Psychotria carthagenensis

De Wikipedia
Psychotria carthagenensis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Gentianales
Familia: Rubiaceae
Xéneru: Psychotria
Especie: P. carthagenensis
Jacq.[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Psychotria carthagenensis, conocida como Amyruca, alcuéntrase na selva suramericana como sotobosque de arbustos, pertenez a la familia Rubiaceae. Crez dende los trópicos d'América del Sur a Méxicu.[2]

Frutos
Fueyes

Descripción[editar | editar la fonte]

Son arbustos qu'algamen un tamañu d'hasta 4 m d'altu, glabros a pubérulos. Fueyes elíptiques, de 6–13 cm de llargu y 2–5 cm d'anchu, ápiz agudu a acumináu, base aguda a cuneada, papiracees. Inflorescencies terminales, glabres a pubérulas, paniculaes, piramidales, con 2 exes secundaries por nuedu o xeneralmente 4 y 2 d'ellos más curtios, pedúnculos 2–4.5 cm de llargu, panículas 2–6 cm de llargu, bráctees triangulares, 0.5–1.5 mm de llargu, pedicelos hasta 2 mm de llargu, flores en címulas de 2–5; llimbu calicino hasta 0.5 mm de llargu, dentáu; corola infundibuliforme, blanca, tubu 2.5–3 mm de llargu, llobos 1–2 mm de llargu. Frutos elipsoides, 4–6 mm de llargu y 4–4.5 mm d'anchu, anaranxaos a colloraos o moraos; pirenos 2, con costielles llonxitudinales.[3]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Contién el allucinóxenu indol alcaloide DMT, ye conocíu principalmente como un ingrediente na enteogénica del té Ayahuasca, anque'l so usu ye menos común que Diplopterys cabrerana o'l so pariente cercanu Psychotria viridis.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Psychotria carthagenensis foi descritu por Nikolaus Joseph von Jacquin y espublizóse en Enumeratio Systematica Plantarum, quas in insulis Caribaeis 16. 1760.[3]

Sinonimia
  • Mapouria alba f. Entemedia Chodat & Hassl.
  • Mapouria alba var. tristis (Müll.Arg.) Chodat & Hassl.
  • Mapouria australis Müll.Arg.
  • Mapouria catharinensis Müll.Arg.
  • Mapouria compagniata Müll.Arg.
  • Mapouria crassa Müll.Arg.
  • Mapouria ficigemma (DC.) Lemée
  • Mapouria fockeana (Miq.) Bremek.
  • Mapouria martiana Müll.Arg.
  • Mapouria pohliana Müll.Arg.
  • Mapouria rabeniana Müll.Arg.
  • Mapouria riedeliana Müll.Arg.
  • Mapouria rigida Rusby
  • Mapouria tristis Müll.Arg.
  • Mapouria velhana Müll.Arg.
  • Psychotria decidua Vell.
  • Psychotria elliptica Ker Gawl.
  • Psychotria ficigemma DC.
  • Psychotria fockeana Miq.
  • Psychotria foveolata Ruiz & Pav.
  • Psychotria ilheosana Standl.
  • Psychotria proxima Standl.
  • Psychotria sagrana Urb.
  • Psychotria tristicula Standl.
  • Uragoga australis (Müll.Arg.) Kuntze
  • Uragoga carthagenensis (Jacq.) Kuntze
  • Uragoga catharinensis (Müll.Arg.) Kuntze
  • Uragoga compaginata (Müll.Arg.) Kuntze
  • Uragoga elliptica (Ker Gawl.) Drake
  • Uragoga ficigemma (DC.) Kuntze
  • Uragoga fockeana (Miq.) Kuntze
  • Uragoga foveolata (Ruiz & Pav.) M. Gómez
  • Uragoga jacobaschii Kuntze
  • Uragoga pohliana (Müll.Arg.) Kuntze
  • Uragoga rabeniana (Müll.Arg.) Kuntze
  • Uragoga reevesii Kuntze
  • Uragoga tristis (Müll.Arg.) Kuntze
  • Uragoga velhana (Müll.Arg.) Kuntze
  • Uragoga watsoniana Kuntze[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Catalogue of Life
  2. «WCSP». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 2010.
  3. 3,0 3,1 «Psychotria carthagenensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 1 de xineru de 2015.
  4. «Psychotria carthagenensis». The Plant List. Consultáu'l 22 de xineru de 2015.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamá.
  3. Corrêa, A.M., S. L. Jung-Mendaçolli & Y.R. Forni-Martins. 2010. Karyotype characterisation of Brazilian species of the genus Psychotria L. -- subfamily Rubioideae (Rubiaceae). Kew Bull. 65: 45–42.
  4. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
  5. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2012. Rubiaceae a Verbenaceae. 4(2): i–xvi, 1–533. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  6. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  7. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  8. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  9. Hamilton, C. W. 1989. A revision of Mesoamerican Psychotria subgenus Psychotria (Rubiaceae), part I: introduction and species 1-16. Ann. Missouri Bot. Gard. 76(1): 67–111. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  10. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]