre > -ér.

  • Llatín -ĭ

Trabada: mĭttit > mat; ĭlla > jala; lĭgnu > lamn; pĭsce > pasc.

Llibre: nĭve > nai; pĭlu > pail; pĭra > paira.

  • Llatín -ē

Trabada: stēlla > stalla; vēndere > vandro.

Llibre: vēlu > vaila; -ēbat > -aja; -ētu > -ait.

  • Llatín -ĕ

Trabada: fĕrru > fiar; hĕrba > jarba; pĕlle > pial; sĕptem > sapto; mĕrda > miarda; fĕsta > fiasta.

Llibre: pĕde > pide; pĕtra > pitra; mĕle > mil; bĕnē > bin.

  • Llatín -ă/-ā

Trabada: cabăllu > cavul; părte > puart; păssu > puás; arbore > juarbul.

Llibre: măre > muor (mur); placet > pluc; -ānu > -un; āre > -ur; -ātu > -ut; -āta > -uota.

  • Llatín -ŏ

Trabada: cŏllu > cual; grŏssu > gruas; fŏrte > fuart; pŏrcu > puarc; mŏrte > muart; pŏrta > puarta; dŏrmit > duarmi.

Llibre: nŏvu > nuf; nŏve > nu(f); fŏcu > fuc; lŏcu > luc.

  • Llatín -ō

Trabada: XXXX.

Llibre: sōle > saul; sorōr > saur; -ōsu > -aus.

  • Llatín -ŭ

Trabada: bŭcca > bucca.

Llibre: gŭla > gaula; crŭce > crauc; nŭce > nauc.

  • Llatín -ū

Trabada: nūlla > nolia; mandūcat > manoca; ūndecim > čonco; quindecim > *cūndecim > čonc.

Llibre: dūru > doir; cūlu > čoil; ūnu > join; tū > toi; crūdu > croit; lūcet > loic; ūdu > joit; ūva > joiva; -ūra > -oira; -ūtu > oit; -ūta >-oita.

Númberos

[editar | editar la fonte]
NÚMBEROS CARDINALES
1.join - joina11.jonco30.tranta
2.doi - doa12.dotco40.cuaranta
3.tra13.tretco50.čoncuanta
4.catro14.catuartco60.situanta
5.čenc15.čonco70.septuanta
6.si16.sitco80.uaptanta
7.sapto17.dichisapto 90.nuvonta
8.uapto18.dichiuapto 100.cant
9.nu19.dichinu 1000.mel
10.dic20.vent2000.del

Bibliografía

[editar | editar la fonte]
  • Lausberg, Heinrich (1970). Llingüística Románica (Tomu I). Madrid : Editorial Gredos S.A..

Referencies

[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]