Idioma mari

De Wikipedia
Mari
марий йылме / marij jəlme'
Faláu en  Rusia
Rexón Mari El, Bashkortostán, Tatarstan, Udmurtia, óblast de Nizhni Nóvgorod, óblast de Kírov, etc.
Falantes > 600 000
Familia Urálicu

  Finu-úgrico
    Llingües cheremís
      Mari

Estatus oficial
Oficial en Mari El (Rusia)
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 chm
ISO 639-3 chm

El mari, marí o cheremis (en mari: марий йылме; rusu: марийский язык) ye una llingua falada por más de 500 000 persones, según datos de 2012,[1][2] perteneciente a la caña finu-ugria de la familia de llingües urálica.

Distribución xeográfica[editar | editar la fonte]

La mayor parte de los falantes de mari moren na Mari-La República de Mari El de la Federación Rusa. Sicasí, la llingua mari tamién s'utiliza n'otres árees de Rusia occidental como Bashkortostán, el óblast de Sverdlovsk, el óblast de Kírov y el Krai de Perm.[2] Coles mesmes esisten falantes de mari al este y al sur del Volga.[1] En 1989, un terciu de los falantes de mari moraben na so propia república; estos tienden a vivir en zones rurales, una y bones la capital, Yoshkar-Olá, ta casi dafechu rusificada.[3]

Aspeutos históricos, sociales y culturales[editar | editar la fonte]

Historia[editar | editar la fonte]

Jordanes, historiador romanu del sieglu VI, menta na so obra Getica a los «merens» —pueblu güei desapaecíu cercanu a los mari— y a los «imniscaris», probablemente los mesmos mari. Dempués del sieglu VII, los mari tuvieron sol dominiu de los bulgáricos del Volga y en documentos jázaros del sieglu X, los mari apaecen col nome de «zarmis».[4]

Los misioneros fueron los primeres n'afaer la llingua mari a los llabores lliterarios, especialmente al traducir los evanxelios al dialeutu occidental. En 1827 apaeció un Nuevu Testamentu en dialeutu mari occidental. Yá en dómina recién, nel sieglu XX y dientro de la Xunión Soviética, la rusificación de la cultura mari empezó en fondura; nos pueblos y a nivel elemental la educación dar en mari, pero pa los graos cimeros utilizábase'l rusu.[3] Ente los autores en llingua mari, cabo destacar a Serguéi Chaváin y a J. Mayorov, qu'usaba'l seudónimu de «Shketan».[4]

Dialeutos[editar | editar la fonte]

Los cuatro dialeutos principales del mari.      Mari de les llombes      Mari occidental      Mari de les praderíes      Mari oriental

Esisten cuatro dialeutos del mari:

Surdieron dos llingües estándar independientes, una correspondiente al mari de les llombes, minoritaria con unos 30 000 falantes,[1] y otra correspondiente al mari de les praderíes, con unos 480 000 falantes, utilizada en radio y prensa.[2] Esisten diferencies léxiques, fonolóxiques y morfolóxiques ente los dos variantes.[1]

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes variedaes mari son:

GLOSA Mari
occidental
Mari
oriental
PROTO-
MARI
'1' ik / iktɘ ik / iktə /iktət *ik-tə
'2' kok /koktɘ kok /koktət *kok-tə
'3' kəm /kəmət kum /kumət *kom-
'4' nɘl /nɘlɘt nəl /nələt *nɘl-
'5' βɘt͡s /βɘzɘt βiç /βiʝət / βiʒət *βiʦ-
'6' kut /kudɘt kut /kudət *kud-
'7' ʃɘm /ʃɘmɘt ʃəm /ʃəmət *ʃɘm-
'8' kændækʃ kandaʃ /kandaʃə *kan-(dekʃ)
'9' ɘndekʃ indeʃ /indeʃə *(ɘn-dekʃ)
'10' lu lu *lu

Los morfemes ente paréntesis provienen de raigaños indoeuropeos emprestaes a llingües descendientes del proto-urálicu: *dekʃ < *deḱm 'diez' y ɘn- < *oin- 'unu'

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Mari, Hill (Ethnologue)
  2. 2,0 2,1 2,2 Mari, Meadow (Ethnologue)
  3. 3,0 3,1 Llingua marí o cheremis (Proel)
  4. 4,0 4,1 4,2 Price, Glanville (2001). «Mari», Enciclopedia de les llingües d'Europa (en castellanu). Gredos, páx. 397. ISBN 9788424923006.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Wikipedia
Wikipedia
La Wikipedia en mari de les praderíes ye una versión de Wikipedia nun idioma que se fala nesta república rusa. Puedes visitala y contribuyir nella.
Wikipedia
Wikipedia
La Wikipedia en mari de les llombes ye una versión de Wikipedia nun idioma que se fala nesta república rusa. Puedes visitala y contribuyir nella.