Converxencia Democrática de Cataluña

De Wikipedia
Converxencia Democrática de Cataluña
Convergència Democràtica de Catalunya
Acrónimu CDC
Fundador/a Jordi Pujol
Presidente Jacint Borràs
Fundación 17 de payares de 1974[1]
Llegalización 23 de febreru de 1977[2]
Asocedíu por PDeCAT
Sede Barcelona
Estáu  España
Afiliaos 2400 (xunu 2018)
Ideoloxía política Lliberalismu
Nacionalismu catalano
Independentismu catalán[6]
Lliberalismu económicu
Pujolismo[7]
Posición nel espectru Centroderecha[8][9]
Organización de mocedá Joventut Nacionalista de Catalunya
Afiliación europea Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa[10]
Páxina web convergencia.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Converxencia Democrática de Cataluña (CDC; en catalán: Convergència Democràtica de Catalunya), conocíu como Convergència o por Convergents, ye un partíu políticu español d'ámbitu catalán, anguaño ensin actividá política,[11] d'enclín independentista catalán nos sos últimos años. Foi orixinalmente creáu en redol a la figura de Jordi Pujol en 1974, primeramente como un pequeñu partíu políticu, y nun foi inscritu nel rexistru de partíos hasta 1977.[2] Converxencia Democrática de Cataluña foi considerada como l'articulación política del pujolismo.[7]

Ente 1980 y 2015, CDC formó parte de la federación Convergència i Unió (CiU), constituyida xunto a la democristiano Unión Democrática de Cataluña. Mientres esos trenta y cinco años ambos partíos allegaron a toles cites eleutorales so la marca eleutoral de CiU, lo qu'en Cataluña significó que se convirtiera nel primer grupu políticu, y nel partíu que tuvo al mandu de la Xeneralidá mientres más de dos décades. En 2015 producióse quebrar ente dambes formaciones polítiques, lo que significó que ambaos partíos recuperaren la so plena identidá.

El 8 de xunetu de 2016,[12] se «refundó» nun nuevu partíu que'l 10 de xunetu de 2016 adoptó'l nome de Partíu Demócrata Catalán,[13] pasando l'actividá política de CDC a la nueva formación, magar sigui teniendo personalidá xurídica.[11]

Historia[editar | editar la fonte]

See central de CDC en Barcelona.

Convergència participó dende les eleiciones autonómiques catalanes de 1980 hasta l'añu 2015 xunto a Unió Democràtica de Catalunya na federación nacionalista Convergència i Unió. La formación gobernó Cataluña dende eses eleiciones hasta l'añu 2003, en que la Xeneralidá de Cataluña foi a parar a manes de l'alianza ente los trés partíos catalanes d'izquierdes PSC-ERC-ICV (llamada informalmente el tripartitu), al nun consiguir mayoría absoluta nel Parllamentu. Tres la victoria de CiU nes eleiciones autonómiques de 2010, Artur Mas foi escoyíu Presidente del gobiernu de la Xeneralidá catalana.

Más allá de la so proyeición catalanista, tien presencia estatal, al collaborar tanto colos gobiernos socialistes (1982-1996) como na etapa en que gobernó'l PP (1996-2004), dando'l so sofitu a unu y otru partíu pa poder formar gobiernu. Col gobiernu socialista de Felipe González desenvolvióse'l Estáu autonómicu y empecipiáronse les bases del financiamientu autonómicu. Tamién ye de destacar el so sofitu a les midíes liberalizadoras y de control presupuestariu del Gobiernu de José María Aznar, que dexaron la incorporación d'España na primer fase d'adopción del euru. Coles mesmes, según recuéyese nel Pactu del Majestic ente CiU y PP, alcordáronse, ente otros asuntos, el desenvolvimientu del financiamientu autonómicu yá empecipiada na etapa socialista, la supresión del serviciu militar obligatoriu y el trespasu de competencies.

Dende la retirada política de Jordi Pujol en 2003, el so dirixente foi Artur Mas, quien fuera mano derecha de Pujol y amás encabezó la llista nes eleiciones autonómiques pola coalición Convergència i Unió. Nueve años más tarde, nel XVI congresu de CDC na ciudá de Reus el 24 de marzu de 2012, Oriol Pujol, fíu de Jordi Pujol, foi nomáu nuevu secretariu xeneral del partíu, ente que l'anterior secretariu, Artur Mas, asumió'l cargu de presidente. Jordi Pujol recibió'l títulu de presidente fundador del partíu.[14] Nesi mesmu congresu, los sos dirixentes declararon abiertamente que l'oxetivu al mediu plazu de CDC yera la consecución del estáu propiu, esto ye, la independencia de Cataluña.

Dende l'añu 2012 el partíu tien la so sede central de la cai Córcega de Barcelona embargada a raigañu del escándalu de corrupción conocíu como Casu Palau.[15]

Pa les eleiciones xenerales d'España de 2015 allega so la denominación Democràcia i Llibertat.[16] Al añu siguiente allega en solitariu, ente que Demòcrates de Catalunya (DC) y Reagrupament (RI.cat) nun se presentaron a les eleiciones y pidieron el votu pa CDC, anque dalgunos de los sos miembros van nes llistes de CDC como independientes.

El sábadu 21 de mayu de 2016, el partíu convocó un autollamado "superdissabte" (supersábado) nel marcu del procesu abiertu de rexeneración democrática, onde los militantes y simpatizantes del partíu podíen votar si refaer CDC o impulsar la creación d'un nuevu partíu. Al empar, esi mesmu día, los militantes participaben nes primeres primaries del partíu pa escoyer al so candidatu de les eleiciones xenerales del 26 de xunu; Francesc Homs o Sílvia Requena,[17][18] venciendo'l primeru, y cola opción de fundar un nuevu partíu como la opinión mayoritaria de los participantes na votación.[19]

El 8 de xunetu de 2016 realizóse l'últimu congresu de CDC nel cual alcordóse'l so refundación nel Partíu Demócrata Catalán.[13] Primeramente habíense propuestu dos nomes pal nuevu partíu: Més Catalunya y Catalans Convergents, pero distintes facciones del partíu manifestaron el so refugu a dambes propuestes,[20] y el 9 de xunetu presentáronse otres trés propuestes denominaes de consensu: Junts per Catalunya, Partit Demòcrata Català y Partit Nacional Català.[21]

Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]

Congresu de los Diputaos[editar | editar la fonte]

Comicios Cabeza de llista Númberu de votos Escaños
llograos
+/– Notes Posición
Cataluña España
1977 Jordi Pujol N/D
5/350
- Como parte d'Apaute Democràtic per Catalunya.
1979 Jordi Pujol N/D
7/350
Creciente 2 Como parte de Convergència i Unió.
1982 Miquel Roca N/D
8/350
Creciente 1 Como parte de Convergència i Unió.
1986 Miquel Roca N/D
13/350
Creciente 5 Como parte de Convergència i Unió.
1989 Miquel Roca N/D
13/350
Sin cambios Como parte de Convergència i Unió.
1993 Miquel Roca N/D
12/350
1 Como parte de Convergència i Unió.
1996 Joaquim Molins N/D
11/350
1 Como parte de Convergència i Unió.
2000 Xavier Trias N/D
11/350
Sin cambios Como parte de Convergència i Unió.
2004 Josep Antoni Duran i Lleida N/D
6/350
5 Como parte de Convergència i Unió.
2008 Josep Antoni Duran i Lleida N/D
6/350
Sin cambios Como parte de Convergència i Unió.
2011 Josep Antoni Duran i Lleida N/D
10/350
Creciente 4 Como parte de Convergència i Unió.
2015 Francesc Homs N/D
7/350
3 Como parte de Democràcia i Llibertat.
2016 Francesc Homs[22] 481.839
8/350
Creciente 1 Presentar en solitariu.

Parllamentu de Cataluña[editar | editar la fonte]

Comicios Cabeza de llista # de votos % de
votos
Escaños
llograos
+/– Notes
1980 Jordi Pujol N/D N/D
35/135
- En coalición con Unió Democràtica de Catalunya (UDC).[23]
1984 Jordi Pujol N/D N/D
56/135
Creciente 21 En coalición con Unió Democràtica de Catalunya.[23]
1988 Jordi Pujol N/D N/D
54/135
2 En coalición con Unió Democràtica de Catalunya.[23]
1992 Jordi Pujol N/D N/D
54/135
Sin cambios En coalición con Unió Democràtica de Catalunya.[23]
1995 Jordi Pujol N/D N/D
46/135
8 En coalición con Unió Democràtica de Catalunya.[23]
1999 Jordi Pujol N/D N/D
43/135
3 En coalición con Unió Democràtica de Catalunya.[23]
2003 Artur Mas N/D N/D
43/135
Sin cambios En coalición con Unió Democràtica de Catalunya.[24]
2006 Artur Mas N/D N/D
34/135
9 En coalición con Unió Democràtica de Catalunya.[24]
2010 Artur Mas N/D N/D
45/135
Creciente 11 En coalición con Unió Democràtica de Catalunya.
2012 Artur Mas N/D N/D
36/135
9 En coalición con Unió Democràtica de Catalunya.
2015 N/D N/D
29/135
Dientro de la coalición Junts pel Sí.[25]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Converxencia Democrática de Cataluña (CDC) se «refundó» nel PDC,[3][4] anque CDC nun s'eslleió y tien plena personalidá xurídica.[5]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «CDC cumple 40 años en procesu de refundación». La Vanguardia (17 de payares de 2014). Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  2. 2,0 2,1 «Convergencia Democratica de Catalunya». Rexistru de Partíos Políticos. Ministeriu del Interior.
  3. «Adiós CDC, hola Partit Demòcrata Català». El Periódico de Catalunya (10 de xunetu de 2016). Consultáu'l 10 de xunetu de 2016.
  4. Partit Demòcrata Català, el nome escoyíu pa ser el partíu herederu de CDC. https://www.lavanguardia.com/politica/20160710/403093185848/partit-democrata-catala-nome-escogido-partíu-herederu-cdc.html. Consultáu'l 10 de xunetu de 2016. 
  5. «Los nueve claves del Partit Demòcrata Català y el so independentismu ensin matices». El Periódico de Catalunya. 11 de xunetu de 2016. https://www.lavanguardia.com/politica/20160711/403102052785/partit-democrata-catala-independentismu.html. Consultáu'l 15 de xunetu de 2016. 
  6. Mas asume como oxetivu políticu la independencia de Cataluña, El País, 24 de marzu de 2012.
  7. 7,0 7,1 Figueres, 2000, p. 167.
  8. «La Barcelona de Ada Colau». Horizontal (1 de xunu de 2015). Consultáu'l 24 de xunetu de 2015. «[...] la coalición CiU (Convergència i Unió, la federación de Convergència Democràtica de Catalunya, d'ideoloxía lliberal y de centru derecha, y Unió Democràtica de Catalunya, democristianos)»
  9. «La Transición: 1977-1982». L'Aventura de la Historia editorial=El Mundo' (11 de setiembre de 2014). Consultáu'l 24 de xunetu de 2015. «[...] y de un centru derecha catalanista más minoritariu y menos activu -Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), creada en 1974, y Xunir Democràtica de Catalunya (UDC), con poca incidencia más allá del cristianismu posconciliar»
  10. «ALDE Party members» (inglés). ALDE Party.
  11. 11,0 11,1 «Los nueve claves del Partit Demòcrata Català y el so independentismu ensin matices». El Periódico de Catalunya. 11 de xunetu de 2016. https://www.lavanguardia.com/politica/20160711/403102052785/partit-democrata-catala-independentismu.html. Consultáu'l 15 de xunetu de 2016. 
  12. «Fuerte malestar contra Artur Mas nel congresu de la nueva CDC». Consultáu'l 24 de xunetu de 2016.
  13. 13,0 13,1 «Convergència yá se llama Partit Demòcrata Català» (10 de xunetu de 2016). Consultáu'l 24 de xunetu de 2016.
  14. https://www.lavanguardia.com/opinion/20120319/54270743459/el congresu-de-converxencia-jose-antich.html
  15. «sede-de#.Ttt1tKgTEaVl44l L'Audiencia caltién l'embargu a la sede de CDC pol espoliu del Palau». La Razón (4 de xunetu de 2013). Consultáu'l 9 de xunetu de 2014.
  16. «CDC va allegar a les xenerales sol nome de Democràcia i Llibertat». El Periódico de Catalunya (6 de payares de 2015). Consultáu'l 6 de payares de 2015.
  17. «CDC decide si refundir nun 'superdissabte' de primaries inédites». Consultáu'l 21 de mayu de 2016.
  18. «‘Supersábado de caucus’ en CDC». Consultáu'l 21 de mayu de 2016.
  19. «Les bases de Convergència voten crear un nuevu partíu». El País (21 de mayu de 2016). Consultáu'l 21 de mayu de 2016.
  20. «Un motín en CDC obliga a aplazar la eleición del nome del nuevu partíu». El Periódico de Catalunya (8 de xunetu de 2016). Consultáu'l 9 de xunetu de 2016.
  21. «por-procesu-eleccion-del nome nueva-cdc-5257447 Los trés finalistes pa la nueva CDC: 'Junts per Catalunya', 'Partit Demòcrata Català' y 'Partit Nacional Català'». El Periódico de Catalunya (9 de xunetu de 2016). Consultáu'l 9 de xunetu de 2016.
  22. «rtur Mas y Miquel Calçada, na candidatura converxente al 26-J, el candidatu de CDC pa les eleiciones xenerales del 26-J, Francesc Homs». Consultáu'l 21 de mayu de 2016.
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 «La política de les coaliciones de Cataluña». Consultáu'l 25 d'agostu de 2015.
  24. 24,0 24,1 «Composición del Parlament de Catalunya». PoliticaXXI (13 de setiembre de 2008). Consultáu'l 25 d'agostu de 2015.
  25. «Composición interna de JxSí: 30 escaños de CDC, 21 d'ERC, 11 independientes». lavanguardia.com. Consultáu'l 28 de setiembre de 2015.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Figueres, Montserrat (2000). Apuntes iusfilosóficos na Cataluña franquista (1939-1975). Universidá de Lleida. ISBN 978-84-8409-827-0.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]