Frankfurter Allgemeine Zeitung

De Wikipedia
Frankfurter Allgemeine Zeitung
Frankfurter Allgemeine Zeitung
Datos
Tipu diariu
Fundación 1 de payares de 1949
Intervalu 1 día
Idioma alemán
Estáu Bandera d'Alemaña Alemaña
Sede Frankfurt del Main
Llugar de publicación Frankfurt del Main
Editorial Frankfurter Allgemeine Zeitung GmbH (en) Traducir
Formatu periódicu de gran formatu
Posición política conservadurismu lliberal
Páxina web faz.net
Cambiar los datos en Wikidata

El Frankfurter Allgemeine Zeitung (n'alemán Diariu xeneral de Frankfurt, abreviáu FAZ) ye un diariu d'abonu alemán y suprarrexonal. El 93,7% d'él pertenez a Fazit-Stiftung y edítalu la Frankfurter Allgemeine Zeitung GmbH.

Con una tirada de 244.219 exemplares, ye'l periódicu alemán más vendíu depués de la prensa mariella. La so competencia principal ye Süddeutsche Zeitung y Die Welt.

La llinia del periódicu nun vien determinada pol xefe redactor, sinón polos editores.

Perfil[editar | editar la fonte]

Publicación del FAZ.

Con 41 correspondencies nel estranxeru, el FAZ ye una de les mayores redes de corresponsales del mundu. Nes ciudaes de mayor tamañu hai varios corresponsales especializaos en política, economía y cultura. Asina por exemplu dispón de 4 corresponsales en Bruseles y Londres respeutivamente y 2 corresponsales en Madrid, Moscú, Nueva York, París, Pekín, Roma, Washington y Viena respeutivamente. N'alemaña, el FAZ tien oficines de redaición en Berlín, Bonn, Dresden, Düsseldorf, Hamburgo, Hannover, Krassel, Leipzig, Múnich, Stuttgart y Wiesbaden.

El FAZ considérase un mediu lliberal y conservador.[1]

Historia[editar | editar la fonte]

Sede editorial en Frankfurt.

La fundación del FAZ se debe a la decisión de la Sociedá de polítiques económiques (Wirtschaftspolitischen Gesellschaft - Wipog), una asociación d'empreses fundada dos años antes que queríen que los sos intereses tuvieran mayor visibilidá pública. [2] Los editores fundacionales del FAZ fueron HAns Baumgarten, Erich Dombrowski, Karl Korn, Paul Sethe y Erich Welter. Algunos redactores del FAZ trabayaron primero nel Frankfurter Zeitung prohibíu en 1943 y nel Allgemeinen Zeitung de Mainz. La primera tirada del periódicu foi'l 1 de payares de 1949. Nel titluar de la primera publicación ponía una inscripción:

„Zeitung für Deutschland“: „Unsere Leser haben heute die erste Nummer der ‚Frankfurter Allgemeinen Zeitung‘ vor sich. Dieses Blatt setzt die journalistische Arbeit fort, die in Mainz mit der ‚Allgemeinen Zeitung‘ begonnen worden ist. Aber es knüpft zugleich den Anfang zu einem neuen Werk.“

(N'asturianu: "Diariu p'Alemaña": Los llectores tienen güei el primer númberu del "Frankfurter Allgemeine Zeitung" ente sí. Esti periódicu continúa'l trabayu periodísticu qu'entamó col Algemeinen Zeitung en Mainz, pero al empar vencéyase col aniciu d'un nuevu trabayu.)

Xunto a los editores fundacionales y compañeros dirixentes, nos años 50 el diariu macóse por dirixentes encargaos pol nacionalsocialismu. Asina, na direición entraron Viktor Muckel, anterior xefe de serviciu provincial en Düsseldorf, y Erwin Finkenzeller, propagandista de los estandártes SS Kurt Eggers cuando la IIGM. Mientres tuvo Finkenzeller, Muckel asmió les seiciones de distribución y venta, primero como "asesor d'edición autónomu", depués como direutor d'edición. D'él surdió l'eslogan publicitariu del FAZ, tovía güei vixente, "Dahinter steckt immer ein kluger Kopf" (Detrás escuéndese siempre una cabeza intelixente".

El FAZ foi siempre un diariu conservador no respective a la so estética y la introducción de gráficos informativos de colores o fotografíes tuvo discusiones controvertíes. Dende'l 5 d'ochobre de 2007 publícase el periódicu con una presentación ópticamente modificada y modernizada.

Dende'l 20 d'abril del 2011 el FAZ ta tamién disponible en ePaper ya iPad.

Impautu[editar | editar la fonte]

El FAZ considérase ente los periodistes ún de los medios de referencia alemanes que dan forma y marquen la comunicación y vida pública.

Ranking Encuesta periodística de 1993 de Jürgen Wilke [3] Encuesta periodística de 2005 de Siegfried Weischenberg [4]
1 Der Spiegel (66,7%) Süddeutsche Zeitung (35%)
2 Süddeutsche Zeitung (46,5%) Der Spiegel (34%)
3 Stern (37,1%) Frankfurter Allgemeine Zeitung (15%)
4 Frankfurter Allgemeine Zeitung (36,2%) Die Zeit (11%)
5 Die Zeit (34,4%) Bild (10%)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Katja Hanke: Die Tageszeitungen Deutschlands. Goethe Institut, Avientu 2011, consultáu'l 8 d'avientu de 2014: "El diariu lliberal-conservador fala non solo de forma detallada sobre empresa, sinón tamién de forma amplia sobre otros temes de política esterior."
  2. Katharina Heimeier: Eigentümerstrukturen deutscher Zeitungsverlage. De Gruyter, Berlin 2013, ISBN 978-3-11-030156-4, S. 197.
  3. Veronika Westhoff, Ernst Ulrich Große: Die Leitmedien. In: DeuFraMat. Abgerufen am 27. Februar 2009.
  4. Siegfried Weischenberg, Maja Malik, Armin Scholl: Journalismus in Deutschland 2005. In: Media Perspektiven, Nr. 7/2006, S. 359. Abgerufen am 6. März 2016 (PDF; 299 kB).

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]