Mercurius

De Wikipedia
Mercurius
obra lliteraria
Datos
Autor Patrick Harpur
Fecha 1990
Llingua orixinal inglés
Cambiar los datos en Wikidata

Mercurius. Or the Marriage of Heaven and Earth (n'asturianu Mercurius. O'l matrimoniu de Cielu y Tierra) ye una novela de 1990 del escritor inglés Patrick Harpur.

Considerada un llibru de cultu, un diariu alquímicu modernu, The Literary Review alude a que "Mercurius ye un llibru escritu tantu pa esclariar como pa entretener. Ye probablemente la descripción más esplícita del arte alquímico enxamás publicada - presenta un fuerte argumentu pa la perfectibilidad del home y en contra del anémicu ascetismu qu'abre una fienda ente l'amor espiritual y corporal".[1][2][3][4][5]

Sinopsis[editar | editar la fonte]

En 1952, un clérigu de la rexón llamáu Smith empieza la so trabancosa busca del Santu Grial de l'alquimia: la piedra filosofal que transmuta el metal común en oru y confier la inmortalidá.

Mientres s'enfrenta a los estraños peligros de la Gran Obra, faise evidente que los sos arcanos tresformamientos son tanto espirituales como químiques.

Adulces, la solombra de la alquimia recái sobre los que lu arrodien; una moza que'l so embaranzu repentín ye un escándalu local; Janet, atrapada nun matrimoniu maneru; y Robert, qu'escuerre la so propia busca del llexendariu vidriu azul de Chartres.

Trenta años más tarde, Eileen vien vivir a la vicaría de Smith.

Nel suétanu medieval afaya un manuscritu ocultu y empieza a lleer sobre'l fueu secreto y la misteriosa materia primo, un lleón verde y una cabeza de cuervu, una conxunción fatal de rei y reina, un descensu na escuridá y la podrizu.

A midida que enfusa más lloñe nel llaberintu alquímico, encególase tantu pola so propia hestoria como pola de los sos vecinos, l'amenazante señora Zetterberg y el desfigurado Pluto - y, finalmente, pol enigma del propiu Smith.

N'hestories separaes pero enxareyaes, Smith y Eileen lluchen pola única cosa necesaria pal ésitu de la Obra - el gran secretu guardáu pol paradóxicu Mercuriu, que los conduz al puntu cero onde'l cielu ta casáu cola Tierra y la piedra milagrosa apaez na interseición del tiempu y la eternidá.

Cola reconstrucción d'una visión del mundu altamente sofisticada pero casi escaecida, Mercurius devuélvenos nuesa mesmu heriedu espiritual que, enraigonada nes escures retortes de los alquimistas, quiciabes florie a la lluz del futuru.[6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Mercurius. Or the Marriage of Heaven and Earth». Consultáu'l 22 d'agostu de 2010.
  2. Ubero, Antonio J.. «Tratáu sobre lo estraordinario». La Opinión de Murcia. http://libros.laopiniondemurcia.es/2015/02/17/tratáu-sobre-lo-estraordinario/. Consultáu'l 17 de febreru de 2015. 
  3. Blánquez, Javier. «Meyor que'l 'alquimicefa'». El Mundo. https://www.elmundo.es/cultura/2015/03/10/54fece6122601dea378b4574.html. Consultáu'l 10 de marzu de 2015. 
  4. Baltasar, Basilio. «torna-de-mercuriu/ La Alquimia según Harpur: la torna de Mercurio». El Boomeran(g). http://www.elboomeran.com/blogue-post/3/15939/basilio-baltasar/la-alquimia-segun-harpur-la torna-de-mercuriu/. Consultáu'l 22 d'abril de 2015. 
  5. Joaquín Albaicín. «Harpur, Marienbad y la Dama Alquimia». Consultáu'l 2 d'ochobre de 2015.
  6. Harpur, Patrick (2008). «Contraportada», Mercurius. Or the Marriage of Heaven and Earth (n'inglés). ISBN 9781906069056.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]