Eparquía

De Wikipedia

Una eparquía (del griegu antiguu eparchía, "señoríu") ye una entidá eclesiástica de la cristiandá oriental equivalente a la diócesis de la cristiandá occidental. Una eparquía ye gobernada por un eparca, una figura equivalente a la del obispu. En función de la estructura alministrativa de cada ilesia oriental específica, una eparquía puede pertenecer a una provincia eclesiástica (xeneralmente una metrópolis) o ser una eparquía exenta. Cada eparquía sodivídese, neto que les diócesis de la cristiandá occidental, en parroquies. El desarrollu históricu de les eparquíes nes distintes ilesies orientales ta marcáu por peculiaridaes llocales que son visibles anguaño nes práutiques eclesiástiques modernes de la Ilesia Ortodoxa, les Ilesies ortodoxes orientales y les Ilesies católiques orientales[1].

Etimoloxía[editar | editar la fonte]

Eparquíes de la Ilesia Ortodoxa rusa.

La pallabra eparquía ye una variación, derivada del llatín, del términu griegu ἐπαρχία[2]. Esti nombre abstractu, formáu con un prefixu intensivador, llatinízase davezu como eparchia, y puede traducirse como "el dominiu sobre daqué". El términu tien tenío varios significaos y múltiples usos a lo llargo la historia, especialmente nos ámbetos de la política y la administración, neto nel periodu helenísticu que na época de los romanos[3][4]. Nel mundu grecorromanu usábase como un equivalente al términu llatín provincia, que yera la unidá alministrativa básica del Imperiu romanu. L'Imperiu bizantín utilizolu tamién col mesmu propósitu hasta que delles reformes alministratives desendolcaes entre los sieglos VII y IX terminaron por abolir l'antiguu sistema provincial romanu. En tiempos modernos el términu foi usáu tamién na nomenclatura de les divisiones alministratives de Grecia y Xipre[5].

El so usu espardiose, dende'l ámbetu civil, al eclesiásticu. Los cristianos de llingua griega entamaron a utilizala pa denomar estructures eclesiástiques de nivel provincial, especialmente a partir de la consolidación final del sistema provincial (metropolitanu) nel sieglu IV. Asina, el Primer Conceyu de Nicea, celebráu en 325, confirmó, nel so canon IV[6], que tolos obispos de cada provincia civil habían d'agrupase nuna provincia eclesiástica, presidida por un metropolitanu (que sedría l'obispu de la capital provincial). Como'l términu eparquía usábase pa definir les provincies civiles en Grecia, pasaron a nomase asina tamién pa designar una provincia eclesiástica. Esti usu quedó afitáu llegalmente, y de magar les provincies metropolitanes pasaron a ser conocíes como eparquíes[7][8][9].

Ilesia Ortodoxa[editar | editar la fonte]

Eparquíes de la Ilesia Ortodoxa xeorxana.

El términu eparquía permaneció como una forma común de denomar una provincia metropolitana nes ilesies orientales na Antigüedá final y la Alta Edad Media. Al final de la Edá Media la situación camudó, particularmente nel Patriarcáu de Constantinopla. La creciente hiperinflación de títulos qu'afectaba naquella dómina a la burocracia y l'aristocracia bizantina contaxose tamién a los círculos eclesiásticos. Col oxetivu de promover la centralización del poder los patriarques entamaron a multiplicar el númberu de metropolitanos pol procedimientu de conceder rangu metropolitanu honorariu a munchos obispos ensin dá-yos al empar poderes metropolitanos reales, lo que los facía más dependientes del patriarca de Constantinopla. Como consecuencia d'ello, l'usu del términu eparquía espardiose pa incluyir non solo a les provincies metropolitanes reales, sinón tamién a eses nueves sedes metropolitanes que nun yeren más que simples diócesis colos titulares engrandecíos por títulos. La xeneralización d'esti procesu resultó nún cambéu profundu de la terminoloxía[10], y consecuentemente con elli, nuna centralización de la estructura eclesiástica que mantiénse anguaño[11].

Esta terminoloxía caltiense notres ilesies ortodoxes orientales, bien col nome griegu o con variantes llocales equivalentes nes llingües vernácules d'eses ilesies.

Ilesies católiques orientales[editar | editar la fonte]

Nestes ilesias la eparquía ye equivelente a una diócesis de les Ilesies llatines, y el so obispu puede ser llamáu eparca. Al tiempu, archieparquía ye un términu equivalente al de la archidiócesis nes Ilesies latines, y el so obispu puede ser llamáu archieparca (equivalente al arzobispu de les ilesies de ritu llatín)[12].

En dellos casos, les eparquíes de delles ilesies católiques orientales pueden ser sufragáneas de metropolitanos d'una Ilesia llatina. Asina, la eparquía católica griega de Križevci ye sufragánea de la archidiócesis católica romana de Zagreb[13]. Amás, delles ilesies católiques orientales pequeñes tienen prelados llatinos. Asina, la Ilesia católica griega de Macedonia organízase como una única eparquía, la de Stumica-Skopie, que'l so obispu ye l'obispu católicu romanu de Skopie[14].

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Nedungatt, George (ed.). A Guide to the Eastern Code: A Commentary on the Code of Canons of the Eastern Churches, p. 228. Rome, 2003, Oriental Institute Press. ISBN 9788872103364.
  2. Stevenson, Angus (ed.). Oxford Dictionary of English (3rd ed.), p. 588. Oxford, 2010, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-957112-3.
  3. Vitale, Marco (2012). Eparchie und Koinon in Kleinasien von der ausgehenden Republik bis ins 3. Jh. n. Chr. Bonn: Dr. Rudolf Habelt Verlag. ISBN 9783774937390.
  4. Vitale, Marco (2016). "Priest—Eparchy-arch—Speaker of the Ethnos: The Areas of Responsibility of the Highest Officials of the Eastern Provincial Imperial Cult". Mnemosyne. 69 (1): 82–111. doi:10.1163/1568525X-12341727.
  5. Mason, Hugh J. (1974). Greek Terms for Roman Institutions: A Lexicon and Analysis, pp. 81, 84-86, 138-9. Toronto: Hakkert. ISBN 9780888660138.
  6. Primer Conceyu de Nicea, canon IV.
  7. Meyendorff, John (1989). Imperial unity and Christian divisions: The Church 450-680 A.D, p. 55. Crestwood, NY: St. Vladimir's Seminary Press. ISBN 9780881410563.
  8. Cross, Frank L.; Livingstone, Elizabeth A., eds. (2005) [1957]. The Oxford Dictionary of the Christian Church (3rd rev. ed.), p. 552. Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-280290-3.
  9. Ohme, Heinz (2012). "Sources of the Greek Canon Law to the Quinisext Council (691/2): Councils and Church Fathers". The History of Byzantine and Eastern Canon Law to 1500, p. 37. Washington: CUA Press. ISBN 9780813216799.
  10. Meyendorff, John (1989). Imperial unity and Christian divisions: The Church 450-680 A.D. Crestwood, NY: St. Vladimir's Seminary Press. ISBN 9780881410563.
  11. Eparquíes del Patriarcáu Ecuménicu de Constantinopla (Επαρχίες Οικουμενικού Θρόνου)
  12. Nedungatt, George, ed. (2002). A Guide to the Eastern Code: A Commentary on the Code of Canons of the Eastern Churches, p. 228. Rome: Oriental Institute Press. ISBN 9788872103364.
  13. David M. Cheney. «Diócesis of Križevci». Xerarquía católica. Consultáu'l 28 d'avientu de 2023.
  14. David M. Cheney. «Eparquía de la Beata Maria Vergine Assunta en Strumica-Skopje». Xerarquía Católica.. Consultáu'l 28 d'avientu de 2023.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]