Galphimia glauca

De Wikipedia
Galphimia glauca
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Malpighiales
Familia: Malpighiaceae
Xéneru: Galphimia
Especie: Galphimia glauca
Cav.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La Árnica colorao o Galphimia glauca ye una especie de plantes con flores perteneciente a la familia Malpighiaceae.

Detalle de la flor
Vista de la planta
Detalle de les fueyes

Descripción[editar | editar la fonte]

Son arbustos qu'algama un tamañu de 1 a 3 m d'altor. Les fueyes son ovaes o allargaes, verdes na parte de riba y verde azuláu na parte de baxo. Les flores son marielles y tán en recímanos bien floriaos. Los frutos son unes cápsules pequeñines.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye orixinaria de Méxicu. Habita en climes semicálidos y templaos ente los 920 y los 2600 msnm, onde crez nel campu, acomuñada a vexetación alteriada de montes tropicales caducifolios y perennifolios, carba xerófilu, montes de encino de pinu y monte de juníperos.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

En Morelos ye importante l'usu de la árnica colorao pa curar firíes y granos. Con esti fin fierven les fueyes y el tarmu, cola agua resultante llávase la zona afeutada y amás aplícase-y el pulgu del guaḥe ensuga y molida.

Per otru llau, el so usu en casu d'entuertos y rasgaduras del postparto, implica ocupar tola planta en cocción, que alminístrase per vía oral, o de manera esterna, per mediu de llavadures o baños. Pa llimpiar “la naturaleza del partu” tómase, dempués d'ésti mientres nueve díes, un té ellaboráu cola flor de la árnica colorao. Cuando hai fluxu o inflamación de la matriz, el té bébese n'ayunes.

Hestoria

Francisco Hernández de Toledo, nel sieglu XVI refier los usos siguientes: antidiarreico, antidisentérico, antipalúdico, pa gastroenteritis y pa fortalecer a les parturientas.

Pal sieglu XX, Maximino Martínez referir como antiblenorrágico, emoliente y pa les firíes.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Galphimia glauca describióse por Antonio José de Cavanilles y espublizóse en Icones et Descriptiones Plantarum, quae aut sponte . . . 5: 61–62, t. 489. 1799.[2]

Sinonimia
  • Malpighia glauca (Cav.) Poir.
  • Malpighia glauca (Cav.) Pers.
  • Thryallis glauca (Cav.) Kuntze[3]

Nome común[editar | editar la fonte]

En Méxicu: Árnica colorao, flor estrella, yerba del cuervu, güeyu de pita, yerba del despreciu.[1]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Anderson, C. Y. 2007. Revision of Galphimia (Malpighiaceae). Contr. Univ. Michigan Herb. 25: 1–82. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  2. Breedlove, D.Y. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  3. CONABIO. 2009. Catálogu taxonómicu d'especies de Méxicu. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  4. Macbride, J. F. 1950. Malpighiaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(3/3): 781–871.
  5. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  6. Reyes-García, A. & M. Sousa Sánchez. 1997. Depresión central de Chiapas. La selva baxa caducifolia. Llistaos Floríst. Méxicu 17: 1–41.
  7. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Malpighiaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part V. Fieldiana, Bot. 24(5): 468–500.
  8. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]