Biblia Hebraica Stuttgartensia

De Wikipedia
Biblia Hebraica Stuttgartensia
Biblia Hebraica Stuttgartensia
Datos
Tipu edición de la Biblia (es) Traducir
Idioma hebréu y Araméu
Data de publicación 1977
Cambiar los datos en Wikidata

La Biblia Hebraica Stuttgartensia (en llatín, que significa « Biblia hebrea de Stuttgart »), embrivida a pidimientu de los editores mesmos como « BHS », ye'l títulu d'una edición de la Biblia en idioma hebréu publicada pola sociedá bíblica alemana, la Deutsche Bibelgesellschaft, en Stuttgart (Alemaña).

Autoridá de la versión[editar | editar la fonte]

La Biblia Hebraica Stuttgartensia ye la postrera completa edición dafechu revisada de la tercer edición de la Biblia Hebraica de R. Kittel (de 1937) basada nel testu del manuscritu bíblicu que s'atopa na biblioteca pública de San Petersburgu (el llamáu « Códiz de Leningráu », clasificáu sol númberu B 19a). Sol auspicio de la Sociedá bíblica alemana, la BHS publicar en fascículos ente los años 1967 a 1976 y nun solu tomu en 1977 en Stuttgart, d'ende que se llame Biblia de Stuttgart o «Stuttgartensia». Ye una edición que foi llargamente espublizada al ser considerada tantu por xudíos como por cristianos como una edición fiable de los escritos sagraos hebreos y arameos (el «Tanak» na terminoloxía xudía, el «Vieyu Testamentu» na terminoloxía cristiana) y ye bien usada ente los eruditos tantu pal estudiu como pa base de traducción a otros idiomes.

Carauterístiques de la edición[editar | editar la fonte]

El conteníu del testu de la BHS ye una copia más o menos exacta del testu masorético tal como se rexistra nel mentáu Códiz de Leningráu. La BHS ye fiel al testu base, al reproducilo talo como, inclusive colos errores de les escribes. Namái se dixebra del orixinal en que los llibros de Cróniques fueron asitiaos hasta'l final, que ye ónde tán n'otres biblies hebraiques, pero que nel Códiz precieden a los Salmos. Sicasí, el llibru de los Proverbios caltién el mesmu llugar que nel Códiz (dempués de Job), pero esti orde ye distintu al de les otres biblies hebraiques. La BHS añade amás los silluq y los méteg inclusive ellí onde'l Códiz de Leningráu omitir. Coles mesmes les marques «פ» y «ס» qu'estremen el testu en seiciones.

Carauterístiques de la presentación del testu[editar | editar la fonte]

Agora bien, en cada páxina de la BHS el testu distribuyir de la siguiente manera: al centru'l testu masorético, xunto a ésti pero al marxe, alcuéntrase la masora parva, y na parte inferior les referencies a la masora magna, debaxo de la cual escribióse l'aparatu críticu que contién les referencies a los códices y a les versiones. Evidentemente'l formatu de la páxina obliga a embrivir la información, polo que pa consultar la masora magna tien de consultase por separáu.

Les abreviatures y les sigles del aparatu críticu y de les referencies de la masora esplíquense dempués del prólogu (escritu en dellos idiomes, incluyíu'l español) so los títulos: « Sigla et compendia apparatuum » y nel « Index siglorum et abbreviationum masorae parvae ». A esti respectu quiciabes más útil inda resulte'l « Clavis abbreviationum » (o « An English and German Key to the Latin Words and Abbreviations and the Symbols of Biblia Hebraica Stuttgartensia ») que preparó'l profesor Dr. H. P. Rüger, de Tubinga, nel cual tradúcense los términos llatinos al inglés y al alemán.

A dicir de los editores, la BHS presenta les siguientes ventayes:

  • Primer, el testu hebréu ye bien legible y relativamente grande (anque nun puede dicise eso con al respective de la masora parva);
  • Segunda, l'aparatu críticu foi modificáu y ésti omite agora la discutible distinción ente les alternatives simples y ensin importancia» per una parte, y los cambeos testuales reales» por otra;
  • Tercera, yá que los collaboradores consideraron el nuevu material que s'atropara mientres l'intre de les ediciones anteriores, la BHS presenta les meyores del métodu de la investigación de la hestoria del testu.

Por eso, esta edición trata de ser más sintética, más clara y contién menos errores que la edición previa de R. Kittel.

Siguiente edición[editar | editar la fonte]

Trátase, sicasí, d'un trabayu que ta en cursu p'algamar una quinta edición, que se va llamar « Biblia Hebraica Quinta », non antes del añu 2010. Sicasí publicóse la quinta edición de la BHS en 1997. Trai revisáu'l testu de B19A, el segundu apartáu críticu y la masora ellí onde esistíen errores evidentes

== Usada n'otres traducciones emplegó la edición de 1977, pa preparar l'aparatu de notes de la edición de 1984 n'inglés de la Traducción del Nuevu Mundu de les Santes Escritures.

Referencies[editar | editar la fonte]

K. ELLIGER – W. RUDOLPH – G. Y. WEIL, «Prefaciu a la primer edición», en K. ELLIGER – W. RUDOLPH (eds.), Biblia Hebraica Stuttgartensia (Stuttgart: Deutsche Bibelgesellschaft 1997), pp. XXIX-XXXVIII. Hardcover: ISBN 3-438-05218-0, Paperback: ISBN 3-438-05222-9.

Bibliografía rellacionada[editar | editar la fonte]

  • GINSBURG, C. D., Introduction to the Massoretico-Critical Edition of the Hebrew Bible.
  • KELLEY, Page H. - MYNATT, Daniel S. - CRAWFORD, Timothy G., The Masorah of Biblia Hebraica Stuttgartensia (Eerdmans 1998).
  • MYNATT, Daniel S., The Sub Llocu Notes in the Torah of Biblia Hebraica Stuttgartensia (Bibal Press 1994).
  • WONNEBERGER, R., Understanding BHS (Biblical Institute Press 1984).
  • WÜRTHWEIN, Ernst, The Text of The Old Testament. An Introduction to the Biblia Hebraica, 2nd. ed., (SCM Press 1995).

Ver tamién[editar | editar la fonte]