Ras Elased Australis

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteRas Elased Australis
estrella[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 146,46280673688 °[2]
Declinación (δ) 23,774253777112 °[2]
Distancia a la Tierra 69,7379 pc
Magnitú aparente (V) 2,98 (banda V)
Magnitú absoluta −1,49
Constelación Lleo
Velocidá de rotación 8,1 km/s[4]
Velocidá radial 4,322 km/s[5]
Parallax 14,3394 mas[2]
Carauterístiques físiques
Radiu 21 Radius solars
Diámetru 29 300 000 km [6]
Masa 4,01 M☉
Gravedá superficial 148 cm/s²[7]
Tipu espectral G1IIIa[8]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 9h 45m 51.074s, 23° 46 27.314

Ras Elased Australis, o a cencielles Ras Elased, ye'l nome de la estrella ε Leonis (ε Lleo / 17 Leonis),[9] la quinta más brillosa na constelación de Lleo con magnitú aparente +2,97.

Nome[editar | editar la fonte]

El nome de Ras Elased Australis tien un orixe mistu: Australis, provién del llatín y significa «Sur», ente que Ras Elased vien del árabe Al ras al asad al janubiyyah, «la Estrella del Sur de la Cabeza del Llión». Por ello tamién la conoz como Algenubi, nome utilizáu pa designar a delles estrelles distintes.[10]

Na antigua Babilonia, ε Leonis marcaba la decimocuarta constelación eclíptica, Rishu A., «la Cabeza del Llión».[11]

Na astronomía china yera Ta Tsze, «el Príncipe Herederu»; coles mesmes, esta estrella y Rasalas (μ Leonis) yeren conocíes como Tsze Fe.[11]

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Ras Elased Australis ye una xigante lluminosa mariella de tipu espectral G1II asitiada a 251 años lluz de distancia. Con una temperatura de 5300 K, les sos carauterístiques físiques son asemeyaes a les de Capella B (α Aurigae) o Sham (α Sagittae). Relluma con una lluminosidá 360 vegaes superior a la del Sol y xira sobre sigo mesma amodo —la so velocidá de rotación ye de 5,7 km/s, siendo esti namái la llende inferior—, lo qu'implica que'l so periodu de rotación ye igual o inferior a 200 díes.[10]

Teniendo en cuenta que cuánto mayor ye la masa d'una estrella más curtia ye la so vida, Ras Elased Australis, con una masa 4 vegaes mayor que'l Sol, puede vivir unos 165 millones d'años desque se formó como una estrella azul de la secuencia principal. Al acabar la fusión del hidróxenu en heliu, ta entrando na fase de xigante colorada; nesti primer estadiu, de curtia duración, el color ye mariellu, pero'l tamañu aumentó considerablemente —el so diámetru ye 23 vegaes más grande que'l diámetru solar—. Nun futuru próximu va convertir nuna verdadera xigante colorada.[10]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  4. David Latham (7 avientu 2007). «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (n'inglés). The Astronomical Journal (1):  páxs. 209–231. doi:10.1088/0004-6256/135/1/209. 
  5. Caroline Soubiran (agostu 2018). «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 7–7. doi:10.1051/0004-6361/201832795. 
  6. Gerard T. van Belle (20 avientu 2017). «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (n'inglés). The Astronomical Journal (1). doi:10.3847/1538-3881/AA9D8B. 
  7. «Parameters and abundances in luminous stars» (n'inglés). The Astronomical Journal (6):  páxs. 137. 2 mayu 2014. doi:10.1088/0004-6256/147/6/137. 
  8. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (n'inglés). The Astrophysical Journal Supplement Series:  páxs. 245–266. ochobre 1989. doi:10.1086/191373. 
  9. Eps Lleo (SIMBAD)
  10. 10,0 10,1 10,2 Algenubi (Epsilon Leonis). Stars, Jim Kaler
  11. 11,0 11,1 Allen, Richard Hinckley (1889). «Lleo», Courier Dover Publications: Star Names — Their Lore and Meaning (n'inglés), páx. 563. ISBN 0-486-21079-0. Consultáu'l 2 de febreru de 2010.

Coordenaes: Sky map 9h 45m 51.074s, 23° 46 27.314