Lomatia hirsuta

De Wikipedia
Lomatia hirsuta
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)[1]
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Proteales
Familia: Proteaceae
Subfamilia: Grevilleoideae
Tribu: Embothrieae
Xéneru: Lomatia
Especie: Lomatia hirsuta
Diels ex J.F.Macbr.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El radal, raral o nozal montés, (Lomatia hirsuta), ye una especie botánica d'árbol siempreverde de la familia de les Proteaceae. Crez nos montes templaos de Chile, y d'Arxentina, ente los 35 y los 44º de llatitú Sur. En Chile crez dende la IVª a Xª rexón.

Flor
Fueya
Tueru y caña

Descripción[editar | editar la fonte]

Esti árbol o arbustu de fronda persistente, amuesa aguyes pubescentes. Cohabita con especies como'l ciprés del Cordal y el maitén. Tien fueyes llargues (4 a 12 cm), simples, brillantes, ovales, serruchaes; y flores blancucies. Reproducir por granes y vilta del tocón.

Usos y cultivos[editar | editar la fonte]

Llántase como ornamental; empecipióse'l so cultivu n'España[2] y introducióse nes Islles Britániques tan al norte como Escocia.[3]

Usar pa lleña por causa de la so bayura relativa en ciertos llugares, como la provincia de Palena o la rexón de Aisén, onde esta planta creció como anuevo dempués de que los montes orixinales fueren amburaos a mediaos del sieglu XX y casi sumieren les especies de bona calidá pa lleña. Sicasí la so madera, en parte abuxada amarellentada y en parte castaña en distintos tonos, tien un veteáu de tonos violáceos, que fai que sía usada p'artesaníes, muebles, chapes y compensaos. La so madera ye bien apreciada n'Arxentina pola so bien curiosu granu.

La so corteza, llamada llecha o rethra, utilizar nel tiñíu de llana pa llograr un color café escuro.

Etnofarmacoloxía[editar | editar la fonte]

Nel Departamentu de Fitobioloxía, Royal Veterinary & Agricultural University, Dinamarca, evaluóse fervinchu de fueyes de radal (Lomatia hirsuta) aisllando 2-metoxijuglona (antifúngico).[4] Tradicionalmente nos pueblos orixinarios el consumu de té de radal trataba problemes bronquiales, asma.[5] L'estractu de fueyes reveló actividá antifúngica contra el fungu Candida albicans.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Lomatia hirsuta describióse por Diels ex J.F.Macbr. y espublizóse en Bibliotheca Botanica 29(Heft 116): 82 1937.[6]

Sinonimia
  • Embothrium alnifolium Poepp. in DC. ex Meisn.
  • Embothrium hirsutum
  • Lomatia alnifolia Poepp. in DC. ex Meisn.
  • Lomatia obliqua R.Br.
  • Lomatia opaca Klotzsch ex Meisn.
  • Tricondylus obliqua Kuntze[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies y notes de pies[editar | editar la fonte]

  1. García, N., y C. Ormazábal (2008). Árboles Nativos de Chile. Santiago: Enersis S.A, páx. 196. Consultáu'l 2011.
  2. «Plantes chilenes cultivaes n'España».
  3. «Lomatia hirsuta n'Escocia».
  4. http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=1564040&blobtype=pdf
  5. Erazo S., R. García, N. Backhouse, I. Lemus I, C. Delporte and C. Andrade 1997.Phytochemical and biological study of Radal Lomatia hirsuta (Proteaceae) Journal of Ethnopharmacology, 57 81-83
  6. «Lomatia hirsuta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 2 d'avientu de 2014.
  7. Sinonimia sib.gov.ar

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Lauritsen, J.; Jorgensen, L. 2001. Investigación Etnofarmacológica de 21 spp. de plantes melecinales natives usaes polos mapuches del sur de Chile. Viking Books, Denmark
  2. Bonifaz, C. & X. Cornejo Sotomayor. 2002. 29. Proteaceae. 69: 3–48. In G. W. Harling & L. Andersson (eds.) Fl. Ecuador. University of Göteborg, Göteborg.
  3. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  4. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador—A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  5. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  6. Macbride, J. F. 1937. Proteaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/2): 367–375.
  7. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  8. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]