Ana Blandiana

De Wikipedia
Artículu revisáu
Ana BlandianaPicto infobox auteur.png
RK1907 MG 7507-Edit Ana Blandiana.jpg
Vida
Nacimientu Timișoara[1]25 de marzu de 1942[1] (81 años)
Nacionalidá Bandera de Rumanía Rumanía
Familia
Casada con Romulus Rusan  (1960 -  2016)
Estudios
Estudios Universidad de Cluj (es) Traducir
Llingües falaes rumanu
inglés
Oficiu poeta, escritora, periodista, ensayistaescritora de lliteratura infantil
Premios
Miembru de Academia Rumana
Seudónimu/os Ana Blandiana[3]
Cambiar los datos en Wikidata

Ana Blandiana (seudónimu d'Otilia Valeria Coman) (25 de marzu de 1942Timișoara) ye una poeta, ensayista y figura política rumana. Blandiana ye una de les figures lliteraries de Rumanía.

Biografía[editar | editar la fonte]

El so padre, profesor y sacerdote ortodoxu, foi escorríu y encarceláu pol réxime comunista y morrió al poco de salir de la prisión. De l'aldega de Transilvania onde nació la so madre, tomó'l so nome lliterariu. Pese ser fía d'un "enemigu del pueblu", tres l'apaición del so primer poema en 1959 nuna revista, prohibióse-y estudiar na universidá. Trabayó y viaxó como periodista.

De 1964 ye'l so primer llibru de poemes, Primer persona del plural; en 1982, recibió'l premiu Herder de la Universidá de Viena pol conxuntu de la so obra lliteraria. Nel so país, mientres la dominación comunista, recibió la reconocencia merecida.

El so primer llibru de rellatos, Les cuatro estaciones, data de 1977. Proyeutos de pasáu, espublizáu en 1982, consta d'once rellatos. Foron comparaos con Edgar Allan Poe, Franz Kafka o Julio Cortázar.

Ye autora de más de trenta llibros de poesía, ensayu, narrativa fantástica y noveles. La so obra traducióse a 24 idiomes. Ye Presidenta d'honor del PEN de Rumanía, ye tamién miembru de l'Academia Europea de Poesía, de l'Academia de Poesía Mallarmé y de l'Academia Mundial de Poesía (Unesco).

Obres editaes[editar | editar la fonte]

Llibros de poesía[editar | editar la fonte]

  • Persoana întâia plural, 1964;
  • Călcâiul vulnerabil, 1966;
  • A treia taină, 1969;
  • 50 de poeme, 1970;
  • Octombrie, Noiembrie, Decembrie, 1972;
  • Poeme, 1974;
  • Somnul din somn, 1977;
  • Întâmplări din grădina mexa, 1980;
  • Ochiul de greier, 1981;
  • Ora de nisip, 1984;
  • Stea de pradă, 1986;
  • Alte intâmplări din grădina mexa, 1987;
  • Întâmplări de pe strada mexa, 1988;
  • Poezii, 1988;
  • Arhitectura valurilor, 1990;
  • 100 de poeme, 1991;
  • În dimineața de după moarte, 1996;
  • La cules îngeri, 1997, 2003, 2004;
  • Cartia albă a lui Arpagic, 1998;
  • Balanța cu un singur talger, 1998;
  • Soarele de apoi, 2000;
  • Refluxul sensurilor, 2004;
  • Poeme (1964-2004), 2005;
  • A fi sau a privi, 2005;
  • Patria mexa A4, 2010;

Ensayos[editar | editar la fonte]

  • Calitatea de martor, 1970, 2003;
  • Eu scriu, el to scrii, el/hala scrie, 1975;
  • Cea mai frumoasă dintre lumile posibile, 1978;
  • Coridoare de oglinzi, 1983;
  • Autoportret cu palimpsest, 1985;
  • Orașy de silabe, 1987;
  • Geniul d'a fi, 1998;
  • Ghicitul in mulțimi, 2000;
  • Cine sunt eu?, 2001;
  • O silabisire a lumii, 2006;
  • Spaima de literatură, 2006;

Prosa[editar | editar la fonte]

  • Cele patru anotimpuri, 1977, 2001 - rellatos fantásticos;
  • Proiecte de trecut, 1982 - rellatos fantásticos;

Tamién espublizaos conxuntamente col títulu Orașul topit și alte povestiri fantastice, 2004;

  • Sertarul cu aplauze, 1992, 1998, 2002, 2004 - Novela;
  • Asonsañație de coșmar, 1995 - Novela curtia.

Llibros y antoloxíes traducíes a otros idiomes[editar | editar la fonte]

  • Homokora - Kriterion Konyvkiado, Bucuresti, 1971 (húngaru);
  • Pieta achillesowa i inne wiersze, Wydawnictwo Literackie, Krakow - Wroclaw, 1982 (polacu);
  • Valaki engem almodik, Kriterion Konyvkiado, Bucuresti, 1985 (húngaru);
  • San v sania, Narodna Cultura, Sofia, 1986 (búlgaru);
  • Kopie eines Alptraums, Volk und Welt, Spektrum, Berlin, 1988 (alemán);
  • L'ora di sabbia, Edizioni Saval, Bologna, 1987 (italianu);
  • Stihotvorenia, rasscazi, esse, Radouga, Moskva, 1987 (rusu);
  • The Hour of Sand, Anvil Press Poetry, London, 1989, 1990 (inglés);
  • Mineviku - Plaanid, L.R., Tallinn, 1989 (estoniu);
  • Sniega Stunda, Liesna, Riga, 1989 (letón);
  • En kyrka full av fjarilar, Symposion Bokforlag, Stockholm, 1990 (suecu);
  • Kanskje noen drommer meg, Solum Forlag, Oslo, 1990 (noruegu);
  • Kopie eines Alptraums, Steidl Verlag, Bokforlaget Hypatia, Stockholm, 1992 (suecu);
  • L'eglise fantome, Syros-Alternatives, Paris, 1992 (francés);
  • Kopie van een nachtmerrie, Amsterdam, 1992 (holandés);
  • Svedotzi, Biblioteka Kov, Vrsatz, 1993 (serbiu);
  • Poezi, Shtepia Botuese Enciklopedike, Tirana, 1993 (albanés);
  • Presentation/ Vorwort/ Prezentare, editie trilingva, DAAD (Deutscher Akademischer Austauschdienst/ Office Allemand d'echange universitaires), Paris, 1993 (alemán, francés, rumanu);
  • Streiflicht – Eine Auswahl zeitgenössischer rumänischer Lyrik (81 rumänische Autoren), - "Lumina piezișă", antologie bilingvă cuprinzând 81 de autori români în traducerea lui Christian W. Schenk, Dionysos Verlag 1994, (alemán, rumanu);
  • Clair de mort, Librairie Bleue, Troyes, 1994 (francés);
  • Kopi av et mareritt, Gyldendal Norsk Forlag, Oslo, 1995 (noruegu);
  • Die Applausmaschine, Steidl Verlag, Gottingen, 1993 (alemán);
  • Engelernte, Ammann Verlag, Zurich, 1994 (alemán);
  • L'architecture des analayes, Les Ateliers du Tayrac, 1995 (francés);
  • Kopie eines Alptraums, Fischer Taschenbuch Verlag, Frankfurt am Main, 1996 (alemán);
  • Ofullbordad helvet, Forlags ab Gondolin, 1997 (suecu);
  • Szelet Allat, Pont, Budapest, 1998 (húngaru);
  • Gedichten, Go-Bos Press, 1998 (holandés);
  • Sternenherbst, Dionysos,traducere Christian W. Schenk, 1999 (alemán);
  • Cekmedjeto s aplodismenti, DAR, Sofia, 1999 (búlgaru);
  • Potreba za priciom, Arka, Smederevo, 2000 (serbiu);
  • Isbrane pesmi, Cankarjeva zalozba, Ljubljana, 2003 (eslovenu);
  • Potreba za razgovor, Arka, Smederevo - Id. Skoplje, 2004 (macedoniu);
  • Ana Blandiana, Sower, Beijng, 2004 (chinu)
  • Arhanghel vo saghi, Editia Plejadi, Struga, 2004 (macedoniu);
  • Un tempo gli alberi avevano occhi, Donzelli Editore, Roma, 2004 (italianu);
  • Projectos de passado, Editura Cavallo de Ferro, Lisabona, 2005 (portugués).
  • Proyeutos de pasáu (Proyeutos de pasado), Periférica, Cáceres, 2008 (castellanu).
  • Les cuatro estaciones (Las cuatro estaciones), Periférica, Cáceres, 2011 (castellanu).
  • La meva pàtria A4, trad. de Corina Oproae, Cafè Central-Eumo, Vic, 2015 (catalán)

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]