Masters de Madrid

De Wikipedia
Masters de Madrid
Xeneral
Tipu de competición torneo recurrente (es) Traducir
Deporte tenis
País España
Organizador Ion Țiriac y IMG Models (es) Traducir
Historia
Fundación 1990
Competición
Periodicidá Cada añu
Superficie dura (es) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Masters de Madrid empezó siendo un tornéu de tenis que s'apostaba añalmente en Madrid (España), nel pabellón Madrid Arena (estadiu) (dende 2002 hasta'l 2008).

Güei, esti eventu forma parte del ATP World Tour Masters 1000 del circuitu masculín de l'ATP, siendo'l cuartu n'apostase na temporada; y de la serie WTA Premier Mandatory nel circuitu profesional femenín, y el so nome oficial ye Mutua Madrid Open, pasando a apostase nel pabellón Caja Mágica.

Considerando'l tornéu masculín, dende l'añu 2009 ye'l quintu Masters 1000 del añu, y apuéstase sobre una superficie de tierra batida, dende 2007. Ye l'únicu dende la creación d'esti tipu de torneos en 1990 que foi camudáu de llugar y de superficie. Esti tornéu xugar nes ciudaes d'Estocolmu, Essen, Stuttgart y anguaño xuégase en Madrid. De primeres xugábase sobre una superficie de moqueta sintética pero al camudase a Madrid nel añu 2002 camudó tamién de superficie, pasando a xugase en tierra batida. Orixinalmente xugar nel mes d'ochobre, siendo l'octavu Master de la temporada. Dende la reestructuración de 2009 apostar nel mes de mayu, na selmana en qu'enantes s'apostaba l'antiguu Master de Hamburgu, previu al Tornéu de Roland Garros, y tres los Masters 1000 de Montecarlu y Roma.

El tornéu femenín integrar al masculín en 2009, y xunto a los d'Indian Wells, Miami y Beixín, forma parte de los torneos más importantes tres los consideraos Grand Slam, obligando la participación d'aquel xugadores que la so ranking dexar. Siendo los otros trés Premier Events d'esta categoría torneos de pista dura, el de Madrid ye'l más importante sobre tierra batida tres los Grand Slam.

Pa la edición de 2012 la superficie de tierra batida foi sustituyida por otra de tierra azul, lo que causó gran discutiniu polos sos distintos carauterístiques de bote y por resultar extraordinariamente resbaliza, con riesgu pa la integridá de los xugadores. Dellos d'ellos, incluyíos Novak Djokovic y Rafael Nadal, vixentes númberos 1 y 2 del mundu naquel momentu, anunciaron que si se caltenía dicha superficie nun volveríen allegar al tornéu. Dellos meses dempués l'ATP revocó la homologación de la tierra azul, inhabilitándola pa la disputa de torneos oficiales.[1]

En 2012, l'alcaldesa de Madrid, Ana Botella, robló un contratu por 34 millones d'euros qu'asegura la organización del tornéu na capital mientres 10 años más.[2]

El tenista que más vegaes ganó'l tornéu ye l'español Rafa Nadal con 5 victories y sígue-y el suizu Roger Federer con 3 títulos.

Resultaos[editar | editar la fonte]

Individuales masculinos[editar | editar la fonte]

bgcolor="#cfcfcf"
Campeón Finalista !Resultáu
N'Estocolmu:
1990 Bandera d'Alemaña Boris Becker Bandera de Suecia Stefan Edberg 6-4, 6-0, 6-3
1991 Bandera d'Alemaña Boris Becker Bandera de Suecia Stefan Edberg 3-6, 6-4, 1-6, 6-2, 6-2
1992 Bandera de Croacia Goran Ivanišević Bandera de Francia Guy Forget 7-6(2), 4-6, 7-6(5), 6-2
1993 Bandera d'Alemaña Michael Stich Bandera de Croacia Goran Ivanišević 4-6 7-6(6) 7-6(3) 6-2
1994 Bandera d'Alemaña Boris Becker Bandera de Croacia Goran Ivanišević 4-6, 6-4, 6-3, 7-6(4)
En Essen:
1995 Bandera de Austria Thomas Muster Bandera de Estaos Xuníos d'América MaliVai Washington 7-6(6) 2-6 6-3 6-4
En Stuttgart:
1996 Bandera d'Alemaña Boris Becker Bandera de Estaos Xuníos d'América Pete Sampras 3-6, 6-3, 3-6, 6-3, 6-4
1997 Bandera de Chequia Petr Korda Bandera de Países Baxos Richard Krajicek 7-6, 6-2, 6-4
1998 Bandera de Países Baxos Richard Krajicek Bandera de Rusia Yevgueni Káfelnikov 6-4, 6-3, 6-3
1999 Bandera de Suecia Thomas Enqvist Bandera de Países Baxos Richard Krajicek 6-1, 6-4, 5-7, 7-5
2000 Bandera de Sudáfrica Wayne Ferreira Bandera de Australia Lleyton Hewitt 7-6, 3-6, 6-7, 7-6, 6-2
2001 Bandera d'Alemaña Tommy Haas Bandera de Bielorrusia Max Mirnyi 6-2, 6-2, 6-2
En Madrid:
2002 Bandera de Estaos Xuníos d'América Andre Agassi Bandera de Chequia Jiri Novak w/o
2003 Juan Carlos Ferrero Bandera de Chile Nicolás Massú 6-3, 6-4, 6-3
2004 Bandera de Rusia Marat Safin Bandera d'Arxentina David Nalbandian 6-2, 6-4, 6-3
2005 Rafael Nadal Bandera de Croacia Ivan Ljubičić 3-6, 2-6, 6-3, 6-4, 7-6(3)
2006 Roger Federer Bandera de Chile Fernando González 7-5, 6-1, 6-0
2007 Bandera d'Arxentina David Nalbandian Roger Federer 1-6, 6-3, 6-3
2008 Bandera del Reinu Xuníu Andy Murray Bandera de Francia Gilles Simon 6-4, 7-6(6)
2009 Roger Federer Rafael Nadal 6-4, 6-4
2010 Rafael Nadal Roger Federer 6-4, 7-6(5)
2011 Bandera de Serbia Novak Djokovic Rafael Nadal 7-5, 6-4
2012 Roger Federer Bandera de Chequia Tomáš Berdych 3-6, 7-5, 7-5
2013 Rafael Nadal Stanislas Wawrinka 6-2, 6-4
2014 Rafael Nadal Bandera de Xapón Kei Nishikori 2-6, 6-4, 3-0, ret.
2015 Bandera del Reinu Xuníu Andy Murray Rafael Nadal 6-3, 6-2
2016 Bandera de Serbia Novak Djokovic Bandera del Reinu Xuníu Andy Murray 6-2, 3-6, 6-3
2017 Rafael Nadal Bandera de Austria Dominic Thiem 7-6(8), 6-4

Dobles masculinos[editar | editar la fonte]

bgcolor="#cfcfcf"
Campeón Finalista !width="125"|Resultáu
N'Estocolmu:
1990 Bandera de Francia Guy Forget
Jakob Hlasek
Bandera de Australia John Fitzgerald
Bandera de Suecia Anders Järryd
6-2, 6-3
1991 Bandera de Australia John Fitzgerald
Bandera de Suecia Anders Järryd
Bandera de Países Baxos Tom Nijssen
Cyril Suk
7-5, 6-3
1992 Bandera de Australia Mark Woodforde
Bandera de Australia Todd Woodbridge
Bandera de Estaos Xuníos d'América Steve DeVries
Bandera de Australia David Macpherson
6-4, 6-4
1993 Bandera de Australia Mark Woodforde
Bandera de Australia Todd Woodbridge
Bandera de Sudáfrica Gary Muller
Bandera de Sudáfrica Danie Visser
7-6, 5-7, 7-6
1994 Bandera de Australia Mark Woodforde
Bandera de Australia Todd Woodbridge
Bandera de Suecia Jan Apell
Bandera de Suecia Jonas Björkman
6-4, 4-6, 6-3
En Essen:
1995 Bandera de Países Baxos Jacco Eltingh
Bandera de Países Baxos Paul Haarhuis
Bandera de Chequia Cyril Suk
Bandera de Chequia Daniel Vacek
7-5, 6-7, 6-4
En Stuttgart:
1996 Bandera de Canadá Sébastien Lareau
Bandera de Estaos Xuníos d'América Alex O'Brien
Bandera de Países Baxos Jacco Eltingh
Bandera de Países Baxos Paul Haarhuis
6-4, 6-4
1997 Bandera de Australia Mark Woodforde
Bandera de Australia Todd Woodbridge
Bandera de Estaos Xuníos d'América Rick Leach
Bandera de Estaos Xuníos d'América Jonathan Stark
7-6, 7-6
1998 Bandera de Canadá Sébastien Lareau
Bandera de Estaos Xuníos d'América Alex O'Brien
Bandera de India Mahesh Bhupathi
Bandera de India Leander Paes
4-6, 6-3, 7-5
1999 Bandera de Zimbabue Byron Black
Bandera de Suecia Jonas Björkman
Bandera de Sudáfrica David Adams
Bandera de Sudáfrica John-Laffnie De Jager
6-3, 6-4
2000 Bandera de Chequia Jiří Novák
Bandera de Chequia David Rikl
Bandera de Estaos Xuníos d'América Donald Johnson
Bandera de Sudáfrica Piet Norval
6-2, 6-2
2001 Bandera de Bielorrusia Max Mirnyi
Bandera de Australia Sandon Stolle
Bandera de Sudáfrica Ellis Ferreira
Bandera de Estaos Xuníos d'América Jeff Tarango
7-6, 6-3
En Madrid:
2002 Bandera de las Bahamas Mark Knowles
Bandera de Canadá Daniel Nestor
Bandera de India Mahesh Bhupathi
Bandera de Bielorrusia Max Mirnyi
6-3, 5-7, 6-0
2003 Bandera de India Mahesh Bhupathi
Bandera de Bielorrusia Max Mirnyi
Bandera de Zimbabue Wayne Black
Bandera de Zimbabue Kevin Ullyett
6-2, 2-6, 6-3
2004 Bandera de las Bahamas Mark Knowles
Bandera de Canadá Daniel Nestor
Bandera de Estaos Xuníos d'América Bob Bryan
Bandera de Estaos Xuníos d'América Mike Bryan
6-3, 6-4
2005 Bandera de las Bahamas Mark Knowles
Bandera de Canadá Daniel Nestor
Bandera de India Leander Paes
Bandera de Serbia y Montenegru Nenad Zimonjić
3-6, 6-3, 6-2
2006 Bandera de Estaos Xuníos d'América Bob Bryan
Bandera de Estaos Xuníos d'América Mike Bryan
Bandera de las Bahamas Mark Knowles
Bandera de Canadá Daniel Nestor
7-5, 6-4
2007 Bandera de Estaos Xuníos d'América Bob Bryan
Bandera de Estaos Xuníos d'América Mike Bryan
Bandera de Polonia Mariusz Fyrstenberg
Bandera de Polonia Marcin Matkowski
6-3, 7-6
2008 Bandera de Polonia Mariusz Fyrstenberg
Bandera de Polonia Marcin Matkowski
Bandera de India Mahesh Bhupathi
Bandera de las Bahamas Mark Knowles
6-4, 6-2
2009 Bandera de Canadá Daniel Nestor
Bandera de Serbia Nenad Zimonjić
Bandera de Suecia Simon Aspelin
Bandera de Sudáfrica Wesley Moodie
5-7, 6-2, [14-12]
2010 Bandera de Estaos Xuníos d'América Bob Bryan
Bandera de Estaos Xuníos d'América Mike Bryan
Bandera de Canadá Daniel Nestor
Bandera de Serbia Nenad Zimonjić
6-3, 6-4
2011 Bandera de Estaos Xuníos d'América Bob Bryan
Bandera de Estaos Xuníos d'América Mike Bryan
Bandera de Francia Michael Llodra
Bandera de Serbia Nenad Zimonjić
6-3, 6-3
2012 Bandera de Polonia Mariusz Fyrstenberg
Bandera de Polonia Marcin Matkowski
Bandera de Suecia Robert Lindstedt
Bandera de Rumanía Horia Tecau
6-3, 6-4
2013 Bandera de Estaos Xuníos d'América Bob Bryan
Bandera de Estaos Xuníos d'América Mike Bryan
Bandera de Austria Alexander Peya
Bandera de Brasil Bruno Soares
6-2, 6-3
2014 Bandera de Canadá Daniel Nestor
Bandera de Serbia Nenad Zimonjić
Bandera de Estaos Xuníos d'América Bob Bryan
Bandera de Estaos Xuníos d'América Mike Bryan
6-4, 6-2
2015 Bandera de India Rohan Bopanna
Bandera de Rumanía Florin Mergea
Bandera de Polonia Marcin Matkowski
Bandera de Serbia Nenad Zimonjić
6-2, 6-7(5), [11-9]
2016 Bandera de Países Baxos Jean-Julien Rojer
Bandera de Rumanía Horia Tecăo
Bandera de India Rohan Bopanna
Bandera de Rumanía Florin Mergea
6-4, 7-6(5)
2017 Bandera de Polonia Łukasz Kubot
Bandera de Brasil Marcelo Melo
Bandera de Francia Nicolas Mahut
Bandera de Francia Édouard Roger-Vasselin
7-5, 6-3

Individuales femeninos[editar | editar la fonte]

bgcolor="#cfcfcf"
Campeón Finalista !width="125"|Resultáu
En Madrid:
2009 Bandera de Rusia Dinara Sáfina Bandera de Dinamarca Caroline Wozniacki 6-2, 6-4
2010 Bandera de Francia Aravane Rezai Bandera de Estaos Xuníos d'América Venus Williams 6-2, 7-5
2011 Bandera de Chequia Petra Kvitová Bandera de Bielorrusia Victoria Azarenka 7-6(3), 6-4
2012 Bandera de Estaos Xuníos d'América Serena Williams Bandera de Bielorrusia Victoria Azarenka 6-1, 6-3
2013 Bandera de Estaos Xuníos d'América Serena Williams Bandera de Rusia María Sharápova 6-1, 6-4
2014 Bandera de Rusia María Sharápova Bandera de Rumanía Simona Halep 1-6, 6-2, 6-3
2015 Bandera de Chequia Petra Kvitová Bandera de Rusia Svetlana Kuznetsova 6-1, 6-2
2016 Bandera de Rumanía Simona Halep Dominika Cibulková 6-2, 6-4
2017 Bandera de Rumanía Simona Halep Bandera de Francia Kristina Mladenovic 7-5, 6-7(5), 6-2

Dobles femeninos[editar | editar la fonte]

bgcolor="#cfcfcf"
Campeón Finalista !width="125"|Resultáu
En Madrid:
2009 Bandera de Zimbabue Cara Black
Bandera de Estaos Xuníos d'América Liezel Huber
Bandera de Chequia Kveta Peschke
Bandera de Estaos Xuníos d'América Lisa Raymond
4-6, 6-3, [10-6]
2010 Bandera de Estaos Xuníos d'América Serena Williams
Bandera de Estaos Xuníos d'América Venus Williams
Bandera d'Arxentina Gisela Dulko
Bandera d'Italia Flavia Pennetta
6-2, 7-5
2011 Bandera de Bielorrusia Victoria Azarenka
Bandera de Rusia María Kirilenko
Bandera de Chequia Kveta Peschke
Bandera d'Eslovenia Katarina Srebotnik
6-4, 6-3
2012 Bandera d'Italia Sara Errani
Bandera d'Italia Roberta Vinci
Bandera de Rusia Yekaterina Makárova
Bandera de Rusia Yelena Vesniná
6-1, 3-6, [10-4]
2013 Bandera de Rusia Anastasía Pavliuchénkova
Bandera de Chequia Lucie Šafářová
Bandera de Zimbabue Cara Black
Bandera de Nueva Zelanda Marina Erakovic
6-2, 6-4
2014 Bandera d'Italia Sara Errani
Bandera d'Italia Roberta Vinci
Garbiñe Muguruza
Carla Suárez
6-4, 6-3
2015 Bandera de Australia Casey Dellacqua
Bandera de Kazakstán Yaroslava Shvédova
Garbiñe Muguruza
Carla Suárez
6-3, 6-7(4), [10-5]
2016 Bandera de Francia Caroline Garcia
Bandera de Francia Kristina Mladenovic
Martina Hingis
Bandera de India Sania Mirza
6-4, 6-4
2017 Bandera de Taiwán Yung-Jan Chan
Martina Hingis
Bandera d'Hungría Tímea Babos
Bandera de Chequia Andrea Hlaváčková
6-4, 6-3

Ganadores múltiples n'individuales[editar | editar la fonte]

Troféu del Masters de Madrid.

Masculín[editar | editar la fonte]

Femenín[editar | editar la fonte]

Conflictu d'Eurovisión 2009[editar | editar la fonte]

Na edición de 2009, debíu al compromisu contractual de TVE de retresmitir el partíu d'octavos de final del Masters de Madrid en que participaba l'español Fernando Verdasco, La 2 decidió nun retresmitir la segunda semifinal del Festival del Cantar d'Eurovisión 2009. Nel so llugar, ufiertar con retrasu al términu del partíu, y emplegó un xuráu de reserva en llugar del televoto pa decidir a quién apurríen los puntos de dichu concursu. La EBU, organizadora del festival, anunció que TVE sería sancionada por violación de les regles del concursu,[3][4] una y bones TVE taba obligada a emitir siquier una de los dos semifinales en direutu (lo cual tampoco asocediera na primer semifinal, por cuenta de la retresmisión del Alderique sobre l'Estáu de la Nación). La non retresmisión de la semifinal del festival per parte de TVE fizo que la participación española tuviera un resultáu económica negativu, con 20.000 euros de perdes, que podríen habese ganáu si la segunda semifinal d'Eurovisión emitiérase en direutu en llugar del tenis y el públicu pudiera votar.[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. As (24 de xunu de 2012): La ATP prohibe la tierra azul de Madrid en 2013
  2. «¿Caros los 34 millones de Masters de Tenis? Non, 'gracies al turismu'». El Mundo. Consultáu'l 22 de mayu de 2012.
  3. «Spain to face sanctions over late broadcast» (n'inglés). EBU statement (ESCtoday.com). 15 de mayu de 2009. http://www.esctoday.com/news/read/14060. Consultáu'l 15 de mayu de 2009. 
  4. (n'inglés) Spain: Countries chosen by back-up jury revealed. ESCtoday. 15 de mayu de 2009. http://www.esctoday.com/news/read/14054. Consultáu'l 15 de mayu de 2009. 
  5. TVE gasta 285.000 euros n'Eurovisión 2009 ya ingresa 265.000 euros

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]