Tyrannus tyrannus

De Wikipedia

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Tyrannus tyrannus
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Tyrannidae
Xéneru: Tyrannus
Especie: T. tyrannus
Linnaeus, 1758[2]
Distribución
Rexones de crianza (verde) y d'ivernada (gris escuru)
Rexones de crianza (verde) y d'ivernada (gris escuru)
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Tyrannus tyrannus), ye una especie de la familia de los tirandos.

Descripción[editar | editar la fonte]

Los adultos son de color gris a coritu nel envés, mientres el banduyu y el pechu son blancos. Tienen una llarga cola negra col estremu blancu y ales llargues y apuntiaes. Tienen una mancha colorada na so corona, poques vegaes reparada. Algamen ente 19 y 23 cm de llargor , 33 a 38 cm de valumbu de les ales y un pesu d'ente 33 y 55 g.[4]

Cantar[editar | editar la fonte]

El so llamáu tien un tonu altu, con runfíos y chirridos pocu musicales, con frecuencia en comparaos colos d'una barrera llétrica.[5]

Hábitat[editar | editar la fonte]

El so hábitat de crianza son les zones abiertes d'América del Norte. Faen un nial resistente en forma de taza nun árbol o arbustu, dacuando na parte cimera d'un tueru. Son aves agresives cuando defenden el so territoriu, inclusive en contra de les aves muncho más grandes.[6] Migren en bandaes hasta América del Sur pa safar l'iviernu del hemisferiu norte. Pasen por Centroamérica de norte a sur, dende fines d'agostu o empiezos de setiembre y hasta fines d'ochobre y depués, tornen dende fines de marzu hasta a mediaos de mayu.[7]

Alimentación[editar | editar la fonte]

En sitios abiertos prinden inseutos en vuelu, dacuando baxando a recoyer comida de la vexetación. Principalmente nes sos zones d'ivernada, aliméntense tamién de bayes y frutes como les de la Bursera simaruba,[8] y con preferencia les del xéneru Ficus.[3]

Niales[editar | editar la fonte]

Nial de T. tyrannus

Dellos tiranos faen los sos niales al campu, ente qu'otros esconder perbién. Nel sur de la Columbia Británica añeren en campos abiertos o nos arbustos sobre agües abiertes; a lo cimero d'árboles altos ya inclusive na parte cimera de tueros. Demostróse que les pareyes que s'escuenden los sos niales y tienden a ser menos agresives colos intrusos cerca del nial (seique en ficies de la cubierta del nial), ente que pareyes qu'añeren nel abiertu tienden a ser más abiertamente agresives contra los intrusos. Tanto'l machu como la fema participen na defensa del nial, pero les femes pueden permanecer nos niales bien ocultes.

Depredadores[editar | editar la fonte]

Les pareyes qu'añeren al campu puede ser capaces de ver a los depredadores primero que lleguen y úsense el comportamientu agresivu pa protexer a les sos críes de depredadores como cuervos y cornejas. Son capaces d'identificar y retirar del so nial los güevos del tordu vaqueru. Sicasí dacuando llogren depredar el nial, la pega azul, el cuervu americanu, les esguiles y dalgunes culiebres . Los peñerines son depredadores probables de los adultos.[9]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. BirdLife International (2012). «Tyrannus tyrannus» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2014.3. Consultáu'l 4 de febreru de 2015.
  2. Linnaeus 1758.Systema Naturae 10 ed. 1:94.
  3. 3,0 3,1 Hilty, Steven L. and Rodolphe Meyer de Schauensee Birds of Venezuela: 638. Princeton University Press.
  4. Eastern Kingbird The Cornell Lab of Ornithology.
  5. http://bna.birds.cornell.edu/bna/species/253/articles/sounds
  6. «All About Birds: Eastern Kingbird». All About Birds. Cornell Lab of Ornithology (2003). Consultáu'l 12 d'agostu de 2008.
  7. Elizondo, Luis Humberto 2000. Tyrannus tyrannus (Linnaeus, 1758); Especies de Costa Rica. INBio.
  8. Foster, Mercedes S. (2007): "The potential of fruiting trees to enhance converted habitats for migrating birds in southern Mexico"; Bird Conservation International 17'(1): 45-61. doi 10.1017/S0959270906000554 testu completu en PDF.
  9. http://bna.birds.cornell.edu/bna/species/253/articles/behavior

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]