Islles Shetland del Sur

De Wikipedia
Islles Shetland del Sur
Deception Island Entrance.jpg
Situación
South Shetland Islands Map.png
Condominio (es) Traducir Rexón del Tratáu Antárticu
Tipu archipiélagu
Asitiáu en Océanu Glacial Antárticu
Coordenaes 62°S 58°O / 62°S 58°O / -62; -58Coordenaes: 62°S 58°O / 62°S 58°O / -62; -58
Islles Shetland del Sur alcuéntrase n'Antártida
Islles Shetland del Sur
Islles Shetland del Sur
Islles Shetland del Sur (Antártida)
Datos
Altitú media 2300 m
Puntu más altu Monte Irving (es) Traducir
Superficie 3687 km²
Población 500
Noamáu por Islles Xetland
Cambiar los datos en Wikidata
SouthShetlandIslands BlueMarble 200411.jpg
Mapa topográficu de les islles Livingston, Greenwich, Robert, Snow y Smith.

Les islles Shetland del Sur son un archipiélagu del océanu Glacial Antárticu asitiáu a unos 120 km de distancia de les mariñes de la península Antártica, al sur del continente americanu, ente'l pasu Drake pel norte y l'estrechu de Bransfield pel sur. Entienden un total de 3687 km². El puntu más altu ye'l monte Irving, con 2300 msnm alcontráu na islla Clarense.

Historia[editar | editar la fonte]

En 1818 Juan Pedro d'Aguirre pidió permisu al gobiernu arxentín pa pescar nes islles cercanes al polu sur, qu'él llamaba Decepción; nun hai constancia de qu'haya efeutivamente llegáu a visitales, o que llegara específicamente a les Islles Shetland. En 1819 l'inglés William Smith columbrar y bautizó sol so actual nome. Nun segundu viaxe desembarcó per primer vegada nel archipiélagu, na islla  Rey Jorge, bautizándola n'honor al rei Jorge III d'Inglaterra.

Reclamaciones territoriales[editar | editar la fonte]

  • Arxentina: Inclúi a les islles nel departamentu L'Antártida Arxentina dientro de la provincia de Tierra del Fueu, L'Antártida ya Islles del Atlánticu Sur
  • Chile: Inclúi a les islles na comuña Antártica de la provincia de L'Antártida Chilena dientro de la Rexón de Magallanes y de L'Antártida Chilena.
  • Reinu Xuníu: Inclúi a les islles nel Territoriu Antárticu Británicu.

Los trés reclamaciones tán suxetes a les disposiciones del Tratáu Antárticu.

Islles[editar | editar la fonte]

L'archipiélagu ta formáu por once islles principales y otres menores, que formen dos grupos insulares:

  • Grupu meridional, compuestu poles islles:
    • islles Aitcho;
    • islla Bridgeman;
    • islla Decepción;
    • islla Greenwich;
    • islla Media Lluna o islla Halfmoon;
    • islla Livingston;
    • islla Low (o islla Baxa);
    • islla Nelson;
    • islla  Pingüino;
    • islla  Rey Jorge (llamada per Arxentina 25 de mayu);
    •  islla Robert;
    • islla Rugged;
    • islla Sierra;
    • islla Smith
    • islla Snow (o islla Nevada)
  • Grupu septentrional, llamáu per Chile como islles Piloto Pardo, compuestu poles islles:
    • islla Aspland;
    • islla Clarence;
    • islla Cornwallis;
    • islla Elefante;
    • farallones Foques o islles Foca;
    • islla Gibbs;
    • islla Rowett.

El 80% de la superficie del archipiélagu ta ocupada por glaciares.

Fauna[editar | editar la fonte]

Les Shetland del Sur cunten con una gran diversidá d'especies afeches a la vida n'ambientes fríos y condiciones estremes. Ente la fauna que puebla esti archipiélagu, pueden resaltase les distintes especies de pingüinos: el pingüín barbijo o antárticu (Pygoscelis antarctica), pingüín de Adelia (Pygoscelis adeliae), pingüín papúa antárticu (Pygoscelis papua ellsworthi) y pingüín de penachu anaranxáu (Eudyptes chrysolophus).

Esisten otres especies que viven nel archipiélagu. Dientro de los mamíferos, destaquen l'elefante marín del sur (Mirounga leonina), el llobu marín antárticu (Arctophoca gazella), y diverses especies de foques, como la foca de weddell (Leptonychotes weddellii), y la foca lleopardu (Hydrurga leptonyx).

Ente les munches aves qu'añeren nes islles cabo mentase a les diverses especies de petreles, el palombu antárticu, y el págalo subantártico, una ave predadora que s'alimenta de güevos y críes d'aves, y carroña. Amás, ye posible atopar a la golondrina de mar antártica y a la gavilueta dominicana.

Los fondos marinos de les islles escuenden estrelles de mar, anémonas y moluscos.

Bases científiques[editar | editar la fonte]

Nel archipiélagu hai instalaes 17 bases científiques pertenecientes a 12 países. Diez d'elles atópense na islla Rey Jorge (islla 25 de Mayu). Les principales bases son:

  • Islla  Rey Jorge o 25 de Mayu:
  •  Arxentina - Base Carlini (ex Base Jubany) (dende 1953).Bandera d'Arxentina Arxentina Permanente.
  •  Brasil - Base Comandante Ferraz (dende 1984).Bandera de Brasil Brasil Permanente.
  •  Chile - Base Presidente Eduardo Frei Montalva (dende 1969).Flag of Chile.svg Chile Permanente.
  •  Chile - Base #Profesor Julio Escudero (dende 1994).Flag of Chile.svg Chile Permanente.
  •  China - Base Gran Muralla (dende 1985).Flag of the People's Republic of China.svg China Permanente.
  •  Corea del Sur - Base King Sejong (dende 1988).Flag of South Korea.svg Corea del Sur Permanente.
  • Perú - Base Machu Picchu (dende 1989).Flag of Peru.svg Perú Branu.
  • Polonia - Base Henryk Arctowski (dende 1977).Flag of Poland.svg Polonia Permanente.
  •  Rusia - Base Bellingshausen (dende 1968).Bandera de Rusia Rusia Permanente.
  • Uruguái - Base Artigas (dende 1984).Bandera de Uruguái Uruguái Permanente.
  • Islla Greenwich:
  •  Chile - Base Arturo Prat (dende 1947).Flag of Chile.svg Chile Permanente.
  •  Ecuador - Base Pedro Vicente Maldonado (dende 1990).Flag of Ecuador.svg Ecuador Branu.
  • Islla Livingston:
  •  Bulgaria - Base San Clemente de Ohrid (dende 1988).Flag of Bulgaria.svg Bulgaria. Branu.
  • Chile/EE.Flag of Chile and the United States.jpg UU. - Base Shirreff (dende 1990). Branu.
  •  España - Base Xuan Carlos I (dende 1988).Flag of Spain.svg España Branu.
  • Islla Decepción:

Mapa[editar | editar la fonte]

  • L.L. Ivanov. Antarctica: Livingston Island and Greenwich, Robert, Snow and Smith Islands. Scale 1:120000 topographic map. Troyan: Manfred Wörner Foundation, 2009. ISBN 978-954-92032-6-4

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]