Llingües del Daguestán

De Wikipedia
Llingües daguestaníes
Distribución xeográfica Cáucasu
Países  Rusia
Bandera d'Azerbaixán Azerbaixán
Falantes ~1,65 millones (1989)[1]
Filiación xenética Caucásicu nororiental
Subdivisiones Avar-Andi
Tsézico
Lakk-Dargui
Lezgui
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües del Daguestán son un grupu de llingües caucásiques norientales. Toes elles sacante seis fálense puramente en Daguestán, y les otres fálense nel Daguestán y Azerbaixán o namái nesti últimu país.

Llingües del grupu[editar | editar la fonte]

Por orde alfabéticu son:

La mayoría de llingües daguestaníes nun cunten con un estándar lliterariu y atópense amenaciaes o acutaes al usu familiar o local.

Clasificación interna[editar | editar la fonte]

Tradicionalmente considerárase que les llingües daguestán constituyíen una unidá filoxenética válida dientro de les llingües caucásiques nororientales, constituyendo la caña principal de dicha familia. Sicasí, la esistencia d'un proto-dagestaní emparentáu como llingua "hermana" del proto-nakh foi puesta en dulda por dellos autores.[2]

De fechu una recién ambiciosa reconstrucción del proto-caucásicu nororiental, considera que dicha llingua dixebrar en 8 cañes coordinaes,[3] ensin que sía paeza claro que 7 d'estes deriven d'una llingua distinta del proto-caucásicu nororiental pero de la mesma ancestral a les proto-llingües reconstruibles pa cada unu d'estos grupos. Esto ye, felicidá elucubración implicaría que nun sería correutu construyir un proto-dagestaní, de la mesma manera que dientro del indoeuropéu dalgunos autores refugaron la esistencia d'un proto-italocelta, a pesar de les numberoses coincidencies ente'l proto-celta y les llingües itáliques.

Acordies cola interpretación de que'l grupu dagestaní nun ye una unidá filoxenética válida, el grupu dagestaní en realidá sería una agrupación qu'inclúi les siguientes unidaes filoxenétiques válides:

  1. Avar
  2. Ándico
  3. Tsézico
  4. Dargwi
  5. Lak
  6. Lezguio
  7. Khinalug

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. H. van Berg, 2005, p. 150
  2. H. van Berg, 2005, páxs. 182-183
  3. Nikolayev & Starostin, 1994, A North Caucasian Etymological Dictionary, Moscú

Bibliografía[editar | editar la fonte]