Amáricu

De Wikipedia
(Redirixío dende Amháricu)
Amháricu
አማርኛ / amarəñña
Faláu en Bandera d'Etiopía Etiopía
Bandera d'Eritrea Eritrea
Bandera de Exiptu Exiptu
Bandera de Israel Israel<br
Rexón Cuernu d'África
Falantes 21 millones
Puestu 55ᵘ (Ethnologue 1996)
Familia Afro-asiáticu

  Semíticu
    Semíticu meridional
      Etiópicu
        Etíopico meridional
          Tresversales
            Amháricu

Estatus oficial
Oficial en Bandera d'Etiopía Etiopía
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 am
ISO 639-2 amh
ISO 639-3 amh

L'amáricu o amháricu (አማርኛ, amarəñña) baxa de la estinguida llingua antigua, ge'ez, una llingua semítica sudoccidental. Ye faláu nel norte y el centru d'Etiopía, onde ye llingua nacional oficial. Toma'l so nome de la etnia de los amhara, tradicionalmente habitantes del norte y centru d'Etiopía. Non yá los amhara, sinón tola población etíope escolarizada apodera esti idioma.

Fora d'Etiopía, el amháricu ye la llingua de 2,7 millones d'emigrantes, que viven n'Exiptu, Israel y Suecia. Tamién ye falada n'Eritrea polos deportaos eritreos procedentes d'Etiopía y bien conocida polos eritreos nacíos antes de mediaos de la década de 1980, yá que foi la llingua d'enseñanza nes escueles eritrees hasta 1991.

Ye la segunda llingua semítica tocantes a númberu de falantes, por detrás del árabe y per delantre de llingües como'l tigriña y l'hebréu.

Escríbese usando un silabariu llamáu "fidel" o "abugida", afechu del que s'usó pa escribir la estinguida llingua ge'ez.

Fonemes y grafíes[editar | editar la fonte]

Consonantes
Billabiales Alveolar Palatales Velares Glotales
Oclusivos Sordos p t c k ʔ
Sonoros b d ɟ g
Eyectivos ʔʼ
Africaos Sordos ʧ
Sonoros ʤ
Eyectivos ʦʼ ʧʼ
Fricativos Sordos f s ʃ h
Sonoros z ʒ
Nasales m n ɲ
Líquidos w l j
Vibrante múltiple | r
Vocales
Anteriores Centrales Posteriores
Zarraes i ɨ (ə) u
Medies e ə (ä) o
Abiertes a

Símbolos del abugida (silabariu) amháricu ("Fidälə" ፊደል)[editar | editar la fonte]

El abugida o silabariu etíope tien un total de 231 signos que representen sílabes, resultáu de combinar los 7 fonemes vocálicos colos 33 fonemes consonánticos de la llingua amhárica.

Grafíes (nun tán nel orde tradicional)
  ä [ə] o i a y ə [ɨ] o
p
t
ch
k
b
d
j
g
p'
t'
ch'
k'
ʔ
  ä o i a y ə o
ts'
f
s
sh
h
z
zh
m
n
ñ
w
l
y
r
  ä o i a y ə o


Pue que pa poder visualizar estos calteres precise una fonte unicode del alfabetu amháricu, que puede adquirise gratuitamente en Wazu Fonts Gallery Japan (inglés).

Nomes[editar | editar la fonte]

Xéneru[editar | editar la fonte]

Los nomes amháricos pueden tener xéneru masculín o femenín. Esisten distintos medios d'espresar el xéneru. Un exemplu ye l'antiguu sufixu -t pa formar el femenín, llindáu a ciertos modelos y a ciertos nomes aisllaos. Los nomes y axetivos que terminen en -awi formen de normal el femenín col sufixu -t: por casu, ityop':eya-(a)wi, "etíope" (m.), frente a ityop':eya-wi-t, "etíope" (f.); sämay-awi, "celestial" (m.), frente a sämay-awi-t, "celestial" (f.). Esti sufixu utilízase tamién en nomes y axetivos basaos nel modelu k'et(t)ul, por casu, nəgus, 'rei', frente a nəgəs-t "reina", y k'əddus, "santu", frente a k'əddus-t, "santa".

Dellos nomes y axetivos formen el femenín con -it': lək, "chicu" frente a lək'-it, "chica"; bäg, "carneru", frente a bäg-it, "oveya"; s'əmagəlle, "vieyu", frente a s'əmagəll-it, "vieya"; t'ot'a, "monu", frente a t'ot'-it, "mona". Otros nomes tienen esta terminación de femenín anque nun esiste un opuestu masculín: ye'l casu de s'ärar-it, "araña", o azur-it, "remolín". Esisten, sicasí, nomes que tienen el sufixu -it y pórtense gramaticalmente como masculinos: säraw-it, "exércitu"; nägar-it, "gran tambor".

El xéneru femenín nun s'usa namái pa indicar el sexu biolóxico, sinón tamién pa espresar pequeñu tamañu. Asina asocede en bet-it-o, "la casina" (lliteralmente, casa-FEM-ARTÍCULU). El morfema de femenín puede sirvir tamién pa espresar tenrura o simpatía.

Vocabulariu básicu[editar | editar la fonte]

  • Bonos díes: ëndemën aderu
  • Bones tardes: dehna yideru
  • Hola: selam/tadiyaas
  • Adiós: t‘eanast‘ëllën
  • Por favor: ëbakon
  • Gracies: amesegënallô
  • Munches gracies: bet‘am amesegënallô
  • De nada: ënkwan dehna met‘o
  • Perdón: yik‘ërta
  • Sentar: aznallô
  • Sí: awo
  • Bienveníu: selam
  • ¿Entiende?: gebbawot?
  • Entiendo: gebëtonyal
  • Nun entiendo: algebanyëm
  • ¿Ta usté bien?: dehna näwot?
  • ¡Bien!: dehna!
  • ¿Cómo se llama usté?: sëmëwot man nô?
  • Llámome...: sëme... nô.
  • ¿D'ónde ye usté?: kä yet agär näwot?
  • ¿Qué edá tien usté?: ëdmeawot sëntë now?
  • Tengo ... años: amete ... nô.
  • 1: ande
  • 2: hulet
  • 3: sost
  • 4: arat
  • 5: ammist
  • 6: siddist
  • 7: sebat
  • 8: semment
  • 9: zetegn
  • 10: garrar
  • 11: asra ande
  • 12: asra hulet
  • 13: asra sost
  • 14: asra arat
  • 15: asra ammist
  • 16: asra siddist
  • 17: asra sebat
  • 18: asra semment
  • 19: asra zetegn
  • 20: haya
  • 21: haya andar
  • 30: selasa
  • 40: arba
  • 50: hamsa
  • 60: selesa
  • 70: seba
  • 80: emanya
  • 90: zetena
  • 100: meto
  • 1.000: shee
  • 1.000.000: meelyon

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]