Llingües semítiques meridionales

De Wikipedia
Llingües semítiques meridionales
Distribución xeográfica Bandera de Yeme Yeme
Bandera d'Omán Omán
Bandera d'Eritrea Eritrea
Bandera d'Etiopía Etiopía
Bandera de Sudán Sudán
Filiación xenética

Afroasiáticu
  Afrosiático septentrional
    Semíticu
      Semíticu occidental

        Semíticu meridional
Subdivisiones Sudarábigo (oriental)
Etiópicu-Sabéu (occidental)
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües semítiques meridionales constitúin una caña de la familia semítica llargamente aceptada como grupu filoxenéticu válidu.

Aspeutos históricos, sociales y culturales[editar | editar la fonte]

El semíticu meridional estremar en dos rames, les llingües llingües sudarábigas modernes (qu'inclúin media docena de llingües falaes na mariña meridional de la península arábiga) y les llingües etiópiques (falaes nel cuernu d'África, concretamente n'Etiopía y Eritrea). Les llingües etiópiques son demográficamente más importantes y suman la mayor parte de los falantes del semíticu meridional.

Historia[editar | editar la fonte]

La rexón de procedencia, dende la que s'esvalixaron les llingües semítiques meridionales, foi oxetu de munchos discutinios ente especialistes, anque se cree que podría ser una porción meridional de la península arábiga, una y bones les llingües semítiques llegaron a Etiopía y Eritrea mientres el I mileniu e.C. Asina, la presencia histórica de falantes de llingües semítiques nesa rexón habríase por cuenta de una migración relativamente recién de falantes del semíticu meridional dende Yemen. La hipótesis de que les llingües semítiques aniciaríense n'Etiopía y de ende pasaríen a la península arábiga, tal como suxurieron A. Murtonen (1967) o Lionel Bender (1997),[1] foi refugada y nun tien aceptación na actualidá. La hipótesis más común ye similar a la formulada por Andrew Kitchen o Christopher Ehret a principios del sieglu XXI, que suxure que les llingües semítiques aniciar nel Oriente Próximu.[2]

Usu y distribución[editar | editar la fonte]

La llista de Ethnologue inclúi una ventena de llingües semítiques meridionales, seis na caña sudarábiga y 14 na caña etiópica.

Les principales llingües d'Eritrea son el tigrinya y el tigré, que son llingües noretiópicas, ente que n'Etiopía predominen les llingües suretiópcas, como'l amháricu, el argoba o'l silt'y. El ge'ez foi una llingua histórica y culturalmente importante y sigue siendo usáu como llingua llitúrxica de la Ilesia ortodoxa etiópica. La mayor parte de les llingües etiópiques tienen un númberu importante de falantes y son d'ampliu usu social.

Per otra parte, les llingües sudarábigas modernes tienen anguaño un númberu amenorgáu de falantes y perdieron terrenal frente al árabe modernu, que ye la principal llingua tantu en Yemen como n'Omán.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Clasificación[editar | editar la fonte]

Amás de les llingües etiópiques y sudarábigas modernes, el semíticu meridional inclúi'l sudarábigo antiguu o epigráfico, que paez más rellacionáu coles llingües etiópiques que coles llingües sudarábigas modernes. Asina, la clasificación estándar ye:

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Bender, L (1997), "Upside Down Afrasian", Afrikanistische Arbeitspapiere 50, páxs. 19-34
  2. Kitchen, Andrew, Christopher Ehret, et al. 2009. "Bayesian phylogenetic analysis of Semitic languages identifies an Early Bronze Age origin of Semitic in the Near East." Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences 276 non. 1665 (June 22)

Enllaces esteriores[editar | editar la fonte]