Fombellida
![]() | |
---|---|
![]() | |
Alministración | |
País | ![]() |
Autonomía | ![]() |
Provincia | ![]() |
Partíu xudicial | Valladolid |
Tipu d'entidá | conceyu d'España |
Alcalde de Fombellida (es) ![]() | Víctor David Alonso Monge |
Nome oficial | Fombellida (es) |
Códigu postal |
ver
|
Xeografía | |
Coordenaes | 41°46′00″N 4°11′05″O / 41.766666666667°N 4.1847222222222°OCoordenaes: 41°46′00″N 4°11′05″O / 41.766666666667°N 4.1847222222222°O |
![]() | |
Superficie | 36 km² |
Altitú | 805 m |
Llenda con | Valbuena de Duero, Castroverde de Cerrato, Torre de Esgueva, Hérmedes de Cerrato, Canillas de Esgueva, Piñel de Arriba y Piñel de Abajo |
Demografía | |
Población |
181 hab. (2022) - 100 homes (2019) - 73 muyeres (2019) |
Porcentaxe |
0% 0.01% 0.03% d'España Castiella y Lleón provincia de Valladolid |
Densidá | 5,03 hab/km² |
![]() |
Fombellida ye un conceyu español de la provincia de Valladolid (Castiella y Lleón) asitiáu nel valle del Esgueva. A finales del XVI, col nome de Fuentevellida, perteneció a la provincia de Palencia. Llenda al norte cola Provincia de Palencia, al oeste con Torre de Esgueva y Castroverde de Cerrato, al sur con Valbuena de Douru y Piñel de Abajo y al este con Piñel de Arriba y Canillas de Esgueva.
Llocalización[editar | editar la fonte]
Fombellida ye un pueblu asitiáu nel Valle Esgueva a 48 km de Valladolid, atopándose ente Torre de Esgueva, a una distancia de 1 km, y Canillas de Esgueva, a 5 km.
Atopamos a esti pueblu na marxe derecha del ríu Esgueva, al pie del Pandorial onde la fastera pierde la so rimada y onde va tiempu hubo una Fonte Bellida, "Fonte Formosa", que al paecer dio nome a la llocalidá.
Monumentos[editar | editar la fonte]
Tien dos destacaos monumentos: la ilesia de San Antolín y l'Ermita del Santu Cristu del Amparu.
La ilesia parroquial de San Antolín: Ye un edificiu góticu de fines del sieglu XVI, de piedra, con una sola nave cubierta por bóvedes de crucería. La capiya mayor tien una bóveda de crucería estrellada y un arcu triunfal de mediu puntu. Alluga imáxenes y retablos (XVI al XVIII), una cruz de plata dorao del primer cuartu del XVI con detalles ornamentales góticos y l'imaxe de la Virxe ufiertando un frutu al Neñu.
Edificiu góticu de fines del sieglu XVI, de piedra, con una nave cubierta por bóvedes de crucería con terceletes y combados, compensaes por contrafuertes. Capiya mayor con bóveda de crucería estrellada y arcu triunfal de mediu puntu. Puerta n'arcu de mediu puntu, nel llau de la Epístola. Na sacristía la cubierta va decorada con yeserías del sieglu XVIII. Torre, a los pies, de tres cuerpos, de piedra. La xoya de la ilesia ye una cruz de plata sobredorada, del sieglu XVI.
Fiestes[editar | editar la fonte]
Les sos fiestes patronales son n'honor a San Antolín, el 2 de setiembre (última fin de selmana d'agostu). Tamién se celebren otres fiestes n'honor al Cristu del Amparu en Pentecostés.
La fiesta n'honor al Santu Cristu llevar a cabu nel domingu de Pentecostés, fecha en que los habitantes del conceyu van a la ermita del Santu Cristu del Amparu a honrar al so patrón dempués de dedicalu un novenario na ilesia del pueblu.
En Fiestes ye tradicional la organización de tolos vecinos del pueblu en Peñes y el xubir a comer y merendar a les bodegues. El baille de les verbenes y les xotes de les dulzaines amenizan los corazones de los fombellideros a lo llargo de toos estos díes. Son díes de que vengan los foresteros y la xente de la contorna los cualos siempres llevar una bon alcordanza.
Otros datos d'interés[editar | editar la fonte]
El pueblu dispón d'una Casa de güéspedes y p'arrendala ye necesariu contautar col Conceyu.
Una de les rutes turístiques que puede faese va dende'l pueblu al ríu, pasando pola ermita, piscines, prau y parque.
Dende'l 15 de xunu al 15 de setiembre aprosimao esta abiertes les piscines del pueblu, onde conflúi diversa xente de los conceyos colindantes al pueblu.
Ver tamién[editar | editar la fonte]
- Gastronomía de la provincia de Valladolid
- Historia de la provincia de Valladolid
- Economía de la provincia de Valladolid
- Valle del Esgueva
- Mancomunidá Valle del Esgueva
- Torre de Esgueva