Gobiernu de la Federación de Rusia

De Wikipedia
Gobiernu de la Federación de Rusia
poder executivu
Llocalización
Sede Casa Blanca de Moscú
Direición Rusia
Historia
Fundación25 avientu 1993
Participación empresarial
Filiales
Formáu por Ministry of Justice of the Russian Federation (en) Traducir
Ministerio de Desarrollo Económico de Rusia (es) Traducir
Datos económicos
Emplegaos 1453 (2018)
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Gobiernu de la Federación de Rusia o Gobiernu federal rusu ye l'órganu políticu que nesti país tien encamentáu pola Constitución el poder executivu federal; sicasí, la realidá de l'arquiteutura institucional rusa fai que, ello ye que esta potestá seya exercida de forma compartida pol Gobiernu col Presidente de la Federación, resultando asina una estructura bicéfala del poder executivu.

El Gobiernu de la Federación ta integráu pol Presidente del Gobiernu (dacuando llamáu primer ministru), nomáu pol Presidente del país previa aprobación de la Duma del Estáu, más los vicepresidentes y los ministros federales, nomaos toos estos pol Presidente de la Federación a propuesta del Presidente del Gobiernu.

Nomamientu y cese[editar | editar la fonte]

El nomamientu del Gobiernu nun se lleva a cabu de manera uniforme, a pesar de tratase d'un órganu de xuru colexáu. Esiste un procesu estremáu pa la designación del Presidente del Gobiernu y otru distintu pa los sos vicepresidentes y ministros federales. Sicasí, el cese del Gobiernu sí que puede presentase como un únicu actu xurídicu en determinaes situaciones.

El Presidente del Gobiernu ye designáu llibremente pol Presidente de la Federación ente los ciudadanos rusos Mayoría d'edá mayores d'edá y en plenu exerciciu de les sos capacidaes civiles. La Llei Federal Constitucional "Avera del Gobiernu de la Federación Rusa" (31.12.1997 Nᵘ2-FKZ) nel so Artículu 11 prohibe taxativamente a los miembros del Gobiernu formar parte del Conseyu de la Federación o ser diputáu de la Duma Estatal. Una vegada más, puede lleese na non estracción del xefe del gobiernu ente los miembros del poder llexislativu unu de les tantes traces presidencialistes que configuren el sistema, estremándolo netamente de los sistemes típicamente parllamentarios. Esto ye, la forma de gobiernu de la Federación Rusa ye semipresidencial.

Agora bien, anque la designación ye llibre, por que'l nomamientu pueda dase ye precisa l'aprobación del candidatu pola Duma del Estáu, esto ye, la cámara baxa de l'Asamblea Federal. Llográu'l consentimientu de la Duma, que dispón d'una selmana pa esaminar la propuesta del xefe del Estáu, el Presidente de la Federación va nomar Presidente del Gobiernu al candidatu designáu. Sicasí, cabo que la Duma niegue'l so enfotu parllamentariu a la persona designada pol Presidente federal; en tal casu, ésti va disponer d'un máximu de dos selmanes más pa presentar hasta dos candidatos socesivos, que van poder ser distintos o ser el mesmu propuestu primeramente (el Presidente federal tien plena llibertá pa escoyer candidatu, magar lo razonable sería pensar nun candidatu proveniente de la mayoría parllamentaria). Si los trés candidatos propuestos fueren refugaos unu tres otru pola Duma, el Presidente de la Federación va nomar llibremente xefe del Gobiernu federal y va eslleir simultáneamente la Duma, convocando a comicios pa escoyer una nueva cámara baxa. Esta forma de sanción política al parllamentu, verdaderu preséu de presión contra una Duma contraria o duldosu ante los proyeutos del Presidente federal, refuerza una vegada más los poderes presidenciales frente a un poder llexislativu apreciablemente débil.

Una vegada el Presidente de la Federación nomara un presidente de Gobiernu, el nuevu xefe del executivu va disponer d'un plazu d'una selmana pa presenta-y a aquél proposiciones al respeutive de la futura estructura del Gobiernu federal. El fechu mesmu de que la Constitución rusa fale de proposiciones en plural emite una nueva señal sobre la xenuina fuercia decisorio del xefe del Estáu, que nun tien que llindase a consentir na organigrama que-y presente'l nuevu xefe de gobiernu, sinón que puede perfectamente rebatir les sos propuestes y obliga-y a presentar otres nueves, conduciendo a una verdadera negociación que va determinar la futura estructura del Gobiernu federal.

Na mesma llinia, el Presidente del Gobiernu va someter a exame del Presidente de la Federación los candidatos a ocupar los cargos de vicepresidentes del Gobiernu y de Ministros federales. Con esti métodu, el xefe de gobiernu y el xefe del Estáu alcuerden tantu la estructura orgánica del Gobiernu como la llista de los sos miembros, que finalmente tendrán de ser nomaos pol Presidente federal.

Funciones[editar | editar la fonte]

Les funciones del Gobiernu federal vienen determinaes pola Constitución de 1993 y poles diversu lleis que nesti aspeutu desenvolvieron y completaron el so conteníu, fundamentalmente la Llei federal constitucional sobre'l Gobiernu, adoptada n'avientu de 2008. Sicasí, toles sos competencies, prerrogativas y potestaes deriven del exerciciu del poder executivu que la Constitución encamiénta-y.

Al Gobiernu de la Federación de Rusia correspuende:

  • garantizar la observancia del Derechu y velar pol orde y la seguridá públicos, defendiendo especialmente'l respetu a los derechos fundamentales y a les llibertaes de los ciudadanos, incluyíu'l so derechu a la propiedá privada;
  • executar una política de defensa nacional y de seguridá d'acordies cola política esterior de la Federación;
  • establecer y aplicar una política nacional única nos ámbitos de la cultura, la educación, la investigación científica, la sanidá, la seguridá social y el mediu ambiente;
  • afitar y supervisar l'aplicación de la política económica, financiera, creiticia y monetaria de la Federación;
  • iguar el proyeutu de presupuestos federales y, tres la so aprobación definitiva pola Duma, garantizar el so cumplimientu;
  • dirixir l'actividá de l'Alministración federal, que'l so control exerz al traviés de la Oficina Executiva del Gobiernu, al serviciu de los intereses nacionales y de la política del Gobiernu.

Coles mesmes dispón de les siguientes prerrogativas, qu'exerz con calter esclusivu, pal exerciciu de les sos funciones:

  • puede alzar iniciatives llexislatives a considerancia de l'Asamblea Federal;
  • axustar y autorizar la ratificación de trataos internacionales;
  • autorizar la emisión de delda pública y títulos del Estáu;
  • determinar la creación, cambéu o supresión de cualesquier órganos internos y organismos públicos federales, tanto centrales como periféricos, que tengan como oxetivu l'exerciciu de funciones derivaes del poder executivu;
  • asignar los fondos públicos de la Federación, dientro del marcu de partíes determináu polos presupuestos federales;
  • establecer programes de desenvolvimientu económicu pa zones determinaes del territoriu nacional;
  • determinar la nomenclatura de precios de los bienes y servicios públicos ufiertaos pol Estáu, según afitar la tarifa de precios pa bienes escasos o estratéxicos;
  • impulsar procesos de privatización de propiedaes o d'actividaes económiques exercíes en réxime de monopoliu pol sector públicu.

Organización y composición[editar | editar la fonte]

Estructura xeneral de la Constitución de la Federación de Rusia

El Gobiernu de la Federación de Rusia componer d'un presidente, los vicepresidentes y los ministros federales.

  • El Presidente del Gobiernu (vease más embaxo).
  • Los vicepresidentes del Gobiernu, que pueden ser primeros vicepresidentes o ministros-vicepresidentes (y ostentar una cartera ministerial) participen de la programación xeneral del Gobiernu y de les sos polítiques nel ámbitu sectorial o xeneral que-yos seya propiu, pudiendo dirimir instrucciones a los demás miembros del Gobiernu, so l'autoridá del Presidente.
  • Los ministros federales atópense al mandu de determinaes árees polítiques de la responsabilidá gubernamental, sofitándose pal exerciciu de les sos funciones directives nos sos respeutivos departamentos o ministerios. Pueden esistir tamién ministros ensin cartera a los que'l Presidente del Gobiernu encamienta determinaes xeres o funciones polítiques específiques so la so supervisión.

Estructura interna[editar | editar la fonte]

El so funcionamientu proyéctase al traviés d'una estructura orgánica interna integrada polos siguiente órganos:

  • Conseyu de Ministros o plenariu del Gobiernu: integráu por tolos sos miembros, ye la única instancia con poder p'aprobar válidamente actos que supongan l'exerciciu de les competencies espresamente atribuyíes al Gobiernu pola Constitución federal.
  • Praesidium o Presidium: d'esistencia facultativa, encabezáu pol Presidente del Gobiernu y compuesta polos miembros del executivu a los qu'ésti designe, nel so casu. Nengún de los actos aprobaos por esti órganu puede contravenir los alcuerdos adoptaos en Conseyu de Ministros, que de la mesma ta siempres facultáu pa derogalos.
  • Comités de trabayu, comisiones y conseyos: son órganos fundamentalmente encargaos del siguimientu de determinaes cuestiones o asuntos políticos consideraos homoxéneos y relevantes pol Presidente del Gobiernu. Namái los conseyos disponen d'una mayor autonomía, dotaos d'un presidente permanente, una secretaría y del so propiu reglamentu internu.
    Despachu selmanal ente'l Presidente rusu y el presidente del Gobiernu nel Kremlin

Presidente del Gobiernu[editar | editar la fonte]

El Presidente del Gobiernu de la Federación de Rusia, tamién conocíu como primer ministru, ye'l xefe del gobiernu. Ostenta la máxima representación institucional del Gobiernu, tanto dientro como fuera del país; preside les xuntes del Gobiernu y les d'aquellos de los sos órganos internos y auxiliares de los que participe, y dirixe y modera los sos alderiques, onde dispón de votu calidable; ye'l responsable de someter al Presidente de la Federación les propuestes de estructuración interna del Gobiernu y de los cuerpos y órganos executivos de la Federación, lo mesmo que de proponer el nomamientu o'l cese de los sos titulares, incluyíos los demás miembros del Gobiernu; y parte coles mesmes ente los miembros del Gobiernu les sos responsabilidaes y los trabayos.

Coles mesmes, el Presidente del Gobiernu dispón de cierta potestá reglamentaria mesma llindada, independiente de la que correspuende al Gobiernu como órganu colexáu.

Llista de miembros[editar | editar la fonte]

Posición Titular Imaxe Dende
Presidente del Gobiernu federal Dmitri Medvédev 8 de mayu de 2012
Vicepresidente primeru del Gobiernu federal
Ministru federal
Igor Shuvalov 22 de mayu de 2013
Vicepresidente del Gobiernu federal
Xefe de Gabinete del Gobiernu Federal
Sergei Prikhodko 12 de mayu de 2008
Vicepresidente del Gobiernu federal
Ministru federal
Dmitry Kozak 21 de mayu de 2012
Vicepresidente del Gobiernu federal
Ministru federal d'Industria y Enerxía
Arkady Dvorkovich 21 de mayu de 2012
Vicepresidente del Gobiernu federal Dmitry Rogozin 21 de mayu de 2012
Vicepresidente del Gobiernu federal
Ministra federal d'Asuntos Sociales
Olga Golodets 21 de mayu de 2012
Vicepresidente del Gobiernu federal
Representante plenipotenciario del Presidente nel Cáucasu
Alexander Khloponin 21 de mayu de 2012
Ministru Federal de Desarrollu del Distritu federal del Llonxanu Oriente
Representante plenipotenciario del Presidente nel Distritu federal del Llonxanu Oriente
Viktor Ishayev 21 de mayu de 2012
Ministru federal d'Asuntos Interiores Vladimir Kolokoltsev 21 de mayu de 2012
Ministru federal de Situaciones d'Emerxencies Vladimir Puchkov 21 de mayu de 2012
Ministra federal de Salú Veronika Skvortsova 21 de mayu de 2012
Ministru federal d'Asuntos Esteriores Serguéi Lavrov 9 de marzu de 2004
Ministru federal de Comunicación y Medios Nikolai Nikiforov 21 de mayu de 2012
Ministru federal de Cultura Vladimir Medinsky 21 de mayu de 2012
Ministru federal de Defensa Serguéi Shoigú 6 de payares de 2012
Ministru federal d'Educación y Ciencia Dmitry Livanov 21 de mayu de 2012
Ministru federal de Recursos Naturales y Proteición Ambiental Sergey Donskoy 21 de mayu de 2012
Ministru federal de Desarrollu Rexonal Igor Slyunyayev 17 d'ochobre de 2012
Ministru federal d'Agricultura Nikolay Fyodorov 21 de mayu de 2012
Ministru federal d'Industria y Comerciu Denis Manturov 21 de mayu de 2012
Ministru federal de Tresportes Maksim Sokolov 21 de mayu de 2012
Ministru federal de Finances Anton Siluanov 16 d'avientu de 2011
Ministru federal de Desarrollu Económicu Andrey Belousov 21 de mayu de 2012
Ministru federal de Trabayu y Asuntos Sociales Maxim Topilin 21 de mayu de 2012
Ministru federal d'Enerxía Alexander Novak 21 de mayu de 2012
Ministru federal de Xusticia Alexander Konovalov 12 de mayu de 2008
Ministru federal d'Asuntos de Gobiernu Abiertu Mikhail Abyzov 21 de mayu de 2012
Ministru federal de Deporte, Turismu y Mocedá Vitaliy Mutko 12 de mayu de 2008

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


)