Fombellida

De Wikipedia
Blue globe icon.svgFombellida
Fombellida20110907155423P1130152.jpg
Alministración
PaísFlag of Spain.svg España
AutonomíaFlag of Castile and León.svg Castiella y Lleón
ProvinciaBandera de la provincia de Valladolid.svg provincia de Valladolid
Partíu xudicial Valladolid
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Fombellida (es) Traducir Víctor David Alonso Monge
Nome oficial Fombellida (es)
Códigu postal
Xeografía
Coordenaes 41°46′00″N 4°11′05″O / 41.766666666667°N 4.1847222222222°O / 41.766666666667; -4.1847222222222Coordenaes: 41°46′00″N 4°11′05″O / 41.766666666667°N 4.1847222222222°O / 41.766666666667; -4.1847222222222
Fombellida alcuéntrase n'España
Fombellida
Fombellida
Fombellida (España)
Mapa de Fombellida.svg
Superficie 36 km²
Altitú 805 m
Llenda con Valbuena de Duero, Castroverde de Cerrato, Torre de Esgueva, Hérmedes de Cerrato, Canillas de Esgueva, Piñel de Arriba y Piñel de Abajo
Demografía
Población 181 hab. (2022)
- 100 homes (2019)

- 73 muyeres (2019)
Porcentaxe 0%
0.01%
0.03% d'España
Castiella y Lleón
provincia de Valladolid
Densidá 5,03 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

Fombellida ye un conceyu español de la provincia de Valladolid (Castiella y Lleón) asitiáu nel valle del Esgueva. A finales del XVI, col nome de Fuentevellida, perteneció a la provincia de Palencia. Llenda al norte cola Provincia de Palencia, al oeste con Torre de Esgueva y Castroverde de Cerrato, al sur con Valbuena de Douru y Piñel de Abajo y al este con Piñel de Arriba y Canillas de Esgueva.

Llocalización[editar | editar la fonte]

Fombellida ye un pueblu asitiáu nel Valle Esgueva a 48 km de Valladolid, atopándose ente Torre de Esgueva, a una distancia de 1 km, y Canillas de Esgueva, a 5 km.

Atopamos a esti pueblu na marxe derecha del ríu Esgueva, al pie del Pandorial onde la fastera pierde la so rimada y onde va tiempu hubo una Fonte Bellida, "Fonte Formosa", que al paecer dio nome a la llocalidá.

Monumentos[editar | editar la fonte]

Tien dos destacaos monumentos: la ilesia de San Antolín y l'Ermita del Santu Cristu del Amparu.

La ilesia parroquial de San Antolín: Ye un edificiu góticu de fines del sieglu XVI, de piedra, con una sola nave cubierta por bóvedes de crucería. La capiya mayor tien una bóveda de crucería estrellada y un arcu triunfal de mediu puntu. Alluga imáxenes y retablos (XVI al XVIII), una cruz de plata dorao del primer cuartu del XVI con detalles ornamentales góticos y l'imaxe de la Virxe ufiertando un frutu al Neñu.

Edificiu góticu de fines del sieglu XVI, de piedra, con una nave cubierta por bóvedes de crucería con terceletes y combados, compensaes por contrafuertes. Capiya mayor con bóveda de crucería estrellada y arcu triunfal de mediu puntu. Puerta n'arcu de mediu puntu, nel llau de la Epístola. Na sacristía la cubierta va decorada con yeserías del sieglu XVIII. Torre, a los pies, de tres cuerpos, de piedra. La xoya de la ilesia ye una cruz de plata sobredorada, del sieglu XVI.

Fiestes[editar | editar la fonte]

Les sos fiestes patronales son n'honor a San Antolín, el 2 de setiembre (última fin de selmana d'agostu). Tamién se celebren otres fiestes n'honor al Cristu del Amparu en Pentecostés.

La fiesta n'honor al Santu Cristu llevar a cabu nel domingu de Pentecostés, fecha en que los habitantes del conceyu van a la ermita del Santu Cristu del Amparu a honrar al so patrón dempués de dedicalu un novenario na ilesia del pueblu.

En Fiestes ye tradicional la organización de tolos vecinos del pueblu en Peñes y el xubir a comer y merendar a les bodegues. El baille de les verbenes y les xotes de les dulzaines amenizan los corazones de los fombellideros a lo llargo de toos estos díes. Son díes de que vengan los foresteros y la xente de la contorna los cualos siempres llevar una bon alcordanza.

Otros datos d'interés[editar | editar la fonte]

El pueblu dispón d'una Casa de güéspedes y p'arrendala ye necesariu contautar col Conceyu.

Una de les rutes turístiques que puede faese va dende'l pueblu al ríu, pasando pola ermita, piscines, prau y parque.

Dende'l 15 de xunu al 15 de setiembre aprosimao esta abiertes les piscines del pueblu, onde conflúi diversa xente de los conceyos colindantes al pueblu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]