Noveles de Sadam Husein

De Wikipedia
Sadam Husein en 1998.

Sadam Husein, el fináu presidente d'Iraq, escribió cuatro noveles y dellos poemes. Los dos primeros llibros (Zabiba y el rei y Fortaleza cercada) fueron escritos por "Él que lo escribió", una forma tradicional de marcar autoría n'árabe pa caltener l'anonimatu.[1]

Noveles[editar | editar la fonte]

Los cuatro noveles que s'abarrunten fueron escrites por Sadan son:

Zabiba y el rei[editar | editar la fonte]

Zabiba y el rei (n'árabe: زبيبة والملك Zabībah wal-Malik), escrita en 2000, ye una novela que la CIA cree que foi escrita por Sadam Husein, probablemente cola ayuda de dalgunos escritores pantasmes.[2] La trama ye una hestoria d'amor alrodiu de un poderosu gobernante de la era medieval d'Iraq y una bella y popular muyer llamada Zabiba. El maríu de Zabiba ye un home cruel y ensin amor que lo viola. El llibru ta ambientáu nel sieglu VII o VIII en Tikrit, la ciudá natal de Husein.[3]

Fortaleza cercada[editar | editar la fonte]

Fortaleza cercada (n'árabe: القلعة الحصينة al-Qala'ah al-Haiṣīnah) ye una novela de 713 páxines publicada en 2001.[4] Ye otru trabayu alegóricu. Trátase de la boda tardida d'un héroe iraquín, que lluchó na guerra contra Irán, con una neña curda.

Hai tres personaje: los dos hermanos Sabah y Mahmud, d'una zona rural en orellar oeste del ríu Tigris que provienen d'una familia de llabradores, y una muyer nueva, Shatrin, de Solimania. Toos van a la mesma universidá en Bagdag.

Sabah ye un héroe de guerra de los díes de la Batalla de Nueva Qadisiyya (guerra Irán-Iraq), mientres el cual foi mancáu na pierna y fechu prisioneru de guerra n'Irán, d'onde finalmente llogró escapar con unos pocos amigos.

El poder de la "Fortaleza cercada" (una referencia a Iraq) anicia na so unidá; a pesar de les propuestes pa estremar la propiedá, la madre del héroe negar a faelo. Tamién afirma que nun se puede mercar con dineru: "Namái quien-y dan el so sangre y deféndenlo son los sos llexítimos dueños".[5]

Homes y la ciudá[editar | editar la fonte]

Homes y la ciudá (n'árabe: رجال والمدينة Rijāl wal-Madīnah) referir al surdimientu del Partíu Baaz en Tikrit.

¡Fora d'equí, malditu![editar | editar la fonte]

¡Fora d'equí, malditu! (n'árabe: اخرج منها يا ملعون Oḵruj Minhā yā Mal'ūn) ye la cuarta y última novela de Sadam Husein, supuestamente terminada'l día anterior a la invasión de les fuercies estauxunidenses.[6] La novela describe, al traviés de la metáfora bíblica, una combalechadura sionista-cristiana contra árabes y musulmanes. Un exércitu árabe finalmente ataya la combalechadura invadiendo la tierra del so enemigu y destruyendo dos torres masives, como una referencia a los Ataques del 11 de setiembre.[7] Los personaxes inclúin al narrador, Abraham, llamáu asina pol patriarca nes tradiciones xudía, cristiana y musulmana, y los sos nietos, trés primos llamaos Ezekiel, Youssef y Mahmoud, que representen a xudíos, cristianos y musulmanes, respeutivamente.

Estilu[editar | editar la fonte]

L'autora Jo Tatchell, escribiendo pal diariu The Guardian realizó un analís lliterariu del cuerpu de trabayu de Sadam.[8] Nun primer llugar unviando fragmentos de les noveles a persones qu'ella xulgó como espertos na materia ensin identificar al autor. D'ente ellos Jojo Moyes, ganadora del premiu a la novela del añu de l'Asociación de Novelistes Románticos dixo que l'autor claramente nun taba interesáu nos sos llectores dempués de cuntar trelce preguntes retóriques nel fragmentu analizáu; dixo amás que "tenía mieu de que fora por Osama bin Laden o Alastair Campbell (...) Una vegada que supi quién yera, tou tenía sentíu. La so escritura yera l'equivalente lliterariu d'esos espeluznantes murales de fantasía que pintara en tolos sos palacios".[8]

L'académica Tina Phillips, dempués de revisar los mesmos fragmentos quedó sorprendida que Sadam dedicar a escribir non yá lliteratura sinón específicamente noveles, yá que na cultura islámica la poesía ye'l xéneru por excelencia. Y en Iraq, el dictador casi prohibió toles formes de lliteratura de ficción.[8]

Tatchell concluyó nel so analís que "tamos mirando a un autor que ye inseguru, ensin talentu y delirante".[8]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Bowden, Mark. "Tales of the Tyrant" The Atlantic, May 2002 Issue.
  2. C.I.A. Sleuths Study a Novel for the Thinking of Saddam. The New York Times. 24 de mayu de 2001. https://www.nytimes.com/2001/05/25/world/25IRAQ.html?ex=1162789200&en=7769bdd7845dái1c&ei=5070. 
  3. Zabiba and the King: By its Author Sadam Husein, Robert Lawrence (Editor), May 2004, Virtualbookworm.com Publishing: ISBN 1-58939-585-9, 204 pgs.
  4. [http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/1721628.stm Saddam 'second novel' in print]. BBC News Online. 20 d'avientu de 2001. http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/1721628.stm. Consultáu'l 28 d'abril de 2010. 
  5. «Saddam's New Book: 'Begone, Accursed One!'». MEMRI - The Middle East Media Research Institute.
  6. «BBC NEWS - Middle East - 'Saddam novel' on sale in Tokyo». bbc.co.uk.
  7. Pipes, Daniel. «Saddam the Novelist :: Daniel Pipes». Consultáu'l 27 d'abril de 2010.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Heroes and villains» (n'inglés). The Guardian. https://www.theguardian.com/books/2004/jul/06/fiction.iraq. Consultáu'l 28 de payares de 2017.