Diferencies ente revisiones de «Christian Dior»

De Wikipedia
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-(\bdos|\btres|\bcuatro|\bcinco|\bseis|\bsiete|\bocho|\bnueve|diez|\bonce|doce|trece|catorce|quince|dieciséis|diecisiete|dieciocho|diecinueve|veinte|treinta|cuarenta|cincuenta|sesenta|setenta|ochenta|noventa|\bcien|cientos|\bmil) ([a-zA-ZáéíóúÁÉÍÓÚñÑ]+o\b) +\1 \2s)
Llinia 28: Llinia 28:
Christian Dior yera fíu d'una familia de la burguesía de provincies francesa. Foi educáu pol serviciu diplomáticu na ''École deas Sciences Politiques'' de [[París]]. Depués, empezó a trabayar na industria de la moda, la so verdadera vocación.
Christian Dior yera fíu d'una familia de la burguesía de provincies francesa. Foi educáu pol serviciu diplomáticu na ''École deas Sciences Politiques'' de [[París]]. Depués, empezó a trabayar na industria de la moda, la so verdadera vocación.


De primeres, Dior fixo bocetos pa [[Robert Piguet]], el gran diseñador parisín de la dómina. En [[1946]], sofitáu pol magnate testil [[Marcel Boussac]], (llamáu'l "rei del algodón"), estableció una casa de cordura en París. En veinte año espandió'l so negociu a 15 países y emplegaba a más de 2000 persones. Coles mesmes, diversificó'l negociu escontra otros productos de luxu, como arumes o xoyes, con un ésitu de vientes atayante. Dalguna de les composiciones más mítiques de la hestoria de la perfumería lleven el sellu Dior.
De primeres, Dior fixo bocetos pa [[Robert Piguet]], el gran diseñador parisín de la dómina. En [[1946]], sofitáu pol magnate testil [[Marcel Boussac]], (llamáu'l "rei del algodón"), estableció una casa de cordura en París. En veinte años espandió'l so negociu a 15 países y emplegaba a más de 2000 persones. Coles mesmes, diversificó'l negociu escontra otros productos de luxu, como arumes o xoyes, con un ésitu de vientes atayante. Dalguna de les composiciones más mítiques de la hestoria de la perfumería lleven el sellu Dior.


Ye especialmente conocíu'l llamáu "[[New Look]]" de 1947 (nomatu dáu por una periodista americana), un estilu de cordura pa muyer que propón costazos torniaos, cintura fina y falda amplia en forma de corola a veinte centímetro del suelu. Representa la elegancia clásica y la vuelta a una imaxe femenina, y supunxo la recuperación del luxu y l'escesu tres la depresión de la [[Segunda Guerra Mundial]].
Ye especialmente conocíu'l llamáu "[[New Look]]" de 1947 (nomatu dáu por una periodista americana), un estilu de cordura pa muyer que propón costazos torniaos, cintura fina y falda amplia en forma de corola a veinte centímetros del suelu. Representa la elegancia clásica y la vuelta a una imaxe femenina, y supunxo la recuperación del luxu y l'escesu tres la depresión de la [[Segunda Guerra Mundial]].


Llegó a afirmar nuna entrevista de 1953, dempués de que-y preguntar ''¿Cúal ye la reina que más -y gustó vistir?'', que ''La única reina que vistí foi [[Eva Perón]]''. Ello ye que llegó a tener tal afinidá col ''glamour'' de la ex primera dama arxentina, que tenía un maniquín coles midíes d'Eva nel so taller.<ref name="Perlina Christian Dior. Vistir a Eva">[http://www.blocdemoda.com/2009/05/perlina-christian-dior-vistir-eva.html], Christian Dior concede un reportaxe.</ref>
Llegó a afirmar nuna entrevista de 1953, dempués de que-y preguntar ''¿Cúal ye la reina que más -y gustó vistir?'', que ''La única reina que vistí foi [[Eva Perón]]''. Ello ye que llegó a tener tal afinidá col ''glamour'' de la ex primera dama arxentina, que tenía un maniquín coles midíes d'Eva nel so taller.<ref name="Perlina Christian Dior. Vistir a Eva">[http://www.blocdemoda.com/2009/05/perlina-christian-dior-vistir-eva.html], Christian Dior concede un reportaxe.</ref>

Revisión a fecha de 14:25 29 mar 2018

Plantía:Ficha de diseñador de moda

Christian Dior (Granville, Francia, 21 de xineru de 1905-Montecatini Terme, Italia, 24 d'ochobre de 1957) foi un influyente diseñador de moda, fundador de la firma de moda que lleva'l so nome, Dior, una de les marques d'artículos de luxu más representatives del últimu sieglu.

Biografía

Christian Dior yera fíu d'una familia de la burguesía de provincies francesa. Foi educáu pol serviciu diplomáticu na École deas Sciences Politiques de París. Depués, empezó a trabayar na industria de la moda, la so verdadera vocación.

De primeres, Dior fixo bocetos pa Robert Piguet, el gran diseñador parisín de la dómina. En 1946, sofitáu pol magnate testil Marcel Boussac, (llamáu'l "rei del algodón"), estableció una casa de cordura en París. En veinte años espandió'l so negociu a 15 países y emplegaba a más de 2000 persones. Coles mesmes, diversificó'l negociu escontra otros productos de luxu, como arumes o xoyes, con un ésitu de vientes atayante. Dalguna de les composiciones más mítiques de la hestoria de la perfumería lleven el sellu Dior.

Ye especialmente conocíu'l llamáu "New Look" de 1947 (nomatu dáu por una periodista americana), un estilu de cordura pa muyer que propón costazos torniaos, cintura fina y falda amplia en forma de corola a veinte centímetros del suelu. Representa la elegancia clásica y la vuelta a una imaxe femenina, y supunxo la recuperación del luxu y l'escesu tres la depresión de la Segunda Guerra Mundial.

Llegó a afirmar nuna entrevista de 1953, dempués de que-y preguntar ¿Cúal ye la reina que más -y gustó vistir?, que La única reina que vistí foi Eva Perón. Ello ye que llegó a tener tal afinidá col glamour de la ex primera dama arxentina, que tenía un maniquín coles midíes d'Eva nel so taller.[1]

Dempués de la so muerte, la casa Dior siguió la so actividá con otru diseñadores de gran sonadía: Yves Saint Laurent, Marc Bohan, Gianfranco Ferré, John Galliano, Raf Simmons o Maria Grazia Chiuri, actual Directora Creativa de Dior y enantes de Valentino.

La casa Dior vistió a celebridaes como Diana de Gales (a la que la firma homenaxó en 1995 con un famosu bolsu de mano llamáu "Lady Dior"). Otres de les sos veceres fueron la primer dama de Francia Carla Bruni y l'hermana del Rei d'España Elena d'España, ente otres munches.

Vease tamién

Referencies

  1. [1], Christian Dior concede un reportaxe.

Enllaces esternos