Saltar al conteníu

Charles Algernon Parsons

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Charles Algernon Parsons
High Sheriff of Northumberland (en) Traducir

1910 - 1911
Vida
Nacimientu Londres[1], 13 de xunu de 1854[2]
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda
Residencia Holeyn Hall (en) Traducir
Muerte Puertu de Kingston, 11 de febreru de 1931[1] (76 años)
Sepultura St John's College (en) Traducir[3]
Causa de la muerte peripheral neuropathy (en) Traducir
Familia
Padre William Parsons
Madre Mary Rosse
Casáu con Katherine, Lady Parsons (1883 – valor desconocíu)[4]
Fíos/es
Hermanos/es
Estudios
Estudios Trinity College, Dublin (en) Traducir
St John's College (en) Traducir
Nivel d'estudios Maestría n'Artes
Llingües falaes inglés
Oficiu
Oficiu inxenieru, inventor, empresariu
Emplegadores Heaton
Premios
Miembru de Royal Society
Academia de Ciencies de la Xunión Soviética
Academia de Ciencies de Rusia
Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos
Institution of Civil Engineers (en) Traducir
British Science Association (en) Traducir
Astronauta
Cambiar los datos en Wikidata

Charles Algernon Parsons (13 de xunu de 1854, Londres  11 de febreru de 1931, Puertu de Kingston), foi un inxenieru y inventor británicu, meyor conocíu pola so invención de la turbina de vapor.[9] Trabayó nel proyeutu de dinamos y turbines pa la xeneración d'electricidá, con gran influencia nel campu naval y nel campu de la inxeniería llétrica. Tamién desenvolvió equipamientos ópticos, como reflectores y telescopios.

Biografía

[editar | editar la fonte]

Nacíu en Londres, yera'l fíu más nuevu del astrónomu irlandés William Parsons (Lord Rosse). Estudió nel Trinity College (Dublín) y nel Saint John's College (Cambridge), graduándose brillantemente en matemátiques nesti postreru, en 1877.[10] Dempués de graduase en Cambridge, empezó la fabricación d'una revolucionaria turbina de vapor, capaz de xenerar una alta velocidá (hasta 18.000 revoluciones per minutu), que terminó en 1884. Con ella fornió un rápidu barcu de vapor que bautizó col nome de Turbinia (1894), col cual demostró la superioridá de la turbina de vapor sobre otru tipu de motores de la dómina.

Nos entamos del sieglu XX tolos barcos empezaron a ser forníos con esti tipu de motor, especialmente cuando en 1912 perfeccionó la turbina de engranaje, una meyora revolucionaria de la so turbina inicial. En 1925, Charles Parsons adquirió la Grubb Telescope Company y renomóla Grubb Parsons.

Parsons morrió'l 11 de febreru de 1931 a bordu del buque Duchess of Richmond mientres un cruceru cola so muyer, por causa d'una neuropatía.[11] El 3 de marzu de 1931, celebróse un serviciu conmemorativo na Abadía de Westminster.

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1 2 Afirmao en: Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978). Sección, versículu o párrafu: Парсонс Чарлз Алджернон. Data de consulta: 28 setiembre 2015. Editorial: The Great Russian Encyclopedia. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1969.
  2. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Charles-Algernon-Parsons. Apaez como: Sir Charles Algernon Parsons. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. Identificador Find a Grave: 21265.
  4. The Peerage person ID: p1512.htm#i15120. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  5. 1 2 Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  6. URL de la referencia: https://royalsociety.org/grants-schemes-awards/awards/rumford-medal/.
  7. URL de la referencia: https://www.thersa.org/about/albert-medal/past-winners#Full-list-of-winners.
  8. «Award winners : Copley Medal» (inglés). Royal Society. Consultáu'l 30 avientu 2018.
  9. Sir Charles Algernon Parsons. Britannica.com.
  10. Parsons, the Hon. Charles Algernon Archiváu 2012-06-06 en Wayback Machine en Venn, J. & J. A, Alumni Cantabrigienses, Cambridge University Press, 1922–1958.
  11. Sir Charles Parsons and Sir Arthurt Dorman. The Times (vienres, 13 de febreru de 1931), númberu 45.746, páxina 14.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]