Llingües mordvíniques

De Wikipedia
Llingües mordvíniques
Distribución xeográfica SO de Rusia
Países  Rusia
Filiación xenética Urálicu
Subdivisiones Erzya
Moksha
Muromiano
Códigu Glottolog mord1256
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües mordvínicas[1] (tamién llamaes llingües mordvinas),[2] son un subgrupu de llingües uráliques, qu'entiende dos llingües cercanamente emparentaes: el idioma erzya y el idioma moksha.[3] Inicialmene consideróse que dambes llingües yeren una mesma llingua, denomada mordvino,[4] anque anguaño toles sos variedaes llingüístiques trátense como pertenecientes a dos llingües distintes, por cuenta de les importantes diferencies a nivel fonolóxicu, léxicu y gramatical. Amás el erzya y el moksha nun son mutuamente intelixibles, a tal puntu que la comunicación ente falantes de dambes comunidaes frecuentemente faise en rusu.[5] La llingua medieval llamada idioma muromiano falada polos merya podría ser una llingua mordvina o próxima a les llingües d'esti grupu.

Les dos llingües mordvinas modernes amás tienen estándares lliterarios totalmente distintos. El erzya lliterariu o estándar foi creáu en 1922 y el moksha lliterariu en 1923.[6]

Les diferencies fonolóxiques ente les dos llingües inclúin:[4]

  • El moksha caltién la distinción ente les vocales /ɛ, y/ ente qu'en erzya dambes hanse confundíu en /y/.
  • En sílabes átones, el erzya presenta harmonía vocálica como munches otres llingües uráliques, usando [y] en pallabres con vocales palatales y [o] en vocales con vocales posteriores. El moksha tien una simple schwa [ə] nel so llugar.
  • A principiu de pallabra, el erzya presenta una africada postalveolar /tʃ/ en posiciones onde'l moksha tien una fricativa /ʃ/.
  • Al pie de consonantes sordes, les consonantes líquides /r, rʲ, l, lʲ/ y la semivocal /j/ ensordar en moksha dando [r̥ r̥ʲ l̥ l̥ʲ ȷ̊].

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Lletres mordvínicas (mordvinas)
Fila cimera: mayúscules
Fila inferior: minúscules.

Los numberales en distintes llingües mordvinas son:[7]

GLOSA Moksha Erzya PROTO-
MORDVIN
'1' ikæ / ifkæ ve /vejke *vejk-
'2' kafta kavto *kavto
'3' kolma kolmo *kolma
'4' nʲilʲa nʲilʲy *nʲilʲa
'5' vetʲæ vetʲy *vetʲæ
'6' koto koto *koto
'7' sʲizsʲem sʲizʲem *sʲizʲem
'8' kafksa kavkso *kavkso
'9' vejksa vejkse *vejkse
'10' kemenʲ kemenʲ *kemenʲ

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Bright, William (1992). International Encyclopedia of Linguistics. Oxford University Press. ISBN 9780195051964.
  2. Mordvin languages @ google books
  3. Grenoble, Lenore (2003). [https://books.google.com/books?id=Nn3xDTiL0PQC&pg=PA80&dq=Mordvinic+languages Language Policy in the Soviet Union]. Springer, páx. A80. ISBN 9781402012983.
  4. 4,0 4,1 Raun, Alo (1988). Sinor, Denis: [https://books.google.com/books?id=TM2NQ78dP2wC&pg=PA96 The Uralic languages: Description, history and foreign influences]. BRILL, páx. A96. ISBN 9789004077416.
  5. Minahan, James (2000). "Mordvin+language" One Europe, Many Nations. Greenwood Publishing Group, páx. A489. ISBN 9780313309847.
  6. Wixman, Ronald (1984). [https://books.google.com/books?id=WKrN10g4whAC&pg=PA137 The Peoples of the USSR]. M.E. Sharpe, páx. A137. ISBN 9780873325066.
  7. Uralic Numerals (Eugene Chan)