Charles Algernon Parsons

De Wikipedia
Charles Algernon Parsons
High Sheriff of Northumberland (en) Traducir

1910 - 1911
Vida
Nacimientu Londres[1]13 de xunu de 1854[2]
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda
Muerte Puertu de Kingston11 de febreru de 1931[1] (76 años)
Sepultura Saint John's College (es) Traducir[3]
Causa de la muerte neuropatía periférica (es) Traducir
Familia
Padre William Parsons
Madre Mary Rosse
Casáu con Katherine, Lady Parsons (1883 – valor desconocíu)[4]
Fíos/es
Hermanos/es Lawrence Parsons (es) Traducir
Estudios
Estudios Trinity College Dublin (es) Traducir
Saint John's College (es) Traducir
Nivel d'estudios Maestría n'Artes
Llingües falaes inglés
Oficiu inxenieru, inventorempresariu
Emplegadores Heaton (en) Traducir
Premios
Miembru de Royal Society
Academia de Ciencies de la Xunión Soviética
Academia de Ciencies de Rusia
Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos
Institución de Ingenieros Civiles (es) Traducir
Asociación Británica para el Avance de la Ciencia (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Charles Algernon Parsons (13 de xunu de 1854Londres – 11 de febreru de 1931Puertu de Kingston), foi un inxenieru y inventor británicu, meyor conocíu pola so invención de la turbina de vapor.[9] Trabayó nel proyeutu de dinamos y turbines pa la xeneración de eletricidad, con gran influencia nel campu naval y nel campu de la inxeniería llétrica. Tamién desenvolvió equipamientos ópticos, como reflectores y telescopios.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nacíu en Londres, yera'l fíu más nuevu del astrónomu irlandés William Parsons (Lord Rosse). Estudió nel Trinity College (Dublín) y nel Saint John's College (Cambridge), graduándose brillantemente en matemátiques nesti postreru, en 1877.[10] Dempués de graduase en Cambridge, empezó la fabricación d'una revolucionaria turbina de vapor, capaz de xenerar una alta velocidá (hasta 18.000 revoluciones per minutu), que terminó en 1884. Con ella fornió un rápidu barcu de vapor que bautizó col nome de Turbinia (1894), col cual demostró la superioridá de la turbina de vapor sobre otru tipu de motores de la dómina.

Nos entamos del sieglu XX tolos barcos empezaron a ser forníos con esti tipu de motor, especialmente cuando en 1912 perfeccionó la turbina de engranaje, una meyora revolucionaria de la so turbina inicial. En 1925, Charles Parsons adquirió la Grubb Telescope Company y la renombró Grubb Parsons.

Parsons morrió'l 11 de febreru de 1931 a bordu del buque Duchess of Richmond mientres un cruceru cola so muyer, por causa d'una neuropatía.[11] El 3 de marzu de 1931, celebróse un serviciu conmemorativo na Abadía de Westminster.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978). Sección, versículu o párrafu: Парсонс Чарлз Алджернон. Data de consulta: 28 setiembre 2015. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1969.
  2. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Charles-Algernon-Parsons. Apaez como: Sir Charles Algernon Parsons. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. Identificador Find a Grave: 21265.
  4. Identificador de persona en The Peerage: p1512.htm#i15120. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  5. 5,0 5,1 Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  6. URL de la referencia: https://royalsociety.org/grants-schemes-awards/awards/rumford-medal/.
  7. URL de la referencia: https://www.thersa.org/about/albert-medal/past-winners#Full-list-of-winners.
  8. «Award winners : Copley Medal» (inglés). Royal Society. Consultáu'l 30 avientu 2018.
  9. Sir Charles Algernon Parsons. Britannica.com.
  10. Parsons, the Hon. Charles Algernon en Venn, J. & J. A, Alumni Cantabrigienses, Cambridge University Press, 1922–1958.
  11. Sir Charles Parsons and Sir Arthurt Dorman. The Times (vienres, 13 de febreru de 1931), númberu 45.746, páxina 14.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]