Llingües hurrito-urartianes

De Wikipedia
Llingües hurrito-urartianes
Distribución xeográfica Mesopotamia septentrional
Países Mitanni (rexón repadtida anguaño en Turquía, Armenia ya Iraq)
Falantes Llingües muertes
Filiación xenética Llingües alarodianas (?)
Subdivisiones Hurrita
Urartiano
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües hurrito-urartianes ye un grupu de llingües escastaes qu'entiende namái dos llingües: l'hurrita y l'urartiano, dambes falaes n'Asia Menor y el Cáucasu.

Conozse pocu sobre estes llingües aglutinantes, pero saber con seguridá que nun pertenecen al grupu de llingües semítiques nin al de llingües indoeuropees. Dellos investigadores ven semeyances ente les llingües hurrito-urartianes y les llingües caucásiques del nordeste, xuntándoles nel grupu de llingües llamáu alarodianas. I. M. Diakonoff y Serguéi Stárostin rellacionar coles llingües caucásiques del norte.

Llingües de la familia[editar | editar la fonte]

L'hurrita yera la llingua de los hurrites, pueblu qu'entró nel norte de Mesopotamia hacia l'añu 2300 e. C. y que tuvo la so rellumanza nel reinu de Mitani (1450 al 1270 e. C.). La llingua probablemente escastóse hacia l'añu 1000 e. C.

L'urartiano yera la llingua d'Urartu, antiguu reinu alcontráu alredor del llagu Van (actual Turquía) ente 1200 e. C. (o antes) y 580 e. C. La rexón foi habitada más tarde polos armenios, pueblu indoeuropéu.

Ye bien probable que dalgunes de les pallabres d'orixe non indoeuropéu del hitita y del armeniu sían d'orixe hurrito-urartiano.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en hurrita-uraritano, comparaos colos numberales en llingües caucásiques son:[1]

GLOSA Hurrita-Urartiano PROTO-
CAUCÁSICU
NOROR.
PROTO-
CAUCÁSICU
NOROCC.
Hurrita Urartiano
'1' šukki *c(h)a *za
'2' šin(a) *qʷʼa *tʼqʷʼa
'3' kig(a) *ɬeb (?) *ɬːə
'4' tumni *əmq(ʷ)ʼi *pʼɬʼa
'5' nariy(a) *x̂ʷə *sx̂ʷə
'6' šyžy *renɬə- *ɬʷə
'7' šindi *o̯ərδ (?) *bɮə
'8' kira/i *mbərδ *ɣa
'9' tamri/a *wərčʼ *bʒʷʲə
'10' eman *wəcʼ *bɕʼʷə

Nes trescripciones pal hurrita emplegar los grafemes <š, ž, y> (pa los valores fonéticos /ʃ, ʒ, j/). Pa les llingües cuacásicas polo xeneral emplegar casi puramente signos del AFI (sacante <cʼ, čʼ, r> que s'usen pa /ʦʼ, ʧʼ, ɾ/).

Como puede vese superficialmente los numberales en hurrita difieren notablemente de los correspondientes numberales en llingües caucásiques septentrionales.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages, 2004.

Bibliografía[editar | editar la fonte]