Ferdinandea

Coordenaes: 37°09′49″N 12°43′07″E / 37.16361°N 12.71861°E / 37.16361; 12.71861
De Wikipedia
Ferdinandea
Ferdinandea (it)
monte y islla
Situación
Montes Volcán Empédocles (es) Traducir
Coordenaes 37°09′49″N 12°43′07″E / 37.16361°N 12.71861°E / 37.16361; 12.71861
Ferdinandea alcuéntrase n'Italia
Ferdinandea
Ferdinandea
Ferdinandea (Italia)
Datos
Altitú −8 m
Arquiteutura
Superficie ensin valor
Cambiar los datos en Wikidata

Ferdinandea ye una islla volcánica somorguiada que forma parte del volcán submarín apocayá descubiertu Empédocles a 30 km al sur de Sicilia. Anguaño, ye un monte submarín que la so visu ta solo a unos 8 metros per debaxo de la superficie del mar Mediterraneu, les erupciones alzar percima del nivel del mar delles vegaes primero que la erosión somorguiar de nuevu.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El visu del Ferdinandea asitiar a 37° 6' de latitud Norte y 12° 42' de llargor Esti, a metá de camín ente la ciudá siciliana de Sciacca y la islla italiana de Pantelaria.

Historia[editar | editar la fonte]

Ferdinandea (1831)

Les referencies más antigües sobre erupciones submarines na zona de Ferdinandea remontar a la primer guerra púnica (ente 264 y 241 e.C. ). Paez que'l volcán salió a la superficie de nuevu otres dos veces ente'l sieglu XVII y el sieglu XIX.

La última apaición del volcán remontar a xunetu de 1831, cuando les erupciones fixeron que'l volcán alzar hasta 65 metros sobre'l nivel del mar, creando una islla de 4 km², cuasi darréu'l profesor en xeoloxía de la Universidá de Berlín Karl Hoffman quien taba de casualidá de visita en Sicilia foi'l primera ser humanu en desembarcar na recién apaecía ínsula. Sicasí Gran Bretaña que controlaba a la islla de Malta foi la primer nación que revindicó la soberanía y denominar “ Isla Graham “, dempués d'asitiar la so bandera na isla'l 2 d'agostu. El rei de les Dos Sicilies, Fernandu II de Borbón, unvió dellos navíos col fin de contestar a esa reivindicación y denominar “Isla Ferdinandea”. El 29 de setiembre, un destacamentu llegáu de Francia llantó la bandera francesa sobre la islla y denominar “Isla Julia”. España declaró coles mesmes les sos ambiciones territoriales, ensin nin siquier desembarcar. N'avientu de 1831, los navíos británicos nun atoparon nenguna muerte de la islla una vegada relaxáronse les tensiones sísmiques, el volcán volvió baxar so la superficie, esaniciando de la mesma les tensiones diplomátiques que xenerara.

Mientres esistió recibió la visita de numberosos científicos de distintos países. Tamién recibió la visita de Walter Scott; ya inspira a dellos escritores ente ellos a James Fenimore Cooper «El cráter», Alexandre Dumas «-y Spéronare» o Jules Verne «Les grandioses aventures del maestru Antifer», «El Canciller» y "Los Fíos del Capitán Grant".

Dempués d'una última erupción en 1863, nun se faló del volcán mientres más d'un sieglu. En 1925, el so visu baxó hasta los 25 m sol nivel del mar. Nos años 1980, un avión estauxunidense bombardeó el volcán al tomalo por un submarín libiu.

En 2002, un aumentu de l'actividá sísmica na zona de Ferdinandea condució a los vulcanólogos a especular sobre una eventual erupción y un remanecimientu de la isla. Ello ye que el visu del volcán en 1999 taba a 8 metros sol nivel del mar, y nel 2002 a 5 metros. Dellos artículos de la prensa británica ya italiana vuelven poner d'actualidá les diferencies diplomátiques y los buceadores italianos asitiaron una bandera y una placa de piedra col testu «L'isola Ferdinandea yera y resta dei Siciliani» (La islla Ferdinandea yera y queda de los sicilianos) sobre'l visu del volcán con cuenta d'engalanar la eventual emersión d'esta isla, pero tal bandera y la placa fueron atopaes más tarde rotes. Anguaño nun se rexistra nenguna actividá volcánica y el visu sigue a 6 m sol nivel del mar constituyendo un bancu submarín que ye llamáu na cartografía internacional más espublizada Bancu Graham 24 milles náutiques al nordeste de Panteleria.

La islla Ferdinandea, amás de los citaos nomes "Graham", "Julia" tamién foi llamada "Corrao", "Hotham", "Nera" (Negra) y "Sciacca" (Rota).


Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]