Prunus virginiana

De Wikipedia
Prunus virginiana
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Rosales
Familia: Rosaceae
Subfamilia: Prunoideae
Xéneru: Prunus
Subxéneru: Padus
Especie: P. virginiana
L.
Distribución
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Prunus virginiana[1] ye una especie del xéneru Prunus, estendida por toa América del Norte y Méxicu, sacante'l Fondu Sur y l'alloñáu norte.

Vista del árbol

Descripción[editar | editar la fonte]

Forma un arbustu o pequeñu árbol d'hasta unos 5 m d'altor. Les fueyes son ovales, de 3 a 10 cm de llongura con márxenes toscamente serraos. Les flores surden en recímanos en númberu de 15 a 30 a finales de la primavera.
El frutu, d'alredor de 1 cm de diámetru varia ente'l colloráu brillosu al negru, con un sabor astringente y ácidu. Cuanto más madura ta la cereza más escuru ye'l so color y menos aceda.

Usos melecinales[editar | editar la fonte]

Utilízase medicinalmente na preparación d'aguardiente pa tratar enfermedaes de los pulmones, o en xarabes pa solliviar la tos, gripa, o mal d'orín, amás d'usase la corteza, ramos y fueyes pa tratar foria, catarru y fiebre.

Ye un sedante, antiasmáticu, aromatizante, antiespasmódico y sirve pa indixestión[ensin referencies].

Ye una planta tóxica siempres si consúmese por demás; les fueyes tienres, la grana y la corteza contienen un glucósido que al ser inxeríu provoca dificultá p'alendar, tiemblos, coma o muerte repentina[ensin referencies].

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Prunus virginiana describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum1: 473. 1753.[2]

Etimoloxía

Prunus: nome xenéricu que provién d'un antiguu nome griegu (προύνη), y depués llatín (prūnus, i) de la cirolar. Yá emplegáu por, ente otros, Virxiliu (G. 2, 34) y Pliniu'l Vieyu (13, XIX, 64)[3][4]

virginiana: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización en Virxinia.

Variedaes aceptaes
Sinonimia
  • Cerasus virginica Michx. ex hort.
  • Padus rubra Mill.
  • Padus virginiana (L.) Mill.
  • Padus virginiana (L.) M.Roem.
  • Prunus serotina Poir.
  • Prunus virginiana var. virginiana
  • Prunus virginica Steud.[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Cronquist, A.J., N. H. Holmgren & P. K. Holmgren. 1997. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A., subclass Rosidae (except Fabales). 3A: 1–446. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S.. New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  6. Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
  7. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  8. Porsild, A. E. & W. Cody. 1980. Vasc. Pl. Continental Northw. Terr. Canada i–viii, 1–607. National Museum of Natural Sciences, Ottawa.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]