Litsea calicaris
Litsea calicaris ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Laurales | |
Familia: | Lauraceae | |
Xéneru: | Litsea | |
Especie: |
Litsea calicaris (Sol. ex A.Cunn.) Benth. et Hook.f. ex Kirk | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Mangeao (Litsea calicaris), ye una especie botánica d'arbustos perennifolios; reinales de la Isla Norte de Nueva Zelanda, nos montes baxos cerca de Cabu Norte al sur (38°S). Pertenez a la familia de los lloreos (Lauraceae).
Descripción[editar | editar la fonte]

El Mangeao ye l'únicu representante de Nueva Zelanda del xéneru Litsea, que tien 200-400 especies d'árboles o arbustos perennifolios o deciduos d'árees tropical y subtropical d'Asia, Australia, América del Norte, Suramérica. Hai más de 70 especies en China, mayormente en rexones templaes del sur y del suroeste.
Crez hasta 15 m d'altor, corteza nidia pardu abuxada escura. Fueyes opuestes, de 5-15 cm de llargu, ovaes o ovada oblongues, y verde azulinas per debaxo. Flores pequeñes, en umbelas de 4-5; frutu drupa oblongo ovoide, de 2 mm de llargu, acoloratáu y asitiáu nun discu. Un especímen plantáu pol Rev. Richard Taylor en 1860 foi midíu 120 años más tarde, dando 13 m d'altor con un diámetru de tueru de 92 cm. Vive bien en suelu calcáreos o en magrizos, riquiendo bon drenaxe, tolerando pocu seca. Los exemplares nuevos son bien sensibles al fríu.
Usos[editar | editar la fonte]

Produz madera d'alta calidá con escelente fortaleza y flexibilidá. Madera blanco, firme, fuerte, combinando resistencia con elasticidá y lliviandá. Nel s. XIX usar pa munchos propósitos incluyendo la fechura de barriles y ruedes, en barcos, vagones de trenes y deportes. Produz enchapáu d'alta calidá. Fáense bonos violinos y pa kayaks. Foi usáu pal 9º pisu del Edificiu Beehive (l'ala executiva del Parllamentu de Nueva Zelanda).
Los maorís tar usando poles sos propiedaes melecinales.
Amenaces[editar | editar la fonte]
Amás de l'amenaza de la "balta rasa", el Mangeao sufre malamente l'esgamoto que fai Trichosurus vulpecula.
Taxonomía[editar | editar la fonte]
Litsea calicaris describióse por (Sol. ex A.Cunn.) Benth. et Hook.f. ex Kirk y espublizóse en Forest Fl. New Zealand 15, t. 10. 1889.[1]
- Sinonimia
- Laurus calicaris Sol. ex A. Cunn. in Ann.
- Tetranthera tangao R. Cunn.
- Tetranthera calicaris Hook. f.
Ver tamién[editar | editar la fonte]
- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Carauterístiques de les lauracees
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ «Litsea calicaris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 d'avientu de 2014.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Litsea calicaris. |
- «Litsea calicaris». Flora of New Zealand. Consultáu'l 21 de xunu de 2007.
- «Litsea calicaris». New Zealand Plant Conservation Network. Consultáu'l 9 de mayu de 2007.
- «Timber Trees of the Future: Mangeao». Tāne's Trees Trust, Newsletter Non 3 xunu 2003, pp.6-7. Consultáu'l 21 de xunu de 2007.
- Allan, H.H. 1961. Flora de Nueva Zelanda, Vol. I, Government Printer, Wellington.
- Poole, A. L. & N. M. Adams 1994. Árboles y arbustos de Nueva Zelanda. Government Printer, Wellington.