Macizu del Pitón de la Fournaise

De Wikipedia
Macizu del Pitón de la Fournaise
macizo (es) Traducir y formación volcánica (es) Traducir
Situación
PaísBandera de Francia Francia
RexónBandera de Reunión Reunión
Datos
Altitú 2631 m
Materiales roca volcánica
Cambiar los datos en Wikidata

El macizu del Pitón de la Fournaise o más a cencielles macizu de la Fournaise ye unu de los dos grandes volcanes de la islla de Reunión que'l so puntu culminante ta constituyíu pol pitón de la Fournaise. Esti volcán, apaecíu hai aproximao 500 000 años, ta inda activu. L'otru volcán de la isla, el pitón de les Nieves, ye un volcán apagáu.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El macizu ocupa'l terciu sureste de la islla de Reunión. El cume allugar a 2.621 m d'altitú sobre'l cantu noroeste del cráter Bory bien cercanu del cráter Dolomieu inda activu. Trés grandes valles llinden el macizu. Dos calderes encaxaes ocupen el cume d'esti volcán escudo.

Xeoloxía[editar | editar la fonte]

El vulcanismu del macizu del Pitón de la Fournaise vien de una xubida magmática continua que procede direutamente del mantu terrestre. Ye un vulcanismu de tipu « puntu caliente ».

La islla de Reunión ye constituyida totalmente pola actividá xeolóxica del «puntu caliente de Reunión», que se formó hai aproximao 3 millones d'años. Antes de formar el macizu del Pitón de la Fournaise, esti vulcanismu formó de primeres el macizu del Pitón de les Nieves (un macizu que'l so puntu culminante ye'l de la isla: el Pitón de les Nieves, güei apagáu) y el Volcán de los Alisios.[1] El macizu del Pitón de la Fournaise formóse sobre'l lladral Esti d'esti antiguu volcán mientres los postreros 500.000 años. El puntu caliente en cuestión foi igualmente al orixe de los Traps del Decán, de les islles Laquedivas, de Maldives, del archipiélagu de los Chagos y de les otres islles de les Mascareñes.

Ente 65 000 y 20 000 años aproximao, los pitones de les Nieves y de la Fournaise taben activos simultáneamente, cada unu alimentáu polos sos propios reservorios magmáticos independientes.[2]

Los últimes erupciones tuvieron llugar apocayá, al nivel del pitón de la Fournaise y sobre los lladrales orientales del volcán.

Tipos de laves[editar | editar la fonte]

Picrita o oceanita del pitón de la Fournaise

Trátase de laves que dan basalto afíricos bien ricos n'olivina, pueden ser calificaos d'oceanita.

=== Les calderes Culminante a 2 631m d'altitú, el conu volcánicu atópase dientro d'una gran caldera d'esbarrumbamientu en forma d'O llamada la Corralada Fouqué n'honor del xeólogu francés Ferdinand André Fouqué. La so formación remontar a 4.700 años.

Otra caldera más antigua puede aldovinase en redol a la primera: ta delimitada polos ribayos formaes pol ríu de los Remparts que flúi escontra'l sur y el ríu del Este que flúi escontra'l nordés. Ente les fontes d'estos dos cursos d'agua atopa la Llanura de les Arenas, vastu escenariu cubiertu d'escories  d'apariencia llunar.

Les calderes son la resultancia del vaciamiento de los conteníos magmáticos del volcán. Asina, esti postreru funde sobre él mesmu adulces creando grandes cantiles. Los esbarrumbamientos pueden ser la causa de megatsunamis como'l que se produciría en redol al añu 2700 antes de Xesucristu.

Los cráteres[editar | editar la fonte]

Amás de dambos cráteres nel cume del Pitón de la Fournaise,  esisten dellos otros tamién importantes na rexón. Dalgunos tán no fondero de les calderes. Na historia más recién, el más conocíu ye'l Formica Leo, que data a lo menos de 1753.

Nel esterior de la Corralada,  unu de los cráteres más impresionantes ye'l Commerson. Eleváu sobre un cantil, foi bautizáu asina n'honor de Philibert Commerson, esplorador y naturalista francés. L'actividá importante antes de la so estinción hai combado parcialmente'l fondu del ríu de los Remparts.

Otru cráter dignu d'interés ye'l Pitón Chisny. El so cume tien colores cambiantes porque ta constituyíu d'escories coloraes y negres. Apodera la Llanura de les Arenes dende l'altor de los sos 2.440 m  d'altitú.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]