Quilate

De Wikipedia
Quilate
unidá de masa, unidá derivada en UCUM y legal unit of measure (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

El quilate[1] ye un términu que s'utiliza pa describir la masa de xemes y perlles, y tamién el grau de pureza de los metales preciosos.

Definiciones[editar | editar la fonte]

Quilate de xemoloxía (masa)
Unidá de masa usada, fundamentalmente, pa pesar xemes y perlles, y embrivida ct. Nesti sentíu, un quilate representó históricamente una cientu cuarentava (1/140) parte d'una toma (205 miligramos). Dende 1907, cola implantanción del Sistema Métricu Decimal, utilízase'l quilate decimal, que representa un pesu de 200 miligramos (0,2 gramos),[2] por tanto 5 quilates equival a 1 gramu.
Quilate d'orfebrería (pureza)
Designa la pureza del oru utilizáu nes xoyes. Nesti sentíu, un quilate (embrivíu K o kt) representa una veinticuatroava (1/24) parte de la masa total de l'aleación que compón el metal (aproximao'l 4,167%).[2] Por casu, si una xoya fecha con oru ye de 18 quilates, la so aleación ta fecha de 18/24 (o 3/4) partes d'oru y tien una pureza del 75%, ente que una pieza de 24 quilates ta fecha de 24/24 partes d'oru y polo tanto ye d'oru puro.

Etimoloxía[editar | editar la fonte]

Orixe del quilate masa[editar | editar la fonte]

El términu provién de l'antigua pallabra griega keration (κεράτιον), que significa algarroba, porque les granes d'esti frutu yeren utilizaes na antigüedá pa pesar xemes y xoyes debíu al tamañu y pesu notoriamente uniformes de les granes. Cuando los árabes adoptaron esta unidá de masa'l nome se deformó a quirat y ésta se deformó a quilate al saltar al español.

Transición al quilate pureza[editar | editar la fonte]

Nel añu 309 a.d. el Emperador Romanu Constantín I ordenó acuñar el primer solidus, una moneda de 24 quilates (masa) d'oru (unos 4,5 gramos), integrada nel sistema duodecimal romanu de pesos y midíes como 172 de llibra,[3] siendo cada quilate o siliqua 11728 de llibra.[4] El solidus (d'onde procede la pallabra castellana sueldu), y el so equivalente árabe dinar (d'onde procede dineru), fueron la referencia del pesu del oru hasta siquier el sieglu XII, y la so pureza convertir na llei del oru, esto ye, cuantos quilates-masa (de los 24 totales de la moneda) son oru puro: 24 quilates significa una pureza del 100%, 18 quilates significa que l'aleación contién un 75%, etc.[5]

Quilate y Kilate[editar | editar la fonte]

La ortografía «kilate» ye incorreuta y non aceptada pola Real Academia Española, al nun tar rellacionada la pallabra col prefixu quilu-. L'abreviatura de quilate masa ye "ct" según la grafía francesa carat, mientres la del quilate pureza ye "K" debíu al términu griegu καθαρότητα (katharótita, “pureza”).

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: quilate
  2. 2,0 2,1 «quilate.html ¿Qué ye un quilate?».
  3. Vagi, David L. (1999). Coinage and History of the Roman Empire II: Coinage. Chicago: Fitzroy Dearborn, páx. 100. ISBN 1-57958-316-4. Consultáu'l 18 de payares de 2011.
  4. Grierson, Philip (1968). Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection 2: pt. 1. Washington, DC: Dumbarton Oaks, páx. 8. ISBN 0-88402-024-X. Consultáu'l 18 de payares de 2011.
  5. Plantía:OEtymD

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]