Vegliota

De Wikipedia
Faláu en
Númberu de falantes
Datos
Familia Idioma dalmáticu
Códigos
Cambiar los datos en Wikidata

El vegliota yera un dialeutu dalmáticu faláu na islla dálmata de Veglia (Krk) que s'escastó en 1898 cuando morrió'l so postreru falante, llamáu Tuone Udaina. Esti dialeutu foi calteníu gracies al llingüista italianu Matteo Bartoli quien entrevistó a Udaina.

Estudios de la llingua vegliota[editar | editar la fonte]

Delles pallabres que dan una idea del vocabulariu vegliota: iuárbul "árbol", guápto "ocho", s(i)aptu "siete", kuatuárko "catorce", sául "sol", seráur "hermana", jóiva "uva", jóin "unu", si "seis", noi "nós", voi "vós", iárba "yerba".

Vocales tóniques[editar | editar la fonte]

Les vocales tóniques del vegliota, tuvieren en posición llibre o trabada dientro de la sílaba, evolucionaron de la siguiente manera:

VOCALES TÓNIQUES
Llatín vulgar ī ĭ ē ĕ ă/ā ŏ ō ŭ ū
Vegliota (Llibre) y a a ia ua ua a/o(o) a/o(o) o
Vegliota (Trabada) ai ai ai i uo/o o au au oi
  • Llatín -ī

Trabada: mīlle > mel; fīllixa > feλa.

Llibre: dīco > dáik, rīpa > ráipa; -īel to > -áit; -īre > -ér.

  • Llatín -ĭ

Trabada: mĭttit > mat; ĭlla > jala; lĭgnu > lank; pĭsce > pask.

Llibre: nĭve > nai; pĭlu > pail; pĭra > paira.

  • Llatín -ē

Trabada: stēlla > stalla; vēndere > vandro.

Llibre: vēlu > vaila; -ēbat > -folia; -ēel to > -áit.

  • Llatín -ĕ

Trabada: fĕrru > fiar; hĕrba > járba; pĕlle > piál; sĕptem > s(i)ápto; mĕrda > miárda; fĕsta > fiásta.

Llibre: pĕde > pi; pĕtra > pitra; mĕ-y > mil; bĕnē > bin.

  • Llatín -ă/-ā

Trabada: cabăllu > kabúl; părte > puárt; păssu > puás; arbore > iuárbul.

Llibre: măre > muor (mur); placet > pluk; -ānu > -un; āre > -ur; -āel to > -ut; -āta > -uota.

  • Llatín -ŏ

Trabada: cŏllu > kuál; grŏssu > gruás; fŏrte > fuárt; pŏrcu > puárk; mŏrte > muárt; pŏrta > puárta; dŏrmit > duármi.

Llibre: nŏvu > nuf; nŏve > nu(f); fŏcu > fuk; lŏcu > luk.

  • Llatín -ō

Trabada: XXXX.

Llibre: sō-y > sául; sorōre > seráur; -ōel so > -áus.

  • Llatín -ŭ

Trabada: bŭcca > buka.

Llibre: gŭla > gáula; crŭce > kráuk; nŭce > náuk.

  • Llatín -ū

Trabada: nūlla > nolha; mandūcat > manonka; ūndecim > jónko; quindecim > *cūndecim > ćonk.

Llibre: dūru > doir; cūlu > ćoil; ūnu > join; > toi; crūdu > kroit; lūcet > lóik; ūdu > jóit; ūva > joiva; -ūra > -óira; -ūel to > óit; -ūta >-óita.

Númberos[editar | editar la fonte]

NÚMBEROS CARDINALES
1. jóin - jóina 11. jonko 30.
2. doi 12. dotko 40. kuaranta
3. tra 13. tretko 50. ćonkuanta
4. kuátro 14. kuatuárko 60.
5. ćenk 15. ćonko 70. septuanta
6. si 16. sitko 80.
7. s(i)ápto 17. 90.
8. guápto 18. 100. ćant
9. nu(f) 19. 1000. mel
10. dik 20. venć 2000.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Lausberg, Heinrich (1970). Llingüística Románica (Tomu I). Madrid : Editorial Gredos S.A..

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]