Saltar al conteníu

Las Agüeras (parroquia)

Las Agüeras
Alministración
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Quirós
Partíu xudicial Ḷḷena
Tipu d'entidá parroquia d'Asturies
Nome oficial Las Agüeras (ast)[1]
Xeografía
Coordenaes 43°11′47″N 6°00′03″W / 43.19638°N 6.0007°O / 43.19638; -6.0007
Las Agüeras alcuéntrase n'Asturies
Las Agüeras
Las Agüeras
Las Agüeras (Asturies)
Superficie 10.14 km²
Altitú 371 m[2]
Llenda con Bermiego, Casares, Caranga y Samartín
Demografía
Población 135 hab. (2024)
Porcentaxe 11.82% de Quirós
Densidá 13,31 hab/km²
Viviendes 175 (2001)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Las Agüeras[3] ye una parroquia asitiada nel conceyu asturianu de Quirós, allúgase averáu al banzáu de Valdemuriu, y del Ríu Quirós nos llímites del conceyu, n'Entrepenas o Foces de Valdemuriu. Tien una estensión de 10,14 km²[4], y una población de 135 habitantes (2024)[5]. El llugar homónimu, cabeza de la parroquia, sítiase a 34,5 km de la capital d'Asturies, Uviéu, y a 5,6 km de Bárzana capital del conceyu.

La carretera, pola que s'accede al pueblu, y que crucia Quirós, ye l'AS-229, carretera que xunta Las Agüeras con Bárzana, fecha na dómina de 1860, gracies al inxenieru belxicanu Gabriel Heim.

Esti pueblu asítiase nun altor de 300 metros, la ilesia ta dedicada a San Vicente. Las Agüeras ye la capital de la parroquia a la que-y da nome.

El pueblu caltién diverses formes de turismu, toes elles dientro lo que nomaremos turismu activu.

Área recreativa de Las Agüeras: Alcuéntrase averada a la carretera AS-229, nel desvíu al pueblu de la parroquia Las Agüeras Viḷḷaoriḷḷe,nel entamu del banzáu de Valdemuriu, xunto a la ilesia de Las Agüeras, a 5 km de Bárzana. Dispón d'asador, meses, zona xuegos pa neños, fonte y amás a modu didácticu caltién un corripu y un horru donáu por un vecín del conceyu.

Sienda del osu: Esta sienda pasa averada al pueblu, xunto al banzáu y al Ríu Quirós, y ye ún de los elementos más conocíos nel turismu na zona, atrayendo a munchos cicloturistes, veníos de toles fasteres de la península.

Banzáu de Valdemuriu: Volume (Hm3): 1,55. Anque l'oxetivu na construcción del banzáu foi l'aprovechamientu na creación d'electricidá, agora mesmu puede praucticase actividaes como l'alquiler de canoes, la pesca, siempres que se faiga llonxe la presa y les tomes, asina ye que pa sofitar esta cabera actividá esiste una Escuela de Pesca Deportiva.

Economía

[editar | editar la fonte]

La economía del pueblu históricamente sofitóse nel sector primariu, na agricultura y na ganadería de les races autóctones, y na tresformación d'estos productos, yá seya pa facer chorizos, morcielles y demás subproductos animales, como na tresformación de los diversos cereales cultivaos na fastera, talos como maíz o escanda, tresformaos dempués en borona o pan d'escanda, yá qu'había nel pueblu un molín de piedra, pa facer la fariña del cereal. Anguaño les actividaes diversificáronse, calteniendo, además de la ganadería, el sector del turismu y el sector industrial, cola empresa hidráulica allugada nel pueblu, y perteneciente a Hidroeléctrica del Cantábrico S.A.

En cuanto la presa del banzáu, tamién ye propiedá d'Hidroeléctrica del Cantábrico S.A, ye de tipu gravedá-formigón, y ta asitiada a 29,13 m d'altor enriba'l cauce. El banzáu allúgase llendando pel norte la Reserva Rexonal de Caza de Somiedo.

Orixe del topónimu

[editar | editar la fonte]

La llingua asturiana emplega como apelativos ‘agüeru’, que puede tar formáu tantu sobre'l nome en llatin ‘AQUARIUM’,(fonte), ‘llugar d'agua’ como sobre axetivu nominalizado AQUARIUS,

Cómo llegar

[editar | editar la fonte]
  • En coche: Carretera AS-229, viniendo dende Uviéu, direición Puertu Ventana, hasta atopar el desvíu pa Bárzana dempués de Caranga Riba.
  • Autobús: La empresa "Arrojo" ofrez dos salíes diaries dende la estación d'autobuses d'Uviéu, y que posa nel pueblu, pa siguir hasta Bárzana.

Llocalidaes

[editar | editar la fonte]
Nᵘ Nome


Población % población
Las Agüeras (parroquia)


1 Aciera


37 27,4127,41%


2 Las Agüeras


44 32,5932,59%
3 Cortina


7 5,195,19%
4 Ḷḷano


7 5,195,19%
5 Pirueño


6 4,444,44%
6 Tene


29 21,4821,48%
7 Viḷḷuriche


5 3,73,7%
Aciera
  • Compeñana
  • El Cabexo
  • El Carrilón
  • El Chanu
  • El Fielato
  • El Melén
  • El Pedregusu
  • El Pedrisco
  • El Rincón
  • Entelacapilla
  • Entelavecera
  • La Barraca
  • La Torre
  • La Vieḷḷa
  • Soaciera
  • Solhorrín
  • Valdemurio
  • Viḷḷaverde
Las Agüeras
  • Cenera
  • El Cantu la Güerta
  • El Coito
  • L'Abadía
  • La Campa la Ponte
  • La Casa'l Molín
  • Socortina
Cortina
  • La Casa Retoral
Pirueño
  • El Cabriteiru
  • La Corrá
  • La Corrá la Fonte
  • La Fonte'l Ruiseñor
  • La Fontuca
  • Santolacha
Tene
  • El Cantu
  • El Chanu la Cortina
  • El Quintanal
  • El Xuegu la Bola
  • Entelavecera
  • Fondesdeviḷḷa
  • La Calecha
  • La Fontina
  • La Reguera
Viḷḷuriche
  • El Barreiru
  • El Palacio
  • La Casa Baxo
  • La Casa Riba
  • La Pedrera
  • La Portieḷḷa
  • Traslacorrá

Bibliografía

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. «Boletín Oficial del Principáu d'Asturies» (castellanu). Conseyu de Gobiernu del Principáu d'Asturies. Consultáu'l 4 payares 2025.
  2. Afirmao en: Q107986385. Editorial: Institutu Xeográficu Nacional d'España.
  3. «Espediente colos topónimos oficiales de Quirós». BOPA.
  4. Ajuste del mapa de parroquias. Mapa de entidades colectivas de población. Uviéu, SADEI, 2012. Actualizáu'l 1 de febreru de 2024.
  5. Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional. (Institutu Nacional d'Estadística).

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]