Saltar al conteníu

Llei fonética

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Llei fonética
phonetic shift (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Una llei fonética ye un tipu de cambéu fonéticu sistemáticu. Dicha llei amás puede espresase por aciu una fórmula que define'l cambéu esperimentáu por una articulación nuna rexón determinada y un tiempu determináu.

Nel ámbitu de la llingüística, una llei ye una formulación d'una regularidá estadística reparada na producción de cualquier fenómenu llingüísticu (fonéticu, morfolóxicu, semánticu, etc.). Por casu, nel pasu del llatín al español modernu, les oclusives intervocáliques sonorizan.

El problema de les lleis fonétiques ye unu de los más aldericaos na llingüística, pol ensame d'irregularidaes al intentar formular diches "lleis". Una llei puede rexir namái ciertes llingües d'un mesmu grupu y namái pa un momentu determináu de la so evolución, dexando fora del so ámbitu otres llingües que por afinidá tendríen de ser rexíes pola mesma.

Lleis fonétiques

[editar | editar la fonte]
Llei fonéticaLlingües afeutaesEfeutu
Llei de Brugmannllingües indoiranias*o > ā en sílaba abierta
Llei de Grassmanngriegu y llingües índiquesChVCh > CVCh
Llei de Grimmllingües xermániquesLes oclusives aspiraes y sordes fricativizan, y les oclusives sonores ensorden.
Llei de OsthoffgrieguLes vocales llargues encúrtiense ante la secuencia resonante + oclusiva.
Llei de les palatalesllingües indoiraniasLes labiovelares palatalizan ante vocal anterior.
Llei Rukillingües indoiranias y eslavesEl soníu *s sufre una evolución peculiar tres /r, o, k, i/.
Llei de Vernerllingües xermániquesLes fricatives intervocáliques sordes sonorizan, sacante tres l'acentu.
Llei de Philippillingües semítiques/i/ > /a/ en sílaba zarrada tónica.

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Bibliografía

[editar | editar la fonte]



Referencies

[editar | editar la fonte]

    Enllaces esternos

    [editar | editar la fonte]