Estrechu de Torres

Coordenaes: 9°50′00″S 142°30′00″E / 9.8333333333333°S 142.5°E / -9.8333333333333; 142.5
De Wikipedia
Estrechu de Torres
Torres Strait (en)
Situación
PaísBandera de Australia Australia
Estáu federáuBandera de Queensland Queensland
Tipu estrechu
Coordenaes 9°50′00″S 142°30′00″E / 9.8333333333333°S 142.5°E / -9.8333333333333; 142.5
Estrechu de Torres alcuéntrase n'Australia
Estrechu de Torres
Estrechu de Torres
Estrechu de Torres (Australia)
Datos
Cambiar los datos en Wikidata

L'estrechu de Torres ye un estrechu marín que dixebra Australia, al sur, de la islla de Nueva Guinea, al norte. Tien un anchor averáu d'unos 150 km. Al sur atopa'l cabo York, el puntu más al norte de la península del Cabu York, nel estáu australianu de Queensland y al norte la Provincia Occidental de Papúa Nueva Guinea.

L'estrechu xune'l mar del Coral (al este) col mar de Arafura (al oeste). Ye bien pocu fondu, y el llaberintu de petones y islles facer bien malo de navegar. Nel estrechu atopen les islles del Estrechu de Torres, habitaes polos isleños del estrechu de Torres, un pueblu melanesiu rellacionáu colos papúes. Les principales islles son la Islla príncipe de Gales (204.6 km²), Moa (171,7 km²), Saibai (107,9 km²), Badu (97,8 km²), Boigu (72,2 km²) y Horn (53,8 km²).

Historia[editar | editar la fonte]

El primeru en travesar l'estrechu foi'l marín español Luis Váez de Torres, que diba al mandu d'unu de los barcos de la espedición de Pedro Fernández de Quirós que partiera de Perú en 1605 en busca de la mítica Terra Australis Incognita, un continente qu'esperaben atopar nel sur del océanu Pacíficu. Tres el regresu a Méxicu del barcu de Quirós, Torres siguió al mandu y punxo aldu escontra Manila, pasando peles islles Moluques. Saleó a lo llargo de la mariña sur de Nueva Guinea, y probablemente llegó a ver la península del Cabu York, l'estremu norte d'Australia.

La llocalización del estrechu de Torres constituyó un secretu militar del Imperiu español, solo conocíu per otru país cuando Inglaterra tomó L'Habana en 1762 mientres la guerra de los Siete Años. Nesi momentu los ingleses pudieron revisar los mapes de navegación españoles ente l'enorme botín de guerra de la ciudá, nos que sí figuraba l'estrechu.

Franz Boes realizó un trabayosu trabayu etnográficu nesti estrechu.


Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]