Futhorc

De Wikipedia
Sistema d'escrituraFuthorc
Tipos alfabetu, sistema d'escritura natural y alfabetu de caxa única
Llingües inglés antiguu y Frisón antiguu
Dates sieglu V
Basáu en Futhark antiguu
Direición del testu d'izquierda a derecha
Cambiar los datos en Wikidata
Alfabetu futhorc de 33 runes.

El futhorc ye l'alfabetu rúnicu usáu polos anglosaxones y los frisones dende'l sieglu V hasta mediaos del sieglu XI. Deriva del futhark antiguu, que tenía 24 runes, y llegó a tener según les versiones ente 26 y 33 calteres. Foi la forma d'escritura del inglés antiguu y el frisón antiguu.

El términu futhorc, a semeyanza de la pallabra «alfabetu», procede del soníu de los sos seis primeres lletres (          que se transliteran como F, O, Þ, O, R y C).

Historia[editar | editar la fonte]

Panel fronteru del arca de Auzon (s. XII), con una cosadiella escrita en runes anglosaxones.

Hai dos teoríes sobre l'orixe del alfabetu anglosaxón. Una teoría propón que se desenvolvió en Frisia dende onde s'estendió a Inglaterra. Otra caltién que les runes fueron introducíes primero n'Inglaterra dende Escandinavia y foi ellí onde evolucionaron hasta convertise nel futhorc y darréu esportaríase a Frisia. Looijenga (1997) numberó 23 inscripciones ingleses (incluyendo 2 inscripciones cristianes del sieglu VII) y 21 frisones anteriores al sieglu IX. Esta cuasi equivalencia d'afayos nun estena les duldes sobre l'orixe real, polo que dambes teoríes atópense a la espera de futuros descubrimientos que sofiten dalguna d'elles.

El futhorc inicial ye idénticu al futhark antiguu sacante pola división de la runa ansuz, () a en trés variantes (āc , æsc y ōs ), resultando un total de 26 runes. Esto foi necesariu pa poder representar los nuevos fonemes producíos na variante Ingvaeonica de les llingües xermániques al dixebrase la pronunciación de los alófonos de aes llargues y curties. La runa ōs atopar nel bracteato de Undley del sieglu V. La runa āc introducióse dempués nel sieglu VI.

La runa hægl con doble barra , , carauterística de les inscripciones continentales, apaez rexistrada per primer vegada escontra 698, en arca de san Cuthbert; enantes usábase la variante escandinava d'una sola barra.

N'Inglaterra'l númberu de runes del futhorc aumentó dempués a 28 y finalmente a 33, quedando la escritura rúnico inglesa acomuñada estrechamente colos scriptoria llatinos del periodu de cristianización anglosaxona del sieglu VII. El futhorc empezó a ser reemplazáu pol alfabetu llatín alredor del sieglu IX. En dellos casos los testos escribir en lletres llatines usándose delles runes pa representar soníos que nun cubrir estes. Este ye'l casu de como þorn (þ) y wynn (ƿ) pasaron a emplegase como una estensión del alfabetu llatín.

Cuando se produció la invasión normanda de 1066 el futhorc yá yera bien pocu usáu y sumió totalmente pocu dempués. Caltiénense unos 200 oxetos con inscripciones en futhorc de tol periodu de cinco siglos nos que foi utilizáu.

Les runes[editar | editar la fonte]

El poema rúnicu anglosaxón, rexistráu nel manuscritu Cotton Otho B.x.165, amuesa les siguientes 29 runes:

Les 24 primeres runes son direutamente equivalentes a les runes del futhark antiguu, a les que se-y añader cinco runes adicionales pa representar les vocales llargues y los disptongos (á, æ, ý, ia, ea), de forma comparable a lo que se fixo colos cinco forfeda del alfabetu Ogam. Thorn y Wynn introducir nel alfabetu llatín inglés pa trescribir los soníu [θ] y [w], pero terminaríen siendo reemplazaos por th y w nel inglés mediu. L'orde na secuencia de lletres y l'inventariu de les mesmes nun ye fixu. Si comparamos les runes de la tabla anterior:
Runa Nome

\!valign="middle"

bgcolor="#FF7F50" | Treslliteración
AFI CCS Significáu
Feoh f [f], [v] Riqueza
Ur o [o(ː)] Uro
Thorn þ, ð [θ], [ð] Escayu
Ós ó [o(ː)] Æsir (dios)
Rad r [r] Acaballar
Cen c [k] Antorcha
Gyfu ȝ [g], [j] Regalu
Wynn w, ƿ [w] Allegría
Hægl h [h] Xarazo
Nyd n [n] Necesidá/congoxa
Is i [i(ː)] Xelu
Ger j [j] Añu/collecha
Eoh eo [yːo] Texu
Peorð p [p] Peral
Eolh x [ks] Alce
Sigel s [s], [z] Sol
Tir t [t] Dios Tir
Beorc b [b] Abeduriu
Eh y [yːo] Caballu
Mann m [m] Home
Lagu l [l] Llagu
Ing ŋ [ŋ] Yngvi (un héroe)
Éðel œ [yː], [ø(ː)] Facienda/propiedá
Dæg d [d] Día
Ac a [ɑ(ː)] Carbayu
Æsc æ [æ] Fresnu
yr y y(ː)] Arcu
Ior ia, io [jo] Anguila
Ear ea [ea] Tumba
 

coles 28 runes del cuchiellu del Támesis hai unes pequeñes diferencies nel orde y falta la runa edhel:

 

El Códigu anglosaxón de Viena tien tamién 28 runes y l'inscripción de la Cruz de Ruthwell tien 31 runes. El manuscritu Cotton Domitian A.ix (sieglu XI) contién les 4 runes adicionales que completen el conxuntu de 33:

La runa , cweorð ye un cambéu de peorð. La lletra calc cuando representa un soníu doble apaez como . Introducióse gar pa representar el soníu g n'oposición a la palatalizada (ȝ). Estos cuatro lletres adicionales nun s'atopen en grabaos namái en manuscritos (anque una forma idéntica a stan atopóse inscrita nel palu de texu de Westeremden pero como una runa cifrada). Asina abecedariu completu de les 33 runes, según el Cotton Domitian A.ix, van nel siguiente orde:
Runa Nome

\!valign="middle"

bgcolor="#FF7F50" | Treslliteración
AFI CCS Significáu |----- Cweorth kw /kw/ /ᛢ/ Fueu
Calc y
Calc doble
k / kk /k/, /kk/ /ᛣ/ Mota
Gar g /g/, /ɣ/ /ᛤ/ Llanza
Stan st /st/ /ᛥ/ Piedra
 

Nesti manuscritu les runes tán distribuyíes en tres files con gloses en llatín coles lletres llatines equivalentes y los sos nomes. El Llibru tien rastros de ser correxíu por alguién mientres el sieglu XVI, qu'invirtió la posición de les runes m y d. Amás eolh taba equivocadamente como si fuera sigel, y en llugar de sigel había una kaun, que darréu foi correxida superponiendo una lletra sigel correutamente. Eoh tamién taba equivocadamente suplantando a yþel. Sacante ing y ear tolos nomes de les runes fueron añadíos pol postreru escribanu, que foi identificáu como Robert Talbot (fináu en 1558).

Tamién s'atopó un alfabetu de runes futhorc nel manuscritu Cotton Galba A.ii.

Walahfrid Strabo rexistró una llista de 42 runes futhorc distintes.

Cuerpu de les inscripciones[editar | editar la fonte]

Inscripción con runes anglosaxones nun cuchiellu atopáu nel Támesis.

La Universidá Católica de Eichstaett-Ingolstadt n'Alemaña creó una base de datos con toles inscripciones n'inglés y frisón antiguos. Na so edición en papel apaecen toles inscripciones ingleses verificaes que contengan dos o más runes, y na edición electrónica amás apaecen les inscripciones dudoses y les que contengan namái una runa. Les inscripciones de la edición en papel apaecen nun centenar d'oxetos, ente los que s'atopen lloses y cruces de piedra, güesos, aros, broches, armes, urnes funeraries, tablillas d'escritura, pinces, un reló solar, un peñe, bracteatos, arques, una fonte, platos y grafitis. La base de datos inclúi 16 inscripciones d'una sola runa, delles monedes rúniques y ocho casos de calteres rúnicos dudosos (signos que paecen runes y pueden ser lletres llatines o calteres deterioraos pola aición de los elementos de mala identificación). En total el cuerpu de les inscripciones toma menos de 200 inscripciones, colo que ye un pocu mayor que'l de les inscripciones continentales de futhark antiguu (unes 80 inscripciones, d'ente 400–700), pero llixeramente menor que'l númberu de les inscripciones escandinaves de futhark antiguu (unes 260 inscripciones, d'ente 200–800).

Los afayos d'inscripciones rúniques n'Inglaterra concentrar a lo llargo de la mariña este con unes poques tremaes hasta la mariña sur. La mayoría de los descubrimientos frisonos concentrar en Frisia occidental.

Inscripciones[editar | editar la fonte]

Ente les inscripciones rúniques en futhorc conocíes destaquen les siguientes:

Frisones[editar | editar la fonte]

  • Funda de peñe de Ferwerd s. VI: me uræ.
  • Peñe de Amay, alredor 600; eda.
  • Peñe de Oostyn, s. VIII.; aib ka[m]bu / deda habuku (con una h triplemente barrada).
  • Peñe de Toornwerd, s. VIII: kabu.
  • El sólidu de Skanomody , ente 575–610: skanomodu.
  • El sólidu de Harlingen, ente 575–625, fada (dos runes ac y una runa h doblemente barrada).
  • El sólidu de Schweindorf, 575–625, wela[n]du "Weyland" (o þeladu de derecha a esquierda).
  • El tremissis de Folkestone, alredor de 650: æniwulufu.
  • El sceat de Midlum, alredor de 750: æpa.
  • Empuñadura d'espada de Rasquert (de güesu de ballena), finales de s. XIII: ekumæditoka, quiciabes "Yo, Oka, non llocu" (similar a ek unwodz del cuerpu danés).
  • Espada de Arum, una pequeña espada de madera de texu, finales s. VIII: edæboda.
  • Inscripción A del palu de texu de Westeremden: adujislume[þ]jisuhidu.
  • Inscripción B de Westeremden, s. VIII: oph?nmuji?adaamluþ / :wimœ?ahþo?? / iwio?o?du?ale.
  • Palu de texu de Britsum: þkniaberetdud / ]n:bsrsdnu; la k tien forma de la de futhark nueva y probablemente represente una vocal.
  • Platu de güesu de ballena de Hantum: [.]:aha:k[; la cara opuesta ta inscrita coles lletres romanes ABA.
  • Cayáu de güesu de ballena de Bernsterburen, alredor de 800: tuda æwudu kius þo tuda.
  • Astrágalo de caballu de Hamwick, ente 650 y 1025: katæ (del frisón *kautōn "taba").
  • rimada d'oru de Wijnaldum B: alredor de 600: hiwi.
  • Funda de peñe de Kantens, empiezu del s. V: li.
  • Peñe de Hoogebeintum, alredor de 700: […]nlu / ded.
  • Cachu de cuernu de Wijnaldum A: zwfuwizw […].

Ingleses[editar | editar la fonte]

  • Empuñadura d'espada de plata de Ash Gilton (Kent), s. VI: […]emsigimer[…]
  • Inscripción de Chessel Down I (isla de Wight), 6th c.; […]bwseeekkkaaa
  • Inscripción de Chissel Down II (nun platu de plata), entamos del s. VI: æko:?ori
  • Broche de cobre Boarley (Kent), alredor de 600: ærsil.
  • Broche de Harford (Norfolk), alredor del 650: luda:gibœtæsigilæ "Luda reparó'l broche".
  • Broche cruciforme de West Heslerton (North Yorkshire), entamos s. VI: neim.
  • Urna de Loveden Hill (Lincolnshire), del s. V al VII; de llectura incierta, quiciabes: sïþæbæd þiuw hlaw "la tumba de Siþæbæd la dama".
  • Tres urnes funeraries de Spong Hill (Norfolk), sieglu V; decoraes col mesmu sellu rúnicu: alu (en Spiegelrunen).
  • Monedes de Kent II (unes 30), s. VII: pada
  • Sceattas de plata de Kent III y IV, s. VI: æpa y guo.
  • Chelines d'oru de Suffolk (3 monedes), alredor del 660; estampaos con: desaiona.
  • Astrágalo de Caistor, s. V; posiblemente una importación escandinava, la trescripción del futhark antiguu sería: raïhan "corzu".
  • Accesoriu de cobre de Watchfield (Oxfordshire), s. VI: la trascripción del antiguu futhark sería: hariboki:wusa (con una a probablemente convertida en æ).
  • Broche de cobre de Wakerley (Northamptonshire), s. VI: buhui.
  • Broche de Dover (Kent) brooch, alredor de 600: þd bli / bkk.
  • Los cuatro monedes d'oru del valle del altu Támesis, de la década de 620; benu:tigoii; benu:+:tidi.
  • Concu de cobre de Willoughby-on-the-Wolds (Nottinghamshire), alredor de. 600; a.
  • Concu de cobre de Cleatham (South Humbershire) copper bowl, alredor de 600; […]edih.
  • Piedra de Sandwich/Richborough (Kent) stone, d'alredor de 650; […]ahabu[…]i, quiciabes *ræhæbul "venáu".
  • Rueca de Whitby I (Yorkshire): ueu.
  • Platos d'oru de Selsey (West Sussex), ente s. VI al VIII brnrn / anmu.
  • Arca de San Cuthbert (Durham), datáu en 698.
  • Peñe de güesu de Whitby II (Yorkshire), s. VII [dæ]us mæus godaluwalu dohelipæ cy[ i.e. deus meus, god aluwaldo, helpæ Cy… "el mio dios, toupoderosu dios, ayuda a Cy…" Cynewulf o dalgún nome de persona similar.
  • the Feretro de Franks, s. VII.
  • Cuchiellu del Támesis, s IX.
  • Cruz de Ruthwell, s. VIII: La inscripción pudiera ser parcialmente una reconstrucción moderna.
  • Estil de Brandon, s. IX: wohs wildum deoræ an "[esta] creció nun animal selvaxe".[1]
  • Aniellu de Kingmoor.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Bammesberger, Alfred. "The Brandon Antler Runic Inscription." Neophilologus 86 (2002), 129–31. [1]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • A. Bammesberger (ed.), Old English Runes and their Continental Background, Anglistische Forschungen 217, Heidelberg (1991).
  • A. Bammesberger, 'Das Futhark und seine Weiterentwicklung in der anglu-friesischen Überlieferung', in Bammesberger and Waxenberger (eds.), Das fuþark und seine einzelsprachlichen Weiterentwicklungen, Walter de Gruyter (2006), ISBN 3-11-019008-7, 171–187.
  • J. H. Looijenga, Runes around the North Sea and on the Continent AD 150–700, dissertation, Groningen University (1997).
  • Odenstedt, Bengt, On the Origin and Early History of the Runic Script, Uppsala (1990), ISBN 91-85352-20-9; chapter 20: 'The position of continental and Anglu-Frisian runic forms in the history of the older futhark '
  • R. I. Page (1999). An Introduction to English Runes. The Boydell Press, Woodbridge. ISBN 0-85115-768-8.
  • Orrin W. Robinson (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1.
  • Frisian runes and neighbouring traditions, Amsterdamer Beiträge zur älteren Germanistik 45 (1996).
  • H. Marquardt, Die Runeninschriften der Britischen Inseln (Bibliographie der Runeninschriften nach Fundorten, Bd. I), Abhandlungen der Akademie der Wissenschaften in Göttingen, Phil.-hist. Klasse, dritte Folge, Nr. 48, Göttingen 1961, páxs.10-16.