Rexonalismu balear

De Wikipedia
Escudu de la comunidá autónoma de les Islles Baleares.

El rexonalismu balear (mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense), conocíu tamién como balearismu o mallorquinismu, tien los sos fundamentos na realidá insular del archipiélagu y nel cursu históricu de les islles, dende la orixinal cultura talayótica, pasando pola provincia Baleárica (segregada de la Cartaginense) romana, la soberanía mientres la dominación de los vándalos, l'amplia autonomía dientro del Imperiu Bizantín, los taifas insulares y el Reinu de Mallorca o de Mallorcas, creáu por Xaime I el Conquistador, con monarques privativos mientres los sieglos XIII y XIV (Xaime I el Conquistador, Xaime II de Mallorca, Sancho I de Mallorca, Xaime III de Mallorca, Xaime IV de Mallorca y Isabel de Mallorca o de Mallorcas) y vixente, nel marcu de la Corona d'Aragón y d'España, hasta 1718, fecha na que foi suprimíu pola entrada a valir del Decreto de Nueva Planta nes Islles Baleares, según nes revueltes de payeses contra ciudadanos, la Germanía, el minoritariu pensamientu cantonal y autonómicu mientres les primera y segunda república, etc. hasta la singularidá sociolóxica, cultural, llingüística, lliteraria, artística y económica actual.

Ye un amor y apegu al conxuntu y a caúna de les islles, d'ende la so unidá y variedá. Tien ente los sos teóricos a José María Quadrado, Miquel dels Sants Oliver na so obra “La cuestión rexonal” y el so artículu "Alma mallorquina", Guillem Forteza, autor del la obra “Pel ressorgiment polític de Mallorca” y creador del Centre Rexonalista de Mallorca, y numberosos pensadores y escritores posteriores. Esponentes del rexonalismu balear fueron, dende'l sieglu XIX y ente otres, les revistes La Palma, Almanac de les Lletres, La Roqueta, L’Ignorància, En Figuera, La Veu de Mallorca, Gazeta de Mallorca, L'Aurora, Foch y Fum, Mitjorn, La Nostra Terra, Panorama Balear (coleición de monografíes), Cort, Ponent y Toc-Toc Balears.

A mediaos del sieglu XX el Príncipe Francesco Mario II Paternu Castello Guttadauro Aragona reclamó ante les Naciones Xuníes la Corona del Reinu de Mallorca, por supuestos derechos derivaos del testamentu de Xaime I el Conquistador y como descendiente d'ésti y de Teresa Gil de Vidaura.[ensin referencies]

Partíos políticos d'orientación rexonalista balear son, con matices distintos, Unió Mallorquina (UM) reciclada col nome de Convergència per les Illes, Clau de Mallorca (CLAU), Partíu Balear (PB), Xunió d'ye Poble Balear (UPB), Partit Illenc de ses Illes Balears (PIIB), según dellos sectores insulares de los partíos nacionales PSOE y PP y l'efímeru partíu Lliga Rexonalista de les Islles Baleares fundáu en 2011 y disueltu en 2012. Revisten una progresiva importancia, pol so claru balearismu, la Coordinadora d'Entidaes Balearistas (CEB), el Grup Ramon Llull,el Foment Cultural de les Illes Balears y la Fundació Jaume III, de recién creación.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]