Islles Shetland del Sur

Coordenaes: 62°S 58°W / 62°S 58°O / -62; -58
De Wikipedia
Islles Shetland del Sur
Situación
Condominio (es) Traducir Rexón del Tratáu Antárticu
Tipu archipiélagu
Asitiáu en Océanu Glacial Antárticu
Coordenaes 62°S 58°W / 62°S 58°O / -62; -58
Islles Shetland del Sur alcuéntrase n'Antártida
Islles Shetland del Sur
Islles Shetland del Sur
Islles Shetland del Sur (Antártida)
Datos
Altitú media 2300 m
Puntu más altu Monte Irving (es) Traducir
Superficie 3687 km²
Población 500
Noamáu por Islles Xetland
Cambiar los datos en Wikidata
Mapa topográficu de les islles Livingston, Greenwich, Robert, Snow y Smith.

Les islles Shetland del Sur son un archipiélagu del océanu Glacial Antárticu asitiáu a unos 120 km de distancia de les mariñes de la península Antártica, al sur del continente americanu, ente'l pasu Drake pel norte y l'estrechu de Bransfield pel sur. Entienden un total de 3687 km². El puntu más altu ye'l monte Irving, con 2300 msnm alcontráu na islla Clarense.

Historia[editar | editar la fonte]

En 1818 Juan Pedro de Aguirre pidió permisu al gobiernu arxentín pa pescar nes islles cercanes al polu sur, qu'él llamaba Decepción; nun hai constancia de qu'haya efeutivamente llegáu a visitales, o que llegara específicamente a les Islles Shetland. En 1819 l'inglés William Smith columbrar y bautizó sol so actual nome. Nun segundu viaxe desembarcó per primer vegada nel archipiélagu, na islla  Rey Jorge, bautizándola n'honor al rei Jorge III d'Inglaterra.

Reclamaciones territoriales[editar | editar la fonte]

  • Arxentina: Inclúi a les islles nel departamentu L'Antártida Arxentina dientro de la provincia de Tierra del Fueu, L'Antártida ya Islles del Atlánticu Sur
  • Chile: Inclúi a les islles na comuña Antártica de la provincia de L'Antártida Chilena dientro de la Rexón de Magallanes y de L'Antártida Chilena.
  • Reinu Xuníu: Inclúi a les islles nel Territoriu Antárticu Británicu.

Los trés reclamaciones tán suxetes a les disposiciones del Tratáu Antárticu.

Islles[editar | editar la fonte]

L'archipiélagu ta formáu por once islles principales y otres menores, que formen dos grupos insulares:

  • Grupu meridional, compuestu poles islles:
    • islles Aitcho;
    • islla Bridgeman;
    • islla Decepción;
    • islla Greenwich;
    • islla Media Lluna o islla Halfmoon;
    • islla Livingston;
    • islla Low (o islla Baxa);
    • islla Nelson;
    • islla  Pingüino;
    • islla  Rey Jorge (llamada per Arxentina 25 de mayu);
    •  islla Robert;
    • islla Rugged;
    • islla Sierra;
    • islla Smith
    • islla Snow (o islla Nevada)
  • Grupu septentrional, llamáu per Chile como islles Piloto Pardo, compuestu poles islles:

El 80% de la superficie del archipiélagu ta ocupada por glaciares.

Fauna[editar | editar la fonte]

Les Shetland del Sur cunten con una gran diversidá d'especies afeches a la vida n'ambientes fríos y condiciones estremes. Ente la fauna que puebla esti archipiélagu, pueden resaltase les distintes especies de pingüinos: el pingüín barbijo o antárticu (Pygoscelis antarctica), pingüín de Adelia (Pygoscelis adeliae), pingüín papúa antárticu (Pygoscelis papua ellsworthi) y pingüín de moñu anaranxáu (Eudyptes chrysolophus).

Esisten otres especies que viven nel archipiélagu. Dientro de los mamíferos, destaquen l'elefante marín del sur (Mirounga leonina), el llobu marín antárticu (Arctophoca gazella), y diverses especies de foques, como la foca de weddell (Leptonychotes weddellii), y la foca lleopardu (Hydrurga leptonyx).

Ente les munches aves qu'añeren nes islles cabo mentase a les diverses especies de petreles, el palombu antárticu, y el cágalu subantárticu, una ave predadora que s'alimenta de güevos y críes d'aves, y carroña. Amás, ye posible atopar a la golondrina de mar antártica y a la gavilueta dominicana.

Los fondos marinos de les islles escuenden estrelles de mar, anémonas y moluscos.

Bases científiques[editar | editar la fonte]

Nel archipiélagu hai instalaes 17 bases científiques pertenecientes a 12 países. Diez d'elles atópense na islla Rey Jorge (islla 25 de Mayu). Les principales bases son:

  • Islla  Rey Jorge o 25 de Mayu:
  •  Arxentina - Base Carlini (ex Base Jubany) (dende 1953).Bandera d'Arxentina Arxentina Permanente.
  •  Brasil - Base Comandante Ferraz (dende 1984).Bandera de Brasil Brasil Permanente.
  •  Chile - Base Presidente Eduardo Frei Montalva (dende 1969). Chile Permanente.
  •  Chile - Base #Profesor Julio Escudero (dende 1994). Chile Permanente.
  •  China - Base Gran Muralla (dende 1985). China Permanente.
  •  Corea del Sur - Base King Sejong (dende 1988). Corea del Sur Permanente.
  • Perú - Base Machu Picchu (dende 1989). Perú Branu.
  • Polonia - Base Henryk Arctowski (dende 1977). Polonia Permanente.
  •  Rusia - Base Bellingshausen (dende 1968).Bandera de Rusia Rusia Permanente.
  • Uruguái - Base Artigas (dende 1984).Bandera de Uruguái Uruguái Permanente.
  • Islla Greenwich:
  •  Chile - Base Arturo Prat (dende 1947). Chile Permanente.
  •  Ecuador - Base Pedro Vicente Maldonado (dende 1990). Ecuador Branu.
  • Islla Livingston:
  •  Bulgaria - Base San Clemente de Ohrid (dende 1988). Bulgaria. Branu.
  • Chile/EE. UU. - Base Shirreff (dende 1990). Branu.
  •  España - Base Xuan Carlos I (dende 1988). España Branu.
  • Islla Decepción:

Mapa[editar | editar la fonte]

  • L.L. Ivanov. Antarctica: Livingston Island and Greenwich, Robert, Snow and Smith Islands. Scale 1:120000 topographic map. Troyan: Manfred Wörner Foundation, 2009. ISBN 978-954-92032-6-4

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]