Saltar al conteníu

Delta Sculptoris

Ficha d'oxetu celesteDelta Sculptoris
Estrella múltiple, astrophysical X-ray source (en) Traducir[1], estrella binaria[2], estrella con movimientu propiu altu[1], double star (en) Traducir[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 357,23144264723 °[3]
Declinación (δ) −28,130271247487 °[3]
Distancia a la Tierra 43,9955 pc
Magnitú aparente (V) 4,57 (banda V)
Magnitú absoluta 1,47
Constelación Sculptor
Velocidá de rotación 299 km/s[4]
Velocidá radial 10,48 km/s[5]
Parallax 22,7296 mas[3]
Carauterístiques físiques
Radiu 1,8 Radius solars
Masa 2,27 M☉
Gravedá superficial 16 000 cm/s²[6]
Tipu espectral A0VankB9((_lB))[6]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Delta Sculptoris (δ Scl / δ Sculptoris / HD 223352 / HR 9016) ye una estrella asitiada na constelación de Sculptor. Con magnitú aparente +4,59, ye la cuarta más brillosa de la so constelación, detrás de α Sculptoris, β Sculptoris y γ Sculptoris.

Asitiada a 144 años lluz del Sistema Solar, Delta Sculptoris ye una estrella múltiple que la so componente principal, Delta Sculptoris A, ye una estrella blanca de la secuencia principal que al igual que'l Sol llogra la so enerxía de la fusión del hidróxenu. De tipu espectral A0V, les sos carauterístiques físiques son bien similares a les de Vega (α Lyrae), magar ye daqué menos lluminosa qu'ésta, con una lluminosidá 29 vegaes mayor que la del Sol. El so radiu ye 2,3 vegaes más grande que'l radiu solar.

Delta Sculptoris B, de magnitú 11, alcuéntrase asitiada a 4 segundos d'arcu de la estrella principal, lo qu'equival a una separación real de más de 175 UA. Orbitando esti par a una distancia enforma mayor —74 segundos d'arcu—, alcuéntrase Delta Sculptoris C (HD 223340), nana naranxa de tipu K1V.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1 2 3 4 5 Afirmao en: SIMBAD.
  2. Afirmao en: Washington Double Star Catalog.
  3. 1 2 3 «Gaia Early Data Release 3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog:  páxs. I/350. 3 avientu 2020.
  4. «Rotational velocities of A-type stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 671–682. febreru 2007. doi:10.1051/0004-6361:20065224.
  5. «Gaia Data Release 3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 13 xunu 2022.
  6. 1 2 Christopher J. Corbally (xunetu 2017). «The Discovery of λ Bootis Stars: The Southern Survey I». The Astronomical Journal (1). doi:10.3847/1538-3881/AA6D5E.