Fombellida

Coordenaes: 41°46′00″N 4°11′05″W / 41.766666666667°N 4.1847222222222°O / 41.766666666667; -4.1847222222222
De Wikipedia
Fombellida
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Valladolid
Partíu xudicial Valladolid
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Fombellida (es) Traducir Víctor David Alonso Monge
Nome oficial Fombellida (es)[1]
Códigu postal 47184
Xeografía
Coordenaes 41°46′00″N 4°11′05″W / 41.766666666667°N 4.1847222222222°O / 41.766666666667; -4.1847222222222
Fombellida alcuéntrase n'España
Fombellida
Fombellida
Fombellida (España)
Superficie 36 km²
Altitú 805 m
Llenda con
Demografía
Población 180 hab. (2023)
- 100 homes (2019)

- 73 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.03% de provincia de Valladolid
0.01% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 5 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

Fombellida ye un conceyu español de la provincia de Valladolid (Castiella y Lleón) asitiáu nel valle del Esgueva. A finales del XVI, col nome de Fuentevellida, perteneció a la provincia de Palencia. Llenda al norte cola Provincia de Palencia, al oeste con Torre de Esgueva y Castroverde de Cerrato, al sur con Valbuena de Duero y Piñel de Abajo y al este con Piñel de Arriba y Canillas de Esgueva.

Llocalización[editar | editar la fonte]

Fombellida ye un pueblu asitiáu nel Valle Esgueva a 48 km de Valladolid, atopándose ente Torre de Esgueva, a una distancia de 1 km, y Canillas de Esgueva, a 5 km.

Atopamos a esti pueblu na marxe derecha del ríu Esgueva, al pie del Pandorial onde la fastera pierde la so rimada y onde va tiempu hubo una Fonte Bellida, "Fonte Formosa", que al paecer dio nome a la llocalidá.

Monumentos[editar | editar la fonte]

Tien dos destacaos monumentos: la ilesia de San Antolín y l'Ermita del Santu Cristu del Amparu.

La ilesia parroquial de San Antolín: Ye un edificiu góticu de fines del sieglu XVI, de piedra, con una sola nave cubierta por bóvedes de crucería. La capiya mayor tien una bóveda de crucería estrellada y un arcu triunfal de mediu puntu. Alluga imáxenes y retablos (XVI al XVIII), una cruz de plata dorao del primer cuartu del XVI con detalles ornamentales góticos y l'imaxe de la Virxe ufiertando un frutu al Neñu.

Edificiu góticu de fines del sieglu XVI, de piedra, con una nave cubierta por bóvedes de crucería con terceletes y combados, compensaes por contrafuertes. Capiya mayor con bóveda de crucería estrellada y arcu triunfal de mediu puntu. Puerta n'arcu de mediu puntu, nel llau de la Epístola. Na sacristía la cubierta va decorada con yeserías del sieglu XVIII. Torre, a los pies, de tres cuerpos, de piedra. La xoya de la ilesia ye una cruz de plata sobredorada, del sieglu XVI.

Fiestes[editar | editar la fonte]

Les sos fiestes patronales son n'honor a San Antolín, el 2 de setiembre (últimu fin de selmana d'agostu). Tamién se celebren otres fiestes n'honor al Cristu del Amparu en Pentecostés.

La fiesta n'honor al Santu Cristu llevar a cabu nel domingu de Pentecostés, fecha en que los habitantes del conceyu van a la ermita del Santu Cristu del Amparu a honrar al so patrón dempués de dedicalu un novenario na ilesia del pueblu.

En Fiestes ye tradicional la organización de tolos vecinos del pueblu en Peñes y el xubir a comer y merendar a les bodegues. El baille de les verbenes y les xotes de les dulzaines amenizan los corazones de los fombellideros a lo llargo de toos estos díes. Son díes de que vengan los foresteros y la xente de la contorna los cualos siempres llevar una bon alcordanza.

Otros datos d'interés[editar | editar la fonte]

El pueblu dispón d'una Casa de güéspedes y p'arrendala ye necesariu contautar col Conceyu.

Una de les rutes turístiques que puede faese va dende'l pueblu al ríu, pasando pola ermita, piscines, prau y parque.

Dende'l 15 de xunu al 15 de setiembre aproximao esta abiertes les piscines del pueblu, onde conflúi diversa xente de los conceyos colindantes al pueblu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]