Tierra Adelia

Coordenaes: 66°39′47″S 140°00′10″E / 66.66306°S 140.00269°E / -66.66306; 140.00269
De Wikipedia
Tierra Adelia
Alministración
PaísBandera de Francia Francia
Territoriu dependiente[[Tierres Australes y Antártiques Franceses|{{{2}}}
Tipu d'entidá subdivisión alministrativa de segundu nivel
Xeografía
Coordenaes 66°39′47″S 140°00′10″E / 66.66306°S 140.00269°E / -66.66306; 140.00269
Superficie 432000 km²
Demografía
Población 33 hab. (12 xineru 1956)
Densidá 0 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata
Foca de Weddell.

La Tierra Adelia (en francés Terre Adélie) ye un sector estrechu de L'Antártida Oriental delimitado polos meridianos 136° E (cerca de la punta Pourquoi Pas) y 142° E (cerca de la punta Alden), cubriendo una superficie d'unos 432 000 km². La so mariña correspuende aproximao al paralelu 67° S. Correspuende a la reclamación territorial de Francia na Antártida, reivindicación que s'atopa acutada polos términos del Tratáu Antárticu de 1959. Esti territoriu ye incluyíu per Francia como unu de los cinco distritos de les Tierres Australes y Antártiques Franceses (en francés Terres australes et antarctiques françaises) y en razón d'eso ta acomuñáu a la Xunión Europea.

Esta reclamación francesa forma una cuña col Territoriu Antárticu Australianu a entrambos llaos, estremándolo en dos sectores. Australia y Francia tán d'alcuerdu en que la Tierra Adelia estender ente les llendes del sector reclamáu per Francia, pero otros países denominar mariña Adelia y facer parte de la Tierra de Wilkes, asignándo-y llendes llixeramente corríos escontra l'este, ente la punta Pourquoi Pas (66°12′S 136°11′E / 66.200°S 136.183°E / -66.200; 136.183), llende cola mariña Clarie (o mariña Wilkes), y la punta Alden (66°48′S 142°02′E / 66.800°S 142.033°E / -66.800; 142.033) na entrada oeste de la badea de la Commonwealth, llende cola Tierra de Xurde V (o mariña de Xurde V).[1]

Nella se emplazan les bases científiques franceses Dumont d'Urville y Commandant Charcot.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El territoriu toma un sector estrechu de L'Antártida Oriental, llinda pel norte col mar d'Urville, que ye'l nome que Francia-y da a la parte del océanu Antárticu ente los meridianos 136° y 142° Esti, que delimitan el sector hasta xuntase nel Polu Sur xeográficu. Ye un territoriu cubiertu por una gruesa capa de xelu. La mariña tien unos 350 km de llargor, desenvolviéndose na direición xeneral esti oeste, siempres bien cercana al círculu polar antárticu.

La espesura permediu del xelu en forma d'inlandsis que cubre'l continente antárticu ye de 2500 m, siendo la máxima espesura rexistrada de 4776 m na Tierra Adelia, más esautamente na zona llamada cuenca Astrolabio (69°54′S 135°12′E / 69.900°S 135.200°E / -69.900; 135.200), lo qu'equival a casi 5 km de xelu sobre dellos llugares de la estructura predresa de L'Antártida. Asina na cuenca Astrolabiu de la Tierra Adelia allúgase la mayor espesura de l'actual criósfera del planeta Tierra.

El polu sur magnéticu, que la so posición varia col campu magnético terrestre, atópase cerca de la mariña de Tierra Adelia.

Na mariña de Tierra Adelia atópase, na islla de los Petreles del archipiélagu Pointe Géologie, la base científica Dumont d'Urville con una dotación d'una trentena de persones, cantidá que se dobla pel branu.

Clima[editar | editar la fonte]

El clima ye polar, carauterizáu poles sos baxes temperatures y vientos violentos, frecuentemente cargaos de partícules de xelu, los «blizzards», escontra'l sur el clima ye desaxeradamente contrariu, fríu y escasu en precipitaciones, llamáu desiertu polar.

A partir de marzu, el mar cubrir d'una capa de xelu d'unu a dos metros d'espesura, la banquisa, que cubre una estensión inmensa, torgando la navegación. El regresu del branu trai la fragmentación de la banquisa, que se tresforma en bloques de xelu al debalu.

Historia[editar | editar la fonte]

Les roques recoyíes pola espedición en 1840 MHNT.

Al mandu de los barcos L'Astrolabe y La Zélée el comandante de la Espedición Antártica Francesa, Jules Dumont D'Urville, afayó esta rexón el 20 de xineru de 1840 y dio-y el nome de la so esposa Adèle. A otru día, nun castru eleváu de la mariña, tomó posesión en nome de Francia de les terres Adélie et Clarie.[2] La Tierra de Clarie, al oeste de la Tierra Adelia, resultó ser una masa de xelu que depués s'esprendió y formó un iceber. Darréu les espediciones franceses de Jean-Baptiste Charcot (1903-1905 y 1908-1910) dirixir a otros sectores de L'Antártida.

Francia reafitó formalmente la so soberanía sobre la Tierra Adelia por aciu 3 decretos de 1924.[3] Un decretu del ministru de Colonies Edouard Daladier del 27 de marzu de 1924 reguló los derechos mineros, de caza y de pesca nel archipiélagu Crozet y na Tierra Adelia o Wilkes.[4] El 2 d'abril de 1924 otru decretu asitió estes árees so la supervisión de la división naval del océanu Índicu. El 21 de payares de 1924 foi creáu un distritu (district austral) dependiente de la provincia de Tamatave, so la xurisdicción del gobernador xeneral de Madagascar y Dependencies, incluyendo a la Tierra Adelia y los archipiélagos australes.[5] El 24 d'ochobre de 1933 el Gobiernu francés, por aciu una nota, propunxo al Gobiernu británicu llendes pa la Tierra Adelia ente los meridianos 136° E y 147° E, pero ésti refugar el 13 d'abril de 1934 proponiendo los meridianos 136° 30' E y 142° E.[6] Depués de nuevos intercambios de notes, les llendes del territoriu fueron afitaos por un decretu del presidente francés del 1 d'abril de 1938.[7][nota 1][8]

(...) les islles y territorios asitiaos al sur del paralelu de 60° de latitud sur y ente los meridianos de 136° y 142° de llargor esti de Greenwich, cayen so la soberanía francesa.

Dempués de la Segunda Guerra Mundial, mientres la cual el valor estratéxicu de L'Antártida fíxose evidente, dellos países, ente ellos Francia unviaron espediciones pa crear bases nesti continente p'ameyorar la seguridá de les sos reivindicaciones territoriales.

Les espediciones polares franceses entamaes por Paul-Emile Victor) en 1947, realizaron trés envernaes socesives y dos campañes de branu ente 1948 y 1953 nel Árticu y L'Antártida. El barcu polar Commandant Charcot salió de Brest el 26 de payares de 1948 al mandu del capitán Max Douguet, pero'l 22 de febreru de 1949 quedó atrapáu nos xelos y esta primer misión antártica foi albortada. El 20 de setiembre de 1949 el barcu empecipió una segunda misión antártica y el 20 de xineru de 1950 los franceses volvieron triar la Tierra Adelia depués de 110 años.[9] Foi construída una primer estación, Port Martin, onde quedaron 11 espedicionarios, pero arriendes de una quema na nueche del 23 al 24 de xineru de 1952 foi tresferida más tarde más al oeste, sobre la isla de los Petreles del archipiélagu de punta Xeoloxía. La nueva estación, bautizada en 1956 base Antártica Dumont d'Urville, ta inda en funciones ya inclúi una trentena de persones, personal que dobla mientres el branu.

El 6 d'agostu de 1955 foi promulgada la llei que creó'l territoriu d'ultramar de les Tierres Australes y Antártiques Franceses, incluyendo a la Tierra Adelia y abrogando la xurisdicción del gobernador xeneral de Madagascar. Pal so gobiernu con autonomía alministrativa y financiera foi designáu un alministrador cimeru (administrateur supérieur des Terres australes et antarctiques françaises) col rangu de prefeutu.[10] La so sede tuvo en París hasta 2000, cuando pasó a Saint-Pierre-de-la-Réunion na Reunión. L'alministrador ye asistíu por un conseyu consultivu de 13 miembros.

Ente'l 1 de xunetu de 1957 y el 31 d'avientu de 1958 Francia participa del Añu Xeofísicu Internacional coles bases Dumont d'Urville y Charcot. El 1 d'avientu de 1959 Francia robló'l Tratáu Antárticu, qu'entró en vixencia'l 23 de xunu de 1961. Realícense numberosos estudios científicos na Tierra Adelia, franceses o nel marcu de collaboraciones internacionales (con Rusia y los Estaos Xuníos en particular).

La base Dumont d'Urville ta coneutada por vehículos con guxanos cola nueva base Concordia establecida nel pandu continental, cerca del sector de la Tierra Adelia, y creada en collaboración con Italia pa estudios astronómicos (la implantación de telescopios y radiotelescopios), xeofísicos y climatolóxicos (en particular, la de la magnetosfera, estudiu de l'alta atmósfera, el recalentamientu climáticu, y la capa d'ozonu), o la física fundamental (captación de partícules d'alta enerxía).

Notes[editar | editar la fonte]

  1. des îles et territoires situés au sud du 60y degré parallèle de latitude sud et ente les 136y et 142y degrés méridiens de longitude est de Greenwich, relèvent de la souveraineté française.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. SCAR Gazetteer Ref. Non 18306. Adélie Coast
  2. Antarctica: exploration, perception, and metaphor. páxs. 13. Autor: Paul Simpson-Housley. Editor: Routledge, 1992. ISBN 0-415-08225-0, 9780415082259
  3. Chronologie de la France en Antarctique et dans les zones subantarctiques
  4. Décret du 27 mars 1924
  5. Décret du 21 novembre 1924 rattachant les îles Saint-Paul, Amsterdam, Les archipels Crozet et Kerguelen, et la terre Adélie au gouvernement général de Madagascar
  6. The polar regions and the development of international law Volume 3 de Cambridge studies in international and comparative law. páxs. 57. Autor: Donald Rothwell. Editor: Cambridge University Press, 1996. ISBN 0-521-56182-5, 9780521561822
  7. Antarctica and the law of the sea. páxs. 46. Volume 18 de Publications on ocean development. Autor: Christopher C. Joyner. Editor: Martinus Nijhoff Publishers, 1992. ISBN 0-7923-1823-4, 9780792318231
  8. Llinde des territoires français de la Terre Adélie. J. Garnier
  9. L'histoire de la Terre Adélie
  10. Loi n° 55-1052 du 6 août 1955 portant statut des Terres australes et antarctiques françaises.