Idioma mohawk

De Wikipedia
Picto infobox comicballoon.png
Mohawk
'Kanien’kéha (kanjʌ̃ʔˈɡɛhai)
Faláu en Flag of the United States.svg Estaos Xuníos d'América
Flag of Canada.svg Canadá
Rexón Ontario
Quebec
Nueva York
Falantes 3.000[1][2]
Familia Amerindiu

 Iroqués
  Iroqués septentrional
   Mohawk

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 moh
ISO 639-3 moh

L'idioma mohawk (autoglotónimu: kanien’kéha) ye la llingua tradicional del pueblu mohawk. Pertenez a la familia de les llingües iroqueses y tien unos 3.000 falantes n'Estaos Xuníos y Canadá.

En Akwesasne esiste una escuela primaria onde s'enseña esti idioma a los neños; los padres tamién tán tratando de revigorizar esti idioma. Un llingüista que realizó grandes apurras al respeutu ye Mark Baker.

Dialeutos[editar | editar la fonte]

El mohawk tien 3 dialeutos principales: Occidental (6 Naciones y Tyendinaga), Central (Ahkwesáhsne), y Oriental (Kahnawà:ke y Kanehsatà:ke); les diferencies ente elles ye na llarga. Esto rellaciónase al pueblu mohawk nel sieglu XVIII. La pronunciación de la /r/ ye fuerte en tolos dialeutos.

  Fonoloxía subxacente !Occidental Central Oriental
'7' /tsjata/ [ˈʤaːda] [ˈʤaːda] [ˈʣaːda]
'9' /tjohtu/ [ˈdjɔhdũ] [ˈɡjɔhdũ] [ˈʤɔhdũ]
'enagua' /kjaʔtʌʔs/ [ˈɡjàːdʌ̃ʔs] [ˈɡjàːdʌ̃ʔs] [ˈʤàːdʌ̃ʔs]
'perru' /erhar/ [ˈɛrhar] [ˈɛlhal] [ˈɛrhar]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

El fonema va siguíu (usando l'AFI). La so representación fonolóxica ye en /slashes/, y na ortografía mohawk estándar.

Consonantes[editar | editar la fonte]

Una interesante carauterística de la fonoloxía del mohawk ye que nun esisten consonantes llabiales, sacante n'aportaciones del francés y del inglés, onde s'usen [m] y [p] (mátsis matches y aplám Abraham); Estos soníos son amiestes tardíes a la fonoloxía del mohawk ya introduciéronse dempués de la colonización europea. La pallabra "mohawk" ye un exónimo.

Dental Palatal Velar Glotal
Nasal n
Oclusiva t k ʔ
Africada d͡ʒ
Fricativa s h
Aproximante l j w
Vibrante r

Vocales[editar | editar la fonte]

  Anterior Central Posterior
Zarrada i   ũ
Media y ʌ̃ o
Abierta   a  

i, y, a, y o son vocales non nasales, ente que ʌ̃ y ũ (Vease tamién AFI Alfabetu Fonéticu Internacional) son vocales nasalizadas; les versiones non nasalizadas de ʌ̃ y ũ nun asoceden nel llinguaxe.

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]