Cedrela fissilis

De Wikipedia
Cedrela fissilis
Estáu de caltenimientu
En peligru (EN)
En peligru (IUCN 2.3)[1]
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Fanerógama Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Sapindales
Familia: Meliaceae
Xéneru: Cedrela
Especie: Cedrela fissilis
Vell. 1835
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El cedru misioneru o ygary ye una especie botánica d'árbol de la clase dicots, familia de les Meliacees de rexones tropicales d'América.

Xamasca
Detalle del tueru

Orixe y dispersión[editar | editar la fonte]

Orixinariu d'América Central y de Suramérica. Ye un árbol de forestas tropicales húmedes y seques. Nun aguanta bien nin xelaes nin seques.

El Xéneru Cedrela entiende 7 especies partíes n'América tropical, de les cualos cinco son endémiques d'Arxentina.[2]

Descripción botánica[editar | editar la fonte]

El cedru misioneru ye un árbol del orde de les Sapindales familia de les Meliacees de rexones tropicales d'América, tien un fuste importante que puede algamar 30 m d'altor. El tueru puede midir 10-15 dm de diámetru, con ritidoma gris.

Magar la especie cítase como caducifolia nel so área d'orixe, al cultivase nel NOA caltién la xamasca nel iviernu.

Con fueyes paripinaes, de 4-6 dm de llargu, 12-15 foliolos; raquis pubescente de 4-6 dm de llargu y peciolu pubescente de 7-9 cm de llargu, de color acoloratáu nes fueyes xuveniles. Foliolus de 10-15 cm llargu x 3,5-4 cm anchu (basales elípticos y apicales oblongos con ápiz agudu), coriáceos, fai brillosu glabro, con pubescencia inconspicua sobre los nervios mediu, secundarios basales y márxenes, viesu tomentoso, sésiles a subsésiles, peciolulos pubescentes de 2 mm llargu. Panícula de 27-35 cm llargu. Flores de 8-9 mm de llargu, pentámeras; mota de 2-2,5 mm de llargu, pubescente, 5-6-dentáu y hendidura llonxitudinal hasta la base; pétalos de 7-8 mm de llargu, pubescentes, oblongos. El androginóforo ye columnar, de 3-4 mm de llargu x 1-1,2 mm anchu, 5-banda; estames de 3-3,5 mm de llargu, con anteres de 1 mm de llargu; ovariu de 1,2 mm de llargu, pentalobulado; estilu de 1,5-2 mm de llargu; estigma capitáu, de 1-1,3 mm d'anchu. El frutu ye una cápsula piriforme, de 5,5-10 cm de llargu, cáscares de 1,5-1,8 cm d'anchu, columna central de 7-9 mm de diám. con ápiz agudu o truncáu, pericarpo de 5 mm d'espesura, epicarpio pardu escuru con lenticelas ocres prominentes regularmente distribuyíes en tola superficie. Granes pardes-acolorataes de 2,5-2,7 cm de llargu, con ala de 1,5-1,8 cm, gruesa, non tresllúcida.

Silvicultura[editar | editar la fonte]

Una especie importante de la selva, presentar con alta frecuencia y bayura en tola área cubierta por monte altu. Coloniza onde esiste suficiente lluz pa realizar una crecedera rápida.

  • Diámetru (cm/añu): 0,69
  • Altor (m/añu): 0,9
  • Volume (m³/añu): 0,04

Llántase cedru a densidaes baxes, porque una alta densidá atrai al lepidópteru Hypsipyla grandella o barrenador de la madera, que les sos canesbes destrúin el biltu apical menguando la puxanza del árbol y de la mesma el so valor comercial una y bones el fuste tiende a ramificase. Entá nun s'atopó una solución al problema de Hypsipyla grandella.

Plantar de tocón bien.

Fenoloxía[editar | editar la fonte]

Floria d'agostu a ochobre; fructifica de payares a febreru.

Imaxe tallada en madera de cedru (Cedrela fissilis) por un artesanu de Tobatí (Paraguái).
Llabro solitariu d'oreya en forma de atrapasueños, fechu con liana, vaines de cedru, plumes y piedres por un artesanu de Tobatí (Paraguái).

Usos[editar | editar la fonte]

La corteza ye febrífuga. Ye un árbol melífero.

La so madera de color castañu acoloratáu, ye bien apreciada pola so calidá, usar en toa clase de trabayos de carpintería, moblería, revestimientos y construcciones navales. Ye una madera llixero a semipesada con carauterístiques físicu-mecániques bien bones, y escelente estabilidá dimensional. Ye bien utilizada polos artesanos de Tobatí, en Paraguái, dende la dómina franciscana. La vaina de la so grana tamién la so usa en dellos países pa la ellaboración de xoyes de fantasía.

Polu[editar | editar la fonte]

  • Llargor útil: 9 a 11 m
  • Diámetru permediu: 6 dm

Carauterístiques téuniques[editar | editar la fonte]

  • moderadamente dura
  • semipesada
  • contraiciones moderaes
  • pocu penetrable[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Cedrela fissilis describióse por José Mariano da Conceição Vellozo y espublizóse en Florae Fluminensis, seu, Descriptionum plantarum parectura Fluminensi sponte mascentium liber primus ad systema sexuale concinnatus 75. 1825[1829].[4]

Etimoloxía

Cedrela: nome xenéricu que ye un diminutivu de Cedrus.

fissilis: epítetu

Sinonimia
  • Cedrela barbata C.DC.
  • Cedrela brasiliensis A.Juss.
  • Cedrela brasiliensis var. australis A.Juss.
  • Cedrela brunellioides Rusby
  • Cedrela elliptica Rizzini & Heringer
  • Cedrela hirsuta C.DC.
  • Cedrela longiflora C.DC.
  • Cedrela macrocarpa Ducke
  • Cedrela pachyrhachis C.DC.
  • Cedrela pilgeri C.DC.
  • Cedrela regnellii C.DC.
  • Cedrela tubiflora Bertoni
  • Surenus fissilis (Vell.) Kuntze[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Americas Rexonal Workshop (Conservation & Sustainable Management of Trees, Costa Rica, November 1996) (1998). «'Cedrela fissilis'» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2010.2. Consultáu'l 31 d'agostu de 2010.
  2. http://www.inta.gov.ar/yuto/info/documentos/forestales/cedrela3.pdf
  3. http://riie.com.ar/?a=28169
  4. «Cedrela fissilis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 19 de xunu de 2014.
  5. Cedrela fissilis en The Plant List

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Anón. 1996. Cedrela fissilis. Aspeutos dendrológicos, fenoloxía grana y frutu. Yvyraretá, El Dorado, Arxentina, Facultá de Ciencies Forestales, 85 p., Vol. 7
  • Bogáu, C. 1990. Caracterísitcas silviculturales de venti especies forestales d'interés. San Llorienzo, Facultá d'Inxeniería Agronómica.
  • Brack, W. y Weik. 1994. El monte nativu. Riqueza subestimada. Asunción, Paraguái, DGO/MAG-GTZ.
  • Cuerpu de Paz de Paraguái. 1990. Los árboles más utilizaos nel Paraguái, Asunción, Paraguái, 105 p.
  • López, J.A.; Little, Y; Ritz, G; Rombold, J; Hahn, W. 1987. Árboles comunes de Paraguái: Ñande yvyra mata kuera, Paraguái, Cuerpu de Paz. 425 p.
  • Ortíz Domínguez, R. 1993. Morfoloxía de plántulas de 20 especies forestales natives de Paraguái, San Llorienzo, Facultá d'Inxeniería Agronómica. 76 p.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]