Llingües tresneoguineanes centromeridionales
Llingües tresneoguineanes centromeridionales | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Nueva Guinea | |
Países |
Papúa Nueva Guinea Indonesia | |
Filiación xenética |
familia de llingües dientro de les llingües papúes | |
Subdivisiones |
Asmat-Kamoro Awyu-Dumut Mombum Ok-Oksapmin | |
Códigu Glottolog | cent2116 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües tres-neoguineanes centromeridionales (TNG centromeridional), tamién llamaes llingües Asmat-Ok, son una macrofamilia propuesta de llingües tres-neoguineanes (TNG). Les families que constitúin esta familia formen parte de la propuesta orixinal de llingües trans-neoguieanas de Voorhoeve y McElhanon, pero fueron amenorgaes a la metá (cuatro familas de nueve) na clasificación de Malcolm Ross. Acordies con Ross, nun ta claru si les similaridades nos pronomes del cuatro families centromeridionales son retenciones del proto-TNG o innovaciones comunes que dexaríen considerar qu'estes families constitúin efeutivamente un grupu filoxenéticu válidu dientro del TNG.
Voorhoeve argumenta en favor d'una rellación ente'l grupu awyu y el grupu ok, ente que Foley sostién que'l grupu asmat podría ser más cercanu al awyu y el ok qu'a otros grupos trans-neoguineanos. Con independencia de que'l TNG centromeridional sía sostenible como macrofamilia, claramente los cuatro families que la integren son grupos filoxenéticos bien establecíos.
Clasificación interna[editar | editar la fonte]
Les llingües tres-neoguineanes centromeridionales o Asmat-Ok inclúyense les siguientes cuatro families bien establecíes:
- Asmat-Kamoro (11 llingües)
- Awyu-Dumut (16 llingües)
- Mombum (2 llingües)
- Ok-Oksapmin (21 llingües)
Ethnologue (2009) caltién namái'l Awyu-Dumut y el Ok, dientro d'una caña Ok–Awyu, ente qu'asitia el Asmat y el Mombum como cañes tres-neoguineanes indpendientes. Loughnane & Fedden (2011) rellacionaron convincentemente el grupu ok col idioma oksapmin.[1]
Historia[editar | editar la fonte]
A mediaos de los años 1960, Alan Healey, un colega de Laycock, reparó similaridades ente les families Ok, Asmat, y Awyu–Dumut. Voorhoeve (1968) amplió esti grupu y acuñó el términu Central and South New Guinea (neoguineano centromeridional); esta propuesta añadía les llingües trans-Fly y les llingües marind. En collaboración con McElhanon que trabayara sobre les llingües Finisterre-Huon en 1970, atopó propúnxose una conexón con esta familia tamién, que se denominó macrofamilia trans-neoguineana. El trabayu de Stephen Wurm (1975) espandió entá más el grupu, añader les llingües awin-pare, les llingües del monte Bosavi, les llingua duna-pogaya, les llingües de Strickland oriental, les llingües mombum, y les llingües momuna. El trabayu de Ross (2005) refugó gran parte de los agregos de Voorhoeve y namái retuvo nel Mombum de Wurm (ya igualmente consideró que les llingües momuna tán bien fragmentariamente atestiguaes como pa dexar ser clasificaes afechiscamente).
Comparanza léxica[editar | editar la fonte]
Los numberales reconstruyíos pa distintes cañes de llingües trans-neoguienanas centromeridionales son:
GLOSA Asmat-Kamoro Awyu-Dumut Mombum Ok-Oksapmin PROTO-
ASMATPROTO-
SABAKORPROTO-
AWYUPROTO-
DUMUTPROTO-
OKOksapmin '1' *taka *ʤaba- *wasike té(mté) *makop tipun '2' *jaminak *abomə- *kuruma *rumo kumb *arop ləwatipun '3' *mbem-tiap *abomə-ʤaba *kurumasike *ditemo inis *sariput bumlip '4' *bemsi-ʤaba *seŋgane *woro ara xətlip '5' *mairibə *bidaki- *ambalop ghobennema *aŋo(k) xətxət '6' *5+1 *gomokup~
*ŋɡõʔma-té *bu-ⁿgop~
*ⁿgoŋxədəp '7' *5+2 *mben-kup ma-kumb *fet- bes '8' *5+3 *ŋgambu-kup ma-inis *baŋup /
*okluŋarmun '9' *5+4 *taβi-kup ma-llabra *tabi tuwət '10' *5+5 *ndondu/
*mali-kupma-
ghobennemor*maɾiŋ /
*nakalkat
Referencies[editar | editar la fonte]
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Malcom Ross (2005). "Pronouns as a preliminary diagnostic for grouping Papuan languages." In: Andrew Pawley, Robert Attenborough, Robin Hide and Jack Golson, eds, Papuan pasts: cultural, linguistic and biological histories of Papuan-speaking peoples, 15-66. Canberra: Pacific Linguistics.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]