Li Hongzhang
Li Hongzhang | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||||||||||||||
1862 - 1865 ← Xue Huan ![]()
febreru 1867 - agostu 1870 ← Guanwen ![]() ![]()
29 agostu 1870 - 28 agostu 1895 ← Zeng Guofan ![]() ![]()
24 mayu 1900 - 9 xunetu 1900
8 xunetu 1900 - 7 payares 1901 ← Yu Lu ![]() ![]() | |||||||||||||||||
Vida | |||||||||||||||||
Nacimientu | Hefei, 15 de febreru de 1823 | ||||||||||||||||
Nacionalidá | Dinastía Qing | ||||||||||||||||
Residencia |
Q11098395 ![]() | ||||||||||||||||
Fallecimientu |
Beixín, 7 de payares de 1901 (78 años) | ||||||||||||||||
Causa de la muerte | Hepatitis | ||||||||||||||||
Familia | |||||||||||||||||
Padre | Li Wen'an | ||||||||||||||||
Fíos/es |
ver
| ||||||||||||||||
Hermanos/es | |||||||||||||||||
Estudios | |||||||||||||||||
Estudios |
Academia Hanlin ![]() | ||||||||||||||||
Nivel d'estudios |
jinshi ![]() | ||||||||||||||||
Oficiu | |||||||||||||||||
Oficiu |
diplomáticu, Mandarín ![]() | ||||||||||||||||
Premios | |||||||||||||||||
Graduación | Almirante | ||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||
![]() |
Li Hongzhang o Li Hung-chang (15 de febreru de 1823, Hefei - 7 de payares de 1901, Beixín) foi un estadista que representó a China na serie d'humillantes negociaciones al rematar la Guerra Franco-China (1883–1885), la primer Guerra Sino-xaponesa (1894–1895) y la rebelión de los Bóxers (1900).
En gran parte de los empiezos de la so carrera, Hongzhang ayudó cola supresión de la rebelión Taiping (1850–1864) y suburdió a la rebelión Nian (1852–1868). Entós daquella, poner en contautu colos europeos (n'especial col inglés Charles George Gordon) y les sos armes, convenciéndose de que China precisaba del inxeniu occidental si quería protexer el so soberanía.
En 1870, cuando Hongzhang foi designáu gobernador xeneral de la provincia capitalina Zhili, foi capaz de crear un arsenal, fundar una academia militar, establecer dos modernes bases navales, adquirir buques de guerra y entamar otres midíes de fortalecimientu. Anque la modernización qu'él esperaba pa caltener la China tradicional, nun pudo enllantase dafechu por aciu estes innovaciones, a la fin, foi fatalmente atrabancáu pol sistema que trataba de protexer.
Ver tamién[editar | editar la fonte]