Pere Gil i Estalella

De Wikipedia
Pere Gil i Estalella
Vida
Nacimientu Reus[1]1550[2]
Nacionalidá Corona d'Aragón
Muerte Barcelona[1]1622[2] (71/72 años)
Estudios
Llingües falaes catalán
llatín
castellanu
Oficiu clériguhistoriador
Creencies
Relixón catolicismu
Orde relixosa Compañía de Xesús[1]
Cambiar los datos en Wikidata

Pere Gil i Estalella (1550Reus – 1622Barcelona) foi un clérigu, teólogu, xeógrafu ya historiador español.

Fízose xesuita y enseñó teoloxía en Barcelona y Mallorca. Llegó a ocupar el cargu de padre provincial de la Compañía de Xesús n'Aragón. Foi calificador de la Inquisición española, cargu dende'l que realizó una notable defensa de les supuestes bruxes.

La crónica de Pere Gil ye una muestra paradigmática de la historiografía renacentista catalana (Pere Antoni Beuter, Martí de Viciana, Antoni Viladamor, Joan Binimelis).

Pere Gil escribió la primer xeografía moderna de Cataluña: Llibre primer de la història catalana no qual se tracta d'història o descripció natural, ço és, de cueses naturals de Catalunya, escrita en 1600 ya inédita hasta 1949.

Otres obres sos son Manera d'ajudar a ben morrer als qui per malaltia o per justícia moren (1604), Memorials dels manaments i avisos al parrocos i confessors; Sobre els tributs i llur dret nel Principat de Catalunya, inédita y publicada en llatín col títulu De vectigalibus et eorum xure in Principatu Cathaloniae; y Vida de la madre Estefania de la Concepción, carmelita descalza. En 1621 tradució del llatín al catalán La imitació de Crist, de Tomás de Kempis (Contemptus mundi).

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Pere Gil i Estalella | enciclopedia.cat». Consultáu'l 11 avientu 2023.
  2. 2,0 2,1 URL de la referencia: http://cantic.bnc.cat/registres/fitxa/35530. Apaez como: Pere Gil i Estalella. Data de consulta: 9 ochobre 2017.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • A. Fàbrega Grau. “El P. Pedro Gil SI (+ 1622) y la so coleición de vides de santos” A: Analecta Sacra Tarraconensia XXXI (1958) p. 5-25
  • Josep Iglésies. Pere Gil, S. I., 1551-1622, i la seva Geografia de Catalunya, seguit de la transcripció del Llibre primer de la hestoria Cathalana. Barcelona: Quaderns de geografia, 1949. (en catalán)