Casa de Uceda

Coordenaes: 40°50′39″N 3°22′12″W / 40.844166666667°N 3.37°O / 40.844166666667; -3.37
De Wikipedia
Casa de Uceda
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
Provincia provincia de Guadalaxara
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Casa de Uceda (es) Traducir José Luis Rubio Martín
Nome oficial Casa de Uceda (es)[1]
Códigu postal 19184
Xeografía
Coordenaes 40°50′39″N 3°22′12″W / 40.844166666667°N 3.37°O / 40.844166666667; -3.37
Casa de Uceda alcuéntrase n'España
Casa de Uceda
Casa de Uceda
Casa de Uceda (España)
Superficie 21.38 km²
Altitú 914 m
Llenda con Valdepeñas de la Sierra, Villaseca de Uceda, El Cubillo de Uceda y Uceda
Demografía
Población 100 hab. (2023)
- 48 homes (2019)

- 41 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Guadalaxara
0% de Castiella-La Mancha
0% de España
Densidá 4,68 hab/km²
casadeuceda.com
Cambiar los datos en Wikidata

Casa de Uceda ye un conceyu español perteneciente a la provincia de Guadalaxara, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha, allugáu na contorna de la Campu del Henares.

Xeografía[editar | editar la fonte]

La llocalidá atopar a una altitú de 914 msnm.[2][3]

La situación de Casa de Uceda nel centru de la Península Ibérica y la so altitú sobre'l nivel del mar determinen un clima de tipu mediterraneu continental, con fuertes contrastes estacionales de temperatura y poques precipitaciones.

Noroeste: Valdepeñas de la Sierra Norte: Valdepeñas de la Sierra Nordeste: Villaseca de Uceda
Oeste: Uceda Este: Villaseca de Uceda
Suroeste: El Cubillo de Uceda Sur: Villaseca de Uceda Sureste: Villaseca de Uceda

Historia[editar | editar la fonte]

Anque Uceda convertir en villa en 1593, yá taba habitada munchos sieglos antes. Perteneció como aldega al Común de Villa y Tierra d'Uceda dende reconquistar cuando Alfonsu VI conquista Toledo en 1085 y cola ciudá, cai tola so taifa. En 1119, la reina Urraca dona los señoríos de Uceda y d'Hita a Fernando García, anque nel 1125 vuelve pertenecer a la corona.

Una carta fechada en payares de 1242 unviada por Fernandu III indica qué aldegues del conceyu de Uceda pasaron a ser villes per mandatu so, pero tres esta carta onde los procuradores de Uceda solicitaron rectificar esta decisión, vuelve conferir l'estatus d'aldegues y a tar dientro del fueru de Uceda, polo que pue que Casa de Uceda fora conceyu mientres unos años pero nun puede asegurase porque nun s'especifica claramente.

Dende 1222 (el 22 de xunetu) pasó a pertenecer al señoríu de los arzobispos de Toledo dempués que Fernandu III intercambiara'l señoríu de Uceda pol de Baza al so fíu Sancho, arzobispu de Toledo.

En 1575 el rei Felipe II, con permisu de la Santa Sede, prindó'l señoríu de Uceda y dio en la so venta pa sufragar la quiebra económica en que s'atopaba, a Diego Mexía d'Ávila y Ovando, quien se convertiría nel conde de Uceda en 1581.

La Casa de Uceda pertenecía al condáu de Uceda, siendo solamente, según cuenta la tradición, una finca onde taba confináu un fíu bastardu del conde de Uceda, que carecía amás, dalguna enfermedá mental o defectu físicu que-y faía ser la vergüenza de tan noble familia. En 1593, tres diversos pleitos, los vecinos exercen el so derechu de tantéu na venta del señoríu de Uceda a Diego Mexía d'Ávila y Ovando y merquen la exención de xurisdicción del ccndado de Uceda quedando solamente sometida al poder real. L'aldega de Casa de Uceda adquier el títulu de Villa definitivamente, adopta'l nome de Cases de Uceda Campu del Rei, la so propia xurisdicción y señoríu per compra de tolos vecinos. Según el Diccionariu Xeográficu-Estadísticu-Históricu de Pascual Madoz, el nome correutu yera Cases del Rei-Campu de Uceda.

En 1609, la villa foi mercada xunto a Uceda por Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas (II duque de Lerma y marqués de Denia y Cea) y pola so muyer María de Padilla y Manrique, p'aumentar el mayoralgu de segundogenitura en cabeza del so fíu Bernardo y porque los vecinos viéronse obligaos a vender les sos tierres poles deldes que contraxeren. Na Constitución de Cádiz de 1812 suprímense los señoríos.

El 23 de setiembre de 1925 apruébase l'agrupación de los conceyos de Casa de Uceda y de Villaseca de Uceda y publicar na Gaceta de Madrid (Num. 269) el 26 de setiembre del mesmu añu.

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

  • Ilesia de San Bartolomé (Sieglu XVI). Amuesa al esterior una fuerte torre y una galería porticada, cubierta, con columnata y portada plateresca so pórticu y ornamentación llinial renacentista. El so interior ye de tres naves, nel que destaquen los restos d'un antiguu retablu renacentista.
  • Ermita de La nuesa Señora de les Llameres. Construcción del sieglu XVI de planta de cruz llatina, con marcáu cruceru, murios de lladriyu y sillarejo, y una senciella portada. L'interior, d'una sola nave, ufierta dellos altares interesantes, y rematando el cruceru una cúpula hemisférica. Atopar nel monte de Casa de Uceda y puede aportase a ella al traviés d'un camín que sale a unos 3 quilómetros dende la carretera de Casa de Uceda hasta Valdepeñas de la Sierra (GU-123).
  • Restos arqueolóxicos de la dómina musteriense pela redolada de la Ermita de La nuesa Señora de les Llameres.
  • Caserones d'arquiteutura popular construyíes n'apareyu toledanu y cases blasonadas.
  • Escultura n'homenaxe a Antonio Fernández Molina. Atopar nel esterior de la parte posterior de la Ilesia de San Bartolomé ya instalóse en 2005 tres el so fallecimientu. Antonio Fernández Molina vivió mientres la guerra civil unos años en casa de Uceda, visitaba'l pueblu dacuando y foi soterráu nel campusantu municipal.

Medios de tresporte[editar | editar la fonte]

La carretera dende la que s'apuerta a Casa de Uceda ye la CM-1001.

La llinia d'autobús que llega dende Madrid hasta Casa de Uceda ye la 182/184 de Bernal Car. Los autobuses salen dende la Estación de Plaza de Castiella (Madrid). La so zona tarifaria correspuende a la zona Y-2.

Evolución demográfica[editar | editar la fonte]

1579 1842 1857 1860 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2001 2005
Población de derechu n/d 542 n/d n/d 543 482 472 495 495 538 540 562 534 442 388 243 171 126 101 101
Población de fechu 607 n/d 553 577 535 503 481 486 518 514 538 476 429 374 241 171 126 n/d 101 n/d

Fonte de los datos: INE y Rellaciones topográfiques de Felipe II

La población de derechu referir al númberu de persones qu'oficialmente teníen la so residencia nel conceyu na fecha de referencia. La población de fechu refierse al númberu de persones que pernoctaron nel conceyu na fecha de referencia del censu.

A 1 de xineru de 2013 había una población de 110 habitantes según los datos oficiales publicaos pol INE.

Recursos medioambientales[editar | editar la fonte]

El monte de Casa de Uceda (d'utilidá pública nᵘ102-A) tien fauna cinexética mayor y menor, destacando la presencia de corzu y xabalín. Tien encines, carbayos, fresnos y flora propia de monte baxu.

Parte del términu de Casa de Uceda ta incluyíu na Rede Natura 2000 como llugar d'interés comuñal dientro de la directiva (rañas de Matarrubia, Villaseca y Cases de Uceda), onde se define como zona vulnerable frente a quemes forestales y a operaciones de tresformamientu del actual usu del suelu.

Coles mesmes, atópase bien cercanu a los montes de Ayllón que tán consideraos como zona d'especial proteición d'aves por cuenta de qu'habiten especies d'aves protexíes qu'utilicen los cultivos de cebera de secanu que predominen pela zona.

Instalaciones deportives[editar | editar la fonte]

El conceyu dispón de pista polideportiva onde hai campu de fútbol sala, baloncestu y de tenis.

Equipamientu de servicios[editar | editar la fonte]

El conceyu dispón d'un consultoriu médicu, un centru social y l'Hostal la Canaleja, que dispón de chigre, restorán y hostal rural.

Fiestes y tradiciones populares[editar | editar la fonte]

Les fiestes patronales, compuestes d'actos relixosos, festexos taurinos y baille popular, celebrar n'honor a la Virxe de les Llameres el segundu domingu de setiembre. El segundu domingu d'agostu xubir en procesión, dende la Ermita de La nuesa Señora de les Llameres, la imaxe de la virxe hasta'l pueblu pa celebrar la fiesta; la imaxe permanez nel pueblu hasta'l primer domingu d'ochobre en que ye de nuevu baxada en procesión a la ermita.

Como en munches partes d'España, en casa de Uceda tamién se celebra la fiesta de Santa Águeda, una fiesta de muyeres, adscrita a una fecha fixa del calendariu, el 5 de febreru. En memoria y recordatoriu de la santa, les muyeres de Casa de Uceda empiecen el día de fiesta con una misa, tres la cual produzse la xubida a la torre y la badayada de campanes. Como dicen los homes "esti día manden elles". Dempués axúntense toes pa una comida y pela tarde hai ronda peles cais del pueblu y yá na nueche baille, al que, esta vegada, sí se dexa l'accesu d'homes y homes.

Otra fiesta de gran tradición ye la procesión del silenciu (o procesión de les veles). El Vienres Santu pela nueche sálese en procesión peles cais con faroles allumaos.

El tercer domingu de mayu celébrase en casa de Uceda la romería a la Ermita de La nuesa Señora de les Llameres, asitiada a veres del ríu Jarama y que guarda la imaxe de la patrona de la villa. Nos últimos años celebróse en sábadu.

Nel conceyu festéxase San Bernabé, pero aplazar hasta'l fin de selmana más cercanu a la fecha (11 de xunu). D'antiguo, celebrábase una feria de preseos de llabranza.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Axencia Estatal de Meteorología (ed.): «Datos d'altitú pa Casa de Uceda na páxina de previsión meteorolóxica de AEMET provenientes del Nomenclátor xeográficu de conceyos y entidaes de población del Institutu Xeográficu Nacional».
  3. Axencia Estatal de Meteorología (ed.): «Interpretación: Predicción por conceyos». Archiváu dende l'orixinal, el 13 de marzu de 2013.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]