Frida Stéenhoff

De Wikipedia
Frida Stéenhoff
Vida
Nacimientu Jakob and Johannes parish (en) Traducir[1]11 d'avientu de 1865[2]
Nacionalidá Bandera de Suecia Suecia
Muerte Engelbrekt (es) Traducir[2]22 de xunu de 1945[2] (79 años)
Sepultura cementerio de Solna (es) Traducir[3]
Familia
Padre Bernhard Wadström
Casada con Gotthilf Stéenhoff [4]
Fíos/es
Hermanos/es
Estudios
Estudios Åhlinska skolan (en) Traducir
Konstfack (es) Traducir
Lyceum för flickor (en) Traducir
Llingües falaes suecu[6]
Alumna de Eugenia Bernadotte (es) Traducir
Gottfrid Samuel Nickolaus Kallsteniüs (es) Traducir
Virginia Larsson
Kerstin Cardon
Oficiu escritora, activista polos derechos de les muyeres, pintora, dibuxante, handicrafter (en) Traducir, periodistafeminista
Seudónimu Harold Gote[7]
Cambiar los datos en Wikidata

Helga Frideborg "Frida" Maria Stéenhoff, de soltera Wadström, (11 d'avientu de 1865Jakob and Johannes parish (en) Traducir – 22 de xunu de 1945Engelbrekt (es) Traducir), foi una escritora y activista por derechos de les muyeres sueca. Foi una participante destacada nel alderique públicu pola igualdá de xéneru y collaboró con delles publicaciones progresives radicales. Tuvo comprometida col movimientu pol sufraxu femenín, amás de con delles organizaciones humanitaries. Mientres la Segunda Guerra Mundial participó en trabayos antifascistes. Frida Stéenhoff foi una figura central bien importante nel movimientu pol amor llibre en Suecia, pal control de natalidá, el sexu y el romance ensin matrimoniu, y amosóse crítica escontra la institución de matrimoniu, temes polos que sería controversialmente conocida pola so novela debutante: Lejonets unxe ("El neñu del lleón"), de 1896. Atribúyese-y l'introducir  el conceutu modernu de feminismu en Suecia cola so publicación Feminismens moraleja ("Moralidá feminista"), de 1903. Utilizó'l seudónimu masculín Harald Gate. Stéenhoff taba ente les collaboradores de la revista feminista Tidevarvet.[8]

Obres[editar | editar la fonte]

Noveles[editar | editar la fonte]

  • 1902 - Det heliga arvet ("L'heriedu sagráu")
  • 1904 - Öknen ("Desiertu")
  • 1911 - Kring dean heliga elden ("Alredor del fueu sagrao")
  • 1915 - Ljusa bragder och mörka dåd ("Obres brilloses y escures aiciones")
  • 1918 - Filippas öden ("El destín de Filippa")
  • 1937 - Objektiv stats- och könsmoral

Teatru[editar | editar la fonte]

  • 1896 - Lejonets unxe ("El neñu del lleón")
  • 1898 - Ensin nästas hustru ("La muyer del so vecín")
  • 1900 - Ärkefienden ("Archienemigo")
  • 1907 - Stridbar ungdom ("La mocedá combativa")
  • 1908 - Dean vita duvans samfund ("La sociedá del palombu blancu")
  • 1910 - Dean smala vägen ("El camín estrechu")
  • 1911 - Kärlekens rival ("Amar al so rival")

Ensayos y otres publicaciones[editar | editar la fonte]

  • 1903 - Feminismens moral ("Moralidá feminista")
  • 1904 - Dean reglementerade prostitutionen ("La prostitución regulada")
  • 1905 - Humanitet och barnalstring ("Humanidá y procreación")
  • 1905 - Varför skola kvinnorna vänta ("Por qué les muyeres tendríen d'esperar")
  • 1907 - Fosterlandskänslan ("El sentíu de la patria")
  • 1908 - Penningen och kärleken ("Pagu y amor")
  • 1909 - Riktlinjerna i mitt författarskap ("Les pautes na mio escritura")
  • 1910 - Teatern och livet ("Teatru y vida")
  • 1910 - Det nya folket ("Les nueves persones")
  • 1912 - Minfru, fru eller fröken ("Minfru, señora o señorita")
  • 1912 - Äktenskap och demokrati ("Matrimoniu y democracia")
  • 1913 - Könsslaveri ("Esclavitú sexual")
  • 1915 - Krigets ferrar - världens ferrar ("Maestros de la guerra - amos del mundu")
  • 1924 - Samtal med en borgmästare om prostitutionen ("Conversaciones con un alcalde de la prostitución"), (Tidevarvet 1924(2):8, s. 4, 5, 6)
  • 1924 - Ellen Key och Nikodemus ("Ellen Key y Nicodemo"), (Tidevarvet 1924(2):49, s. 1, 6)
  • 1925 - Babels förbistring: angående befolkningsproblem ("El tracamundiu de Babel: sobre los problemes de la población"), (Tidevarvet 1925(3):7, s. 3)
  • 1925 - Bör nutidsmänniskan tro på drömmar? ("¿Debería l'home modernu creer nos suaños?"), (Tidevarvet 1925(3):14, s. 4)
  • 1925 - Vad unnar han henne? ("¿Lo qu'envidio d'ella?"), (Tidevarvet 1925(3):17, s. 4 )
  • 2007 - Blott ett annat namn för ljus: Tre texter av Frida Stéenhoff ("A cencielles otru nome pa la lluz: tres #texto de Frida Stéenhoff"), (innehåller Feminismens moral, Ett sällsamt öde och Lejonets unxe)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Jakob och Johannes kyrkoarkiv, Födelse- och dopböcker, SE/SSA/0008/C I a/24 (1862-1869), bildid: 00025624_00214, sida 186». Swedish church birth records. Consultáu'l 3 xunu 2019. «392,,11,,1,Helga Frideborg Maria»
  2. 2,0 2,1 2,2 Identificador Diccionario Biográfico Sueco: 20046. Data de consulta: 9 marzu 2017. Parte de: Issue 33 (2007-2011). Páxina: 191. Títulu: H F (Frida) M Stéenhoff. Autor: Ellinor Melander.
  3. URL de la referencia: http://www.finngraven.se/(S(mrrx3h1nyca4230hpw0zx32c))/DisplayInfo.aspx?id=579424. Data de consulta: 3 xunu 2019. Apaez como: Helga Frideborg Maria Steenhoff. Editorial: FinnGraven.se.
  4. 4,0 4,1 4,2 Data de consulta: 30 xunu 2020. Diccionario biográfico de mujeres suecas: FridaSteenhoff.
  5. «Swedish Census 1880» (suecu). Archivo Nacional de Suecia. Consultáu'l 15 abril 2018.
  6. Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: mub2016916597. Data de consulta: 1r marzu 2022.
  7. Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: mub2016916597. Data de consulta: 30 agostu 2020.
  8. «Tidevarvsgruppen (The Age Group), Fogelstad-gruppen (The Fogelstad Group) and the newspaper Tidevarvet (The Age.)». Hjördis Levin's homepageHjördis Levin's homepage. Consultáu'l 30 December 2016.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Ahlund, Claes, "Krig och kultur i konservativ och radikal belysning. Annie Åkerhielm och Frida Stéenhoff från sekelskiftet caxa första världskriget", Samlaren, Uppsala, årg.126 (2005), s. 97-150
  • H F (Frida) M Stéenhoff, urna:sbl:20046, Svenskt biografiskt lexikon (arte av Ellinor Melander), hämtad 2016-01-03.