Idioma cheroqui
![]() ᏣᎳᎩ / Tsalagi' | |
---|---|
Faláu en | ![]() |
Rexón | ![]() |
Falantes | 10 400 (2010)[1] |
Familia | Macro-siux (?) Iroqués |
Estatus oficial | |
Oficial en | Nengún país |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
ISO 639-2 | chr
|
ISO 639-3 | chr
|
![]() Estensión del idioma cheroqui antiguu, antes del treslláu forzáu a Oklahoma (Senderu de llárimes). |
El cheroqui (autoglotónimu ᏣᎳᎩ tsalagi) ye una llingua americana de la familia iroquesa, falada pol pueblu cheroqui. Ye carauterística la so falta de les oclusives llabiales p y b. Escribir en alfabetu llatín y en silabariu cheroqui.

Fonoloxía[editar | editar la fonte]
Consonantes[editar | editar la fonte]
El cheroqui tien once consonantes fonémicas:
Llabial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | |
---|---|---|---|---|---|
Oclusiva | t | k | ʔ | ||
Africada | ʦ | ||||
Fricativa | s | h | |||
Nasal | m | n | |||
Aproximante | l | j | ɰ |
Vocales[editar | editar la fonte]
El cheroqui tien seis vocales fonémicas:
Anterior | Media | Posterior | |
---|---|---|---|
Zarrada | i | u | |
Entemedia | e | ə̃ | o |
Abierta | a |
Diptongu[editar | editar la fonte]
El cheroqui tien un únicu diptongu nativu:
- /ai/
Como esceición atopa l'usu modernu en Oklahoma de la pallabra automobil, que tien los fonemes ingleses de /ɔ/ y /b/.
Tonu[editar | editar la fonte]
El cheroqui ye una llingua tonal.
Silabariu cheroqui[editar | editar la fonte]
El cheroqui escribir por aciu un silabariu inventáu por Sequoyah (tamién llamáu George Guess). Nesti sistema, cada símbolu representa una sílaba y non un fonema. La cantidá de sílabes del idioma español fadría invidable esti sistema pa escribilo[ensin referencies], ente que los 85 calteres del silabariu cheroqui ufierten un métodu fayadizu d'escritura pa la so llingua. Anque dellos símbolos paecer a les lletres del alfabetu llatín, los soníos son dafechu distintos (la forma de la lletra cheroqui que correspuende al soníu de la nuesa "a" paecer a la lletra "D" mayúscula llatina, por casu). Sequoyah viera l'idioma inglés escritu, pero nun sabía cómo escribilo. Tolos casos nos que se sabe qu'una persona inventó una manera d'escritura en viendo escritura fonético que desconocíen, resultaron en silabarios.
Vocales → Consonantes ↓ |
a [a]~[ə] |
e [e]~[ɛ] |
i [i]~[ɪ] |
o [o]~[ɔ] |
u [u]~[ʊ] |
v [ə̃] | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
— | Ꭰꭰ a | Ꭱꭱ e | Ꭲꭲ i | Ꭳꭳ o | Ꭴꭴ u | Ꭵꭵ v | ||||
g [ɡ] |
Ꭶꭶ ga | Ꭷꭷ ka | Ꭸꭸ ge | Ꭹꭹ gi | Ꭺꭺ go | Ꭻꭻ gu | Ꭼꭼ gv | |||
h [h] |
Ꭽꭽ ha | Ꭾꭾ he | Ꭿꭿ hi | Ꮀꮀ ho | Ꮁꮁ hu | Ꮂꮂ hv | ||||
l [l] |
Ꮃꮃ la | Ꮄꮄ le | Ꮅꮅ li | Ꮆꮆ lo | Ꮇꮇ lu | Ꮈꮈ lv | ||||
m [m] |
Ꮉꮉ ma | Ꮊꮊ me | Ꮋꮋ mi | Ꮌꮌ mo | Ꮍꮍ mu | Ᏽᏽ mv[nota 1] | ||||
n [n] |
Ꮎꮎ na | Ꮐꮐ nah | Ꮏꮏ hna | Ꮑꮑ ne | Ꮒꮒ ni | Ꮓꮓ no | Ꮔꮔ nu | Ꮕꮕ nv | ||
qu [kʰw] |
Ꮖꮖ qua | Ꮗꮗ que | Ꮘꮘ qui | Ꮙꮙ quo | Ꮚꮚ quu | Ꮛꮛ quv | ||||
s [s] |
Ꮝꮝ s | Ꮜꮜ sa | Ꮞꮞ se | Ꮟꮟ si | Ꮠꮠ so | Ꮡꮡ su | Ꮢꮢ sv | |||
d/t [d]/[t] |
Ꮣꮣ da | Ꮤꮤ ta | Ꮥꮥ de | Ꮦꮦ te | Ꮧꮧ di | Ꮨꮨ ti | Ꮩꮩ do | Ꮪꮪ du | Ꮫꮫ dv | |
tl [t͡ɬ] |
Ꮬꮬ dla | Ꮭꮭ tla | Ꮮꮮ tle | Ꮯꮯ tli | Ꮰꮰ tlo | Ꮱꮱ tlu | Ꮲꮲ tlv | |||
ts [t͡s]~[d͡ʒ] |
Ꮳꮳ tsa | Ꮴꮴ tse | Ꮵꮵ tsi | Ꮶꮶ tso | Ꮷꮷ tsu | Ꮸꮸ tsv | ||||
w [ɰ] |
Ꮹꮹ wa | Ꮺꮺ we | Ꮻꮻ wi | Ꮼꮼ wo | Ꮽꮽ wu | Ꮾꮾ wv | ||||
y [j] |
Ꮿꮿ ya | Ᏸᏸ ye | Ᏹᏹ yi | Ᏺᏺ yo | Ᏻᏻ yu | Ᏼᏼ yv |
N'informática[editar | editar la fonte]
El cheroqui represéntase n'Unicode, nos intervalos de caráuteres O+13A0-O+13FF y O+AB70-O+ABFF.
0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | A | B | C | D | E | F | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
13A | Ꭰ | Ꭱ | Ꭲ | Ꭳ | Ꭴ | Ꭵ | Ꭶ | Ꭷ | Ꭸ | Ꭹ | Ꭺ | Ꭻ | Ꭼ | Ꭽ | Ꭾ | Ꭿ |
13B | Ꮀ | Ꮁ | Ꮂ | Ꮃ | Ꮄ | Ꮅ | Ꮆ | Ꮇ | Ꮈ | Ꮉ | Ꮊ | Ꮋ | Ꮌ | Ꮍ | Ꮎ | Ꮏ |
13C | Ꮐ | Ꮑ | Ꮒ | Ꮓ | Ꮔ | Ꮕ | Ꮖ | Ꮗ | Ꮘ | Ꮙ | Ꮚ | Ꮛ | Ꮜ | Ꮝ | Ꮞ | Ꮟ |
13D | Ꮠ | Ꮡ | Ꮢ | Ꮣ | Ꮤ | Ꮥ | Ꮦ | Ꮧ | Ꮨ | Ꮩ | Ꮪ | Ꮫ | Ꮬ | Ꮭ | Ꮮ | Ꮯ |
13E | Ꮰ | Ꮱ | Ꮲ | Ꮳ | Ꮴ | Ꮵ | Ꮶ | Ꮷ | Ꮸ | Ꮹ | Ꮺ | Ꮻ | Ꮼ | Ꮽ | Ꮾ | Ꮿ |
13F | Ᏸ | Ᏹ | Ᏺ | Ᏻ | Ᏼ | Ᏽ | ᏸ | ᏹ | ᏺ | ᏻ | ᏼ | ᏽ |
0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | A | B | C | D | E | F | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
AB7 | ꭰ | ꭱ | ꭲ | ꭳ | ꭴ | ꭵ | ꭶ | ꭷ | ꭸ | ꭹ | ꭺ | ꭻ | ꭼ | ꭽ | ꭾ | ꭿ |
AB8 | ꮀ | ꮁ | ꮂ | ꮃ | ꮄ | ꮅ | ꮆ | ꮇ | ꮈ | ꮉ | ꮊ | ꮋ | ꮌ | ꮍ | ꮎ | ꮏ |
AB9 | ꮐ | ꮑ | ꮒ | ꮓ | ꮔ | ꮕ | ꮖ | ꮗ | ꮘ | ꮙ | ꮚ | ꮛ | ꮜ | ꮝ | ꮞ | ꮟ |
ABA | ꮠ | ꮡ | ꮢ | ꮣ | ꮤ | ꮥ | ꮦ | ꮧ | ꮨ | ꮩ | ꮪ | ꮫ | ꮬ | ꮭ | ꮮ | ꮯ |
ABB | ꮰ | ꮱ | ꮲ | ꮳ | ꮴ | ꮵ | ꮶ | ꮷ | ꮸ | ꮹ | ꮺ | ꮻ | ꮼ | ꮽ | ꮾ | ꮿ |
Notes[editar | editar la fonte]
- ↑ Esti símbolu ye arcaicu y nun s'utiliza na llingua moderna.
Referencies[editar | editar la fonte]
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Consulta la edición de Wikipedia en cheroqui.