Sieglu XXIII

De Wikipedia
Sieglos Sieglu xxiiSieglu xxiiiSieglu xxiv
Décades 2200221022202230224022502260227022802290
Tabla añal del sieglu XXIII

El sieglu XXIII va empezar el 1 de xineru de 2201 y va terminar el 31 d'avientu de 2300.

Predicciones astronómiques[editar | editar la fonte]

Llista de los llargos eclises totales de Sol[editar | editar la fonte]

  • 27 de xunetu de 2204: Eclís total de Sol,[1] (7 min 22 s), del saros 139.
  • 8 d'agostu de 2222: Eclís total de Sol,[2] (7 min 06 s), del saros 139.
  • 18 d'agostu de 2240: Eclís total de Sol,[3] (6 min 40 s), del saros 139.
  • 7 de mayu de 2255: Eclís total de Sol,[4] (6 min 22 s), del saros 142.
  • 17 de mayu de 2273: Eclís total de Sol,[5] (6 min 31 s), del saros 142.
  • 28 de mayu de 2291: Eclís total de Sol,[6] (6 min 34 s), del saros 142, “coronando” esta serie.

Otros fenómenos[editar | editar la fonte]

  • 2221: triple conxunción ente Marte y Saturnu.
  • 2 d'avientu de 2223: a les 12:32 UTC Marte va despintar a Xúpiter.
  • El planeta nanu Plutón va tar de nuevu a la mesma distancia del Sol que Neptunu en setiembre de 2231,
    y hasta ochobre de 2245, Plutón va tar más próximu al Sol que Neptunu.
    La última vegada qu'asocedió esto foi ente 1979 y 1999.
  • 2238/2239: triple conxunción ente Xúpiter y Saturno.
    La postrera triple conxunción ente Xúpiter y Saturno producir en 1981.
  • 29 de marzu de 2257: el planeta nanu Eris va llegar al so periheliu per primer vegada dende'l so descubrimientu.
  • 6 d'ochobre de 2271: conxunción bien averada ente Venus y Regulus, posible tapecimientu de Regulus por Venus.
  • 2279: triple conxunción ente Xúpiter y Saturno.
  • 28 d'agostu de 2287: la distancia ente Marte y la Tierra va algamar un mínimu.
    Va Ser el mayor aproximamientu (d'oposición perihélica) dende'l miércoles 27 d'agostu de 2003.
  • El 1 de xineru de 2222: l'añu va tener los cuatro númberos iguales, la última vegada que paso esto foi en xineru de 1111

Ciencia ficción[editar | editar la fonte]

Acordies colos rexistros de la compañía Robótica de Norteamérica, el robot tamién conocíu como Andrew Martín, foi puestu en funcionamientu a les 5:15 de la tarde del 3 d'abril de 2005. En poques hores va tener 200 años (nesti momentu Andrew cierra los sos güeyos y muerre ensin poder oyer lo demás). Lo que significa que con esceición de Matusalén y otres figures bíbliques, Andrew ye'l ser humanu viviente más vieyu de la historia. Por eso faigo esta proclamación: Yo valíu'l so matrimoniu con Portia Charney y reconozo la so humanidá.
  • Según el videoxuegu de ciencia ficción Halo, nel añu 2291 créase'l motor Desliespacial Shaw-Fujikawa que dexa realizar viaxes más rápidos que la lluz, faciendo a la humanidá capaz de colonizar planetes fuera del sistema solar.
  • Dellos fechos del videoxuegu Time Splitters asoceden nesti sieglu XXIII. El xugador centrar en delles dómines d'esti periodu del tiempu.
  • El videoxuegu de la saga Rockman X, Megaman X Command Mission toma llugar nesti sieglu.

Referencies[editar | editar la fonte]